EGM

Joan Brunet i Mauri

Fa just una setmana es coneixien les dades corresponents a la segona onada d’enguany del Baròmetre de l’Estudi General de Mitjans (EGM) que elabora l'Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), i que dictamina pel què fa a les audiències de les quals disposen els mitjans de comunicació. Mitjançant les dades del Baròmetre es coneix també el perfil sociodemogràfic del públic que té cada mitjà, perfil que al seu torn serveix a les agències publicitàries per planificar les campanyes publicitàries dels seus clients. 

L’endemà que es fessin públiques les dades del Baròmetre, em vaig entretenir a fer un exercici que feia temps volia fer, consistent en “veure” com els mitjans de comunicació “llegien” les dades del Baròmetre de l’EGM que malgrat ser iguals per a tothom, tenien interpretacions diverses segons quin fos el mitjà que les difonia i el grup empresarial al qual pertanyia. 

Heus aquí una breu mostra dels titulars que van aparèixer l’endemà mateix de la publicació dels resultats del Baròmetre, que reprodueixo seguits d’un parèntesi que indica el mitjà en el qual van ser publicats: “La cadena SER cierra la temporada como líder absoluto de la radio” ('El País'); “Onda Cero, una cadena de récord” ('La Razón'); “El grupo COPE gana medio millón de oyentes” ('ABC'); “'El País' amplia su ventaja” ('El País'); “Unidad Editorial, líder de la prensa” ('El Mundo')... I ara fem el mateix amb alguns dels mitjans escrits i editats a Catalunya: “RAC-1 tanca temporada eixamplant el marge” ('La Vanguardia'); “'El Periódico' encadena tres pujades d’audiència en un any” ('El Periódico'); “'La Vanguardia' referma el lideratge indiscutible de la premsa a Catalunya” ('La Vanguardia'); “'El Punt-Avui' 146 mil lectors” ('El Punt-Avui'); “'Mundo Deportivo' es consolida com a líder” ('Mundo Deportivo'); “8TV segueix guanyant audiència al juny” ('La Vanguardia'); “TV-3 perd el liderat a l’EGM-Baròmetre en favor d’Antena 3” ('Ara').

Deixo per la sagacitat dels lectors i de les lectores discernir en relació al per què de cadascun d’aquests titulars a partir d’unes mateixes dades per a tothom. Adverteixo, per si de cas, que cap dels titulars que he reproduït menteix en sentit estricte... Però que no menteixi tampoc no vol dir que reflecteixi tota la veritat. En unes altres paraules: els titulars seleccionats es basen en una part de la certitud d’allò que en el Baròmetre es conté, i que no fa més que magnificar l’esbiaixament interpretatiu que de les dades cada mitjà en fa en un intent de treure’n benefici propi. 

Sigui com sigui, de les conclusions que d’aquest exercici n’he extret, a banda de constatar una vegada més el caràcter no objectiu de la informació, vull destacar-ne la tendència a la baixa de les audiències dels mitjans de comunicació de titularitat pública, com és el cas de TV-3 i de Catalunya Ràdio que a hores d’ara no són ni els més vistos ni els més escoltats a Catalunya. Concretament, si ens cenyim als informatius, TV-3 ha perdut el darrer any un 5% de la l’audiència, i un 3,2 % si prenem com a referència la que tenia el darrer mes de febrer (dades corresponents a la segona onada d’enguany del Centre d’Estudis de l’Opinió de la Generalitat de Catalunya).

Serà bo analitzar les causes d’aquesta pèrdua d’audiència i d’ascendència dels mitjans públics a Catalunya (en el cas d’Espanya les pèrdues per part de TVE-1 i de RNE són espectaculars), i en particular dels informatius de TV-3, precisament en uns moments en els que els mitjans de comunicació públics haurien de ser els referents obligats d’una informació el més imparcial possible. Més quan estem debatent el futur del país, i els partits polítics --com ERC i els socialistes ho han fet aquest darrer cap de setmana-- prenen posicions i posen damunt la taula els models d’Estat que per a Catalunya els uns, i per a Espanya els altres, defensen i defensaran.