Gil Toll
Segur que tots recordeu el dilema que plantejava Umberto Eco entre apocalíptics i integrats en la cultura de masses. Tranquils, no reincidiré en la teoria de la comunicació, però m’ha vingut al cap arran del post del José Sanclemente i de les informacions d’aquests dies sobre l’espionatge de les comunicacions privades que fan els òrgans de seguretat dels Estats Units i Regne Unit.
No vull treure ferro a aquests indicis d’intrusisme en la privacitat de les comunicacions i el sorgiment d’aquest 'big brother' que ens vigila ara per raons de seguretat contra el terrorisme, demà ves a saber perquè...
Però vull fer una defensa de les xarxes i les noves tecnologies com a eina de treball periodístic que ens permeten creuar fronteres abans insalvables. Acabo de publicar un llibre, 'Heraldo de Madrid, tinta catalana para la II República española', fruit d’una llarga recerca en la que aquests mitjans tecnològics han estat fonamentals.
D’aquest diari, a les biblioteques de Barcelona a penes hi ha alguns exemplars. El setembre del 2009, l’Hemeroteca Nacional va posar en línia tota la col.lecció digitalitzada. Vaig passar de no tenir gairebé res a tenir-ho tot a un clic.
La Sociedad Editora Universal era la propietària de l’'Heraldo' i altres diaris que van ser igualment incautats per Falange Española a la fi de la guerra. La documentació de l’empresa es va guardar a l’arxiu de Salamanca. Doncs bé, els últims anys s’ha indexat el contingut de l’arxiu i s’ha penjat al portal PARES, del Ministeri de Cultura. A un clic, la descripció de centenars de documents, dels quals es pot demanar fotocòpia a preu raonable.
La bibliografia que he fet servir en aquest treball és de desenes de llibres, però n’he revisat centenars gràcies a l’eina Google Books, que permet fer cerques en llibres digitalitzats i comprovar si hi ha referències al tema que ens interessa. Aquestes comprovacions han estalviat moltes hores de biblioteca i ha estat possible des de l’ordinador de casa.
La localització de descendents de periodistes que van treballar a l’'Heraldo de Madrid' ha estat una de les activitats més emocionants de la recerca. Han aparegut persones i amb elles fotografies, manuscrits, records... Algunes d’aquestes persones han fet contacte amb mi a través del blog obert a la xarxa especialment per intercanviar informació. Altres les he trobat a través del Facebook, que és una autèntica mina per trobar persones.
Mirant-ho ara amb perspectiva, potser un 80 per cent de la informació que conté el llibre l’he obtinguda gràcies a la xarxa. De fet és més, perquè les biblioteques universitàries catalanes mantenen un buscador centralitzat que també és una eina fonamental per localitzar llibres.
No sóc un integrat acrític, hi ha tendències que em semblen preocupants igual que a qualsevol que sigui conscient del món on vivim. Però hem de ressaltar també els grans avantatges que aquestes tecnologies ens proporcionen als que treballem amb continguts. Amb elles podem fer productes que, fins ara, eren simplement impossibles de realitzar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario