Joan Barrera
Si en aquest moment hi ha un programa que és capaç d’explicar la complexa realitat política i social en la que ens movem aquest és Salvados. El mèrit és de Jordi Évole i el seu equip, que han sabut encertar amb el to i, sobretot, amb un format capaç de mantenir el interès sense caure ni en l’avorriment ni en la sobreexposició d’altres propostes televisives.
El programa de La Sexta, una cadena privada per ser precisos, innova i ho fa en uns moments en que assumir riscos en un terreny tant gastat com la política o l’economia no forma part de l’agenda dels programadors televisius.
Hi ha un corrent d’opinió, cada vegada més fort, que considera que un bon programa televisiu és indissociable de l’espectacle. O que el rigor ha d’anar acompanyat de vestits amb tonalitats fosques i, en el cas dels homes, de corbata, sense cap concessió que pugui distreure al telespectador. Salvados trenca amb aquesta forma de pensament únic i desemmascara altres propostes que identifiquen pluralitat amb cridòria, com és el cas de La Noria, o se serveixen del tòpic vernissat d’humor per reinterpretar la història política local com fan els guionistes de Polònia.
Em sumo als fans de Salvados, convençut que en el món del periodisme i de la informació encara hi ha camí per recórrer i que la televisió és un mitjà tan vàlid com qualsevol altre per explicar la realitat. Sobretot ara que es fan servir les audiències com excusa irrefrenable cap a la mediocritat o apareix el fantasma, en el cas de les cadenes públiques, que tenalla el pluralisme amb l’ús indiscriminat del cronòmetre.
El programa de La Sexta, una cadena privada per ser precisos, innova i ho fa en uns moments en que assumir riscos en un terreny tant gastat com la política o l’economia no forma part de l’agenda dels programadors televisius.
Hi ha un corrent d’opinió, cada vegada més fort, que considera que un bon programa televisiu és indissociable de l’espectacle. O que el rigor ha d’anar acompanyat de vestits amb tonalitats fosques i, en el cas dels homes, de corbata, sense cap concessió que pugui distreure al telespectador. Salvados trenca amb aquesta forma de pensament únic i desemmascara altres propostes que identifiquen pluralitat amb cridòria, com és el cas de La Noria, o se serveixen del tòpic vernissat d’humor per reinterpretar la història política local com fan els guionistes de Polònia.
Em sumo als fans de Salvados, convençut que en el món del periodisme i de la informació encara hi ha camí per recórrer i que la televisió és un mitjà tan vàlid com qualsevol altre per explicar la realitat. Sobretot ara que es fan servir les audiències com excusa irrefrenable cap a la mediocritat o apareix el fantasma, en el cas de les cadenes públiques, que tenalla el pluralisme amb l’ús indiscriminat del cronòmetre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario