El paper del pagament

Albert Sáez

Fa cinc anys, l’editor del 'The New York Times' va provocar un terratrèmol quan va anunciar la mort dels diaris en paper. Aquesta setmana Arthur Ochs Sulzberger Jr. ha explicat al IESE de Nova York que publicaran l’edició en paper mentre ho demanin els lectors. Ni aleshores va anunciar la mort dels diaris ni ara ha profetitzat la supervivència del paper. Els que no volen entendre el que passa en les empreses periodístiques insisteixen en la confusió. El tema és que entre aquestes dues sentències, l’empresa del senyor Sulzberger Jr. ha fet la feina, o sigui, la transició digital: ara té 800.000 subscriptors digitals, 65 milions d’usuaris únics i un conseller delegat que havia dirigit la BBC, Mark Thompson. De manera que ara ja està en disposició de servir als seus clients com li demanin, en paper o als dispositius mòbils. I en els dos casos estan disposats a pagar per la informació que produeix la seva redacció.

Seu central de 'The New York Times'.

Mentre això passava a Nova York, a Madrid el nou director de 'El País' generava la mateixa polseguera que Sulzberger Jr. fa cinc anys en anunciar que no tenia clar que en el futur continuï existint l’edició en paper del diari. El procés sembla que sempre és el mateix, fins que una empresa periodística no s’imagina el futur sense el negoci del paper, no fa la revolució fins a esdevenir plenament digital, o sigui fins a tenir la capacitat de produir informació de pagament que no estigui impresa. Arribats a aquest punt podrà fer en cada moment el que el públic demandi. Aquesta és la lliçó.

http://slownewsblog.com/