Siscu Baiges
Els darrers dies, he vist com molts joves, gent vinculada al món del 15-M, “indignats”, la prenien amb La Razón. I amb aquells que he pogut parlar directament els he comunicat l’equivocació que crec que cometien. El cabreig ve de la portada en què La Razón publicava les cares d’uns quants nois vinculant-los a la revolta del 15-M, presentant-los pràcticament com a delinqüents, a part de mals estudiants. L’endemà, La Razón publicava fotografies de “bons” estudiants, amb currículums acadèmics perfectes i que no s’emboliquen en manifestacions i protestes als carrers.
No és cap boutade. És la ferma convicció que entretenir-se a discutir amb La Razón és perdre el temps. La Razón no és un mitjà de comunicació. És una eina de propaganda de la dreta més casposa i tancada en ella mateixa. No la convencerem de res que soni a progrés, a solidaritat, a retallar no drets dels pobres sinó privilegis dels rics. És un espantall que ens posen al davant perquè ens entretinguem mentre els que mouen els fils de les polítiques insolidàries passen desapercebuts.
Per això, enfadar-se amb La Razón és perdre el temps. Com ho és llegir els articles de Salvador Sostres. O veure els debats d'Intereconomía.
El problema és acceptar La Razón com un diari normal, que té dret a ser inclòs en les revistes de premsa que fan els informatius de ràdio i televisió. Cal enfadar-se i demanar explicacions amb qui pot canviar d’actitud o té una mínima disposició a fer-ho. Parlar amb les parets és perdre el temps.
Durant anys, La Razón ha anat fent portades hilarants, ha insultat a tot allò que es belluga a l’esquerra, ha mentit i injuriat dia sí i dia també.
Si algú discuteix que dos i dos són quatre no val la pena perdre-hi un segon.
La Razón que digui missa. Que és “lo” seu. La gent, la immensa multitud de gent que vol un món millor, que lluita al carrer, des d’una redacció o la pantalla del seu ordinador per aconseguir-lo, no ha de perdre temps en pamflets carques com aquest. Hi ha massa feina pel davant!! Massa raons urgents i importants per les quals preocupar-se!!
Els darrers dies, he vist com molts joves, gent vinculada al món del 15-M, “indignats”, la prenien amb La Razón. I amb aquells que he pogut parlar directament els he comunicat l’equivocació que crec que cometien. El cabreig ve de la portada en què La Razón publicava les cares d’uns quants nois vinculant-los a la revolta del 15-M, presentant-los pràcticament com a delinqüents, a part de mals estudiants. L’endemà, La Razón publicava fotografies de “bons” estudiants, amb currículums acadèmics perfectes i que no s’emboliquen en manifestacions i protestes als carrers.
No és cap boutade. És la ferma convicció que entretenir-se a discutir amb La Razón és perdre el temps. La Razón no és un mitjà de comunicació. És una eina de propaganda de la dreta més casposa i tancada en ella mateixa. No la convencerem de res que soni a progrés, a solidaritat, a retallar no drets dels pobres sinó privilegis dels rics. És un espantall que ens posen al davant perquè ens entretinguem mentre els que mouen els fils de les polítiques insolidàries passen desapercebuts.
Per això, enfadar-se amb La Razón és perdre el temps. Com ho és llegir els articles de Salvador Sostres. O veure els debats d'Intereconomía.
El problema és acceptar La Razón com un diari normal, que té dret a ser inclòs en les revistes de premsa que fan els informatius de ràdio i televisió. Cal enfadar-se i demanar explicacions amb qui pot canviar d’actitud o té una mínima disposició a fer-ho. Parlar amb les parets és perdre el temps.
Durant anys, La Razón ha anat fent portades hilarants, ha insultat a tot allò que es belluga a l’esquerra, ha mentit i injuriat dia sí i dia també.
Si algú discuteix que dos i dos són quatre no val la pena perdre-hi un segon.
La Razón que digui missa. Que és “lo” seu. La gent, la immensa multitud de gent que vol un món millor, que lluita al carrer, des d’una redacció o la pantalla del seu ordinador per aconseguir-lo, no ha de perdre temps en pamflets carques com aquest. Hi ha massa feina pel davant!! Massa raons urgents i importants per les quals preocupar-se!!
D'acord... però realment aquesta gent fan eriçar tots els pèls! :)
ResponderEliminar