Els mitjans públics d'informació de Badalona es troben en mig d'una guerra, que gairebé no té res d'informativa i molt de política.
Fem un repàs del que passa. Al poc que el PP aconseguís l'alcaldia, sent la minoria majoritària però amb el vistiplau de CiU, es va obrir una pugna en què, per una banda, els nou arribats intenten demostrar que manen i, amb diferent grau d'hostilitat, l'oposició vol fer palès que Xavier García Albiol i companyia són una mena de rellogats.
En una ciutat tant poc estructurada con Badalona, la ràdio i la TV locals i la revista Betulo, són elements claus per conformar una certa opinió pública. En una altra situació econòmica, els ajuntaments anteriors van apostar amb força per aquests mitjans i els van dimensionar amb força. No sóc especialista en el tema però imagino que una part de la càrrega de personal té a veure amb la vinculació de les emissores de ràdio i televisió en les cadenes creades especialment a la resta de Catalunya. Però aquest element, el cost econòmic, és clau en el procés polític seguit.
Com l'Hospitalet de Llobregat es va avançar tancant la TV local, el grup d'Albiol va córrer a afirmar que “nosaltres no ho farem així”. No obstant, va anunciar una retallada de gairebé el 50% del pressupost dels mitjans públics de Badalona. Però l'equip dels conservadors espanyolistes va posar una condició: canviar de socarrel la comissió que controla els mitjans de comunicació locals. En síntesi, reclama que la seva minoria tingui absolutament el control polític de la ràdio i la televisió locals. La resta de grups han respost afirmant que les matemàtiques són el que són i que, en conjunt, tenen majoria. La clau es que la comissió de control dels mitjans públics ha de ser escollida per una majoria qualificada de dos terços, que no té el PP.
Finalment l'alcaldia va decidir que fos el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) qui decidís en el debat, més si es té en compte que un element afegit a la controvèrsia era que els candidats a controlar els mitjans públics de Badalona eren personatges directament polítics sense cap experiència en el món de la premsa.
La resposta del CAC ha estat reclamar que els nous membres de la comissió de control dels mitjans públics locals no siguin persones que ostentin càrrec públic electe o que siguin nomenats directament pel consistori. Ras i curt, el consell reclamava gent no marcada per gestionar la premsa local de Badalona. L'últim element d'aquesta comèdia és l'amenaça de García Albiol de denunciar judicialment el CAC, al qual, recordem, va recórrer ell mateix.
Per activa o per passiva la jugada implica que el PP vol controlar els mitjans, encara que al mateix temps els estranguli econòmicament i l'oposició ha decidit plantar cara a la maniobra del PP, sense tenir en compte aspectes com el dret d'informació a la ciutadania o la situació dels treballadores i treballadores dels mitjans badalonins.
Hi ha en joc no només els llocs de treball de la ràdio, la televisió i la revista local, si no el prestigi guanyat durant molts anys per aquests mitjans. Però a més ens juguem part de la cohesió social d'un municipi tan problemàtic com Badalona i els drets dels seus ciutadans a rebre una informació independent i propera.
Per això els ciutadans han decidit tirar pel dret i tenen en marxa una campanya que reclama la defensa dels mitjans locals i públics de Badalona: http://goo.gl/UpNfU
No hay comentarios:
Publicar un comentario