6 mar 2014

Benvingut Marc

Imma Muñoz
Aquest és el 24è dimecres que ens reunim a la porta d’'El Periódico' per parlar del Marc, però aquest dimecres és molt diferent dels anteriors. Avui no hem de dir “portem 182 dies sense el Marc”, sinó “fa 4 dies que el Marc ha tornat a casa”, i per fi ha arribat el moment de la tantes vegades promesa concentració per celebrar que sí, que per a la redacció d’'El Periódico' i per als treballadors del Grup Zeta s’ha acabat el neguit de tenir un company (i la seva família i els seus amics) patint el que nosaltres no ens atrevim ni a imaginar.
L'última concentració a les portes d''El Periódico' per Marc Marginedas. 

Creiem que ara y aquí és el moment de donar gràcies a la gent que ens ha fet costat al llarg d’aquests sis mesos, que ha volgut ser aquí explicitant el seu suport a la família, el seu afecte pel Marc i el seu respecte per a una professió que no passa pel seu millor moment. Aquestes concentracions han estat un moment per evidenciar l’anormalitat de la situació que estàvem vivint, per permetre’ns aturar-nos a pensar en ell, per fer-ho obertament i tots junts, abans de tornar-nos a submergir en la dinàmica de responsabilitat i passió que fa que traguem el nostre diari cada dia al carrer, el millor que som capaços de fer, passi el que passi i estiguem com estiguem. 

Aquests mesos ha sigut més difícil venir a treballar contents, però també hem de dir que hem sentit l’orgull de veure reconeguda la feina del nostre company, de veure ensalçada la seva figura com a periodista i com a persona, i també la satisfacció de comprovar que, quan és necessari, sabem ser una pinya i mostrar el nostre compromís amb aquesta feina que estimem tant. 

I a sentir-nos així ens han ajudat, com dèiem, totes les persones que han volgut intervenir en aquestes concentracions:

- El periodistes Ramon Lobo, Rafael Vilasanjuan, Joan Roura, Edwin Winkels, Greg Beals, Rosa Maria Calaf i Mònica Bernabé
- L’aleshores degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya Josep Maria Martí
- El degà del Col·legi d'Advocats, Oriol Rusca
- L’exdirector d’'El Periódico' Antonio Franco
- El jutge Santi Vidal
- Els periodistes i ara cineastes Jordi Llopart i Albert Solé
- L’expresident de l’Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme Robert Manrique, que ens va portar la samarreta que hem estat firmant tots aquests dies, i que esperem poder donar en breu al Marc
- El Plàcid Garcia Planas i tota la secció d’Internacional de 'La Vanguardia'
- El Joaquim Palau, editor del llibre del Marc ‘Periodismo en el campo de batalla’, que tant ens ha ajudat a tenir present la seva veu i que us encoratgem per enèsima vegada (i última des d’aquest micròfon) a llegir
- El representant d’Amnistia Internacional Xavier Burgués
- La periodista i vocal de Reporters sense Fronteres Maria Dolors Massana
Sara Bosch, psicòloga de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, que va ser la darrera convidada als actes per demanar la llibertat del Marc
- I Gervasio Sánchez, que ha estat present diverses vegades en aquests actes en qualitat de reporter de guerra i també com a representant de les famílies de Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova, en qui també pensem en aquest moment, com hem pensat tantes vegades al llarg d’aquests mesos. 

Perquè nosaltres estem contents, exultants, per la tornada del Marc, però no podem oblidar que el Javier i el Ricard encara no són a casa, i hem de continuar fent costat els seus familiars en tot allò que els pugui ajudar a passar millor aquest difícil tràngol.

La setmana passada, el Gervasio ens va parlar d’un projecte de Verkami per ajudar econòmicament el Ricard Garcia Vilanova a través de la venda d’un llibre amb fotografies seves, i avui mateix hem publicat al diari la convocatòria de concentracions el 18 de març per demanar la llibertat d’aquests dos companys i de la resta de periodistes, de totes les nacionalitats, que continuen en poder de grups armats a Síria. No cal dir que hi serem per ajudar-los en tot el que tinguem a l’abast. 

Tampoc podem oblidar la població siriana, la principal víctima de tota aquesta barbàrie, doblement maltractada en aquesta situació: per la violència i pel silenci

L’arribada del Marc a Barcelona ens ha tornat bona part de la tranquil·litat i l’alegria. Malauradament, ens queda un bocí de neguit i tristesa que no desapareixerà fins que sapiguem que tots els nostres companys estan sans i estalvis i que la bogeria de terror i destrucció s’ha acabat per a tothom. 

I, per acabar, volem donar les gràcies també a tots els companys d’altres mitjans i als antics companys --i amics-- del diari que han vingut tants dimecres a barrejar-se amb nosaltres; a la redacció d’'El Periódico' a Madrid i a la d’'El Periódico de Aragón' que s’han concentrat amb nosaltres en la distància; a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, on el Marc té tants amics, que també ha sortir al carrer cada dimecres; a les organitzacions com el Sindicat de Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes que han demanat la llibertat del Marc en els seus actes, i a la gent del carrer, anònima i no tan anònima, que ha convertit el clam per la llibertat del Marc en una cita obligada setmana rere setmana.

En tot aquest temps, la família del Marc, que no ha faltat ni a una sola de les convocatòries, ha volgut estar en un segon terme. A ells els volem expressar la nostra admiració per l’enteresa i la generositat que han mostrat tots aquests mesos. Intentar traslladar-los l’escalf de tots nosaltres, de la redacció d’El Periódico i de tots els companys del grup, ha estat una motivació fonamental per mantenir ben vives aquestes concentracions, una cosa que no hauria estat possible sense la complicitat i la implicació de tots. Gràcies per no defallir. 

El text anterior va ser pronunciat a les portes d''El Periódico de Catalunya' el 5 de març del 2014, per celebrar l'alliberament de Marc Marginedas, que va romandre segrestat gairebé mig any a Síria. 

Més articles sobre Marc Marginedas a PAIOS:
'PERIODISTAS y periodistas', por José Sanclemente



'Els tòpics del periodisme', per Albert Sáez

'Tres mesos sense el Marc', per Imma Muñoz

'Marc Marginedas', per Joan Barrera

'De la precarització a la becarització', per Cristina Palomar


2 comentarios:

  1. Un comentari molt breu. Me'n vaig assabentar el dilluns per la tarda de l'alliberament del Marc. Me n'alegro molt per ell i els seus familiars, i per tots els excel·lents periodistes que formeu la plantilla de "EL PERIÓDICO que heu estat al peu del canó en les concentracions impotents i afligits. Escrivint mentre desitjàveu de tot cor el seu alliberament. No cal dir que sis mesos és una eternitat en aquest tipus de situacions. Aquest comentari és un humil i sincer homenatge, també, cap a totes aquelles persones alienes a l'empresa que es concentraven de cor cada dimecres pel Marc Marginedas. Ara, a no oblidar a les altres dues persones que segueixen segrestades fins que les alliberin. Almenys, aquest comentari no oblida ni al Javier Espinosa ni al Javier García Vilanova.

    Torras
    Trader i Analista

    ResponderEliminar
  2. He errat el nom del fotògraf professional que segueix segrestat a Síria en el comentari precedent. Es diu Ricard García Vilanova. I no pas Javier García Vilanova.

    Demano disculpes.

    Torras


    Torras

    ResponderEliminar