Ara ja no és Hitler, ara és Chávez!

Montserrat Radigales

Fins ara havíem sentit i llegit, a tort i a dret, declaracions vergonyants que comparaven el procés sobiranista de Catalunya amb el nazisme, declaracions que demostren no només un enorme desconeixement de la Història sinó també un menyspreu absolut pels milions de víctimes del Tercer Reich. El company Siscu Baiges és prou intel·ligent per no caure en aquest parany, però ens acaba de sortir amb una comparació no menys sorprenent. Segons el seu darrer article en aquest blog ('El rampell chavista d’Artur Mas amb els mitjans audiovisuals), el president de la Generalitat i el seu Govern tracten les emissores de ràdio i televisió (públiques i privades) de Catalunya més o menys com el desaparegut president veneçolà, el més que controvertit Hugo Chávez, tractava els del

seu país. Baiges evoca també el franquisme i encara sort que no esmenta la Plaza de Oriente.

Tot perquè la Generalitat ha decidit aplicar la llei de comunicació audiovisual de Catalunya que obliga als mitjans a difondre els missatges institucionals del Govern, en aquest cas la campanya informativa per a això que ara s’anomena “procés participatiu” del 9-N.

No sé què en pensaria de l’esmentat article, si pogués treure el cap per Catalunya i fer un cop d’ull a la nostra realitat, qualsevol dels opositors veneçolans que, sota el règim de Chávez o del seu successor Nicolás Maduro, han nodrit les presons veneçolanes amb qualsevol excusa simplement perquè dissentien de la política oficial. Però deixem de banda la ‘boutade’. 

No m’ha quedat clar si l’articulista hagués mantingut la mateixa opinió en el cas de que la consulta inicial no hagués estat suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional o si, simplement, té al·lèrgia a la idea de que el conjunt de la ciutadania catalana es pugui pronunciar, d’una forma o una altra, sobre el futur del país. Perquè del seu article m’ha intrigat una frase. Diu, textualment: “Lògicament, als mitjans que responen a ideologies que no comparteixen la necessitat de la celebració de la consulta del 9-N, no els agrada haver de passar-ne la propaganda a la força” (el subratllat es meu).

Li demano al company Baiges que expliqui quines són aquestes ideologies. Perquè, que jo sàpiga, segons ens han dit reiteradament totes les enquestes durant un període de temps prou perllongat, hi ha a la societat catalana un ampli consens sobre la necessitat de fer una consulta (que no és el mateix que defensar la independència de Catalunya) i en aquest consens s’inclouen persones d’ideologies ben diferents i associacions professionals i cíviques de tota mena. De la mateixa forma, aquest consens es compartit per forces polítiques que abasten un gran ventall ideològic, des de la dreta democristiana d’Unió fins l’esquerra rupturista i antisistema que representa la CUP. No crec, doncs, que sigui qüestió d’ideologia, si no mentalitat i prejudici. 

Jo no sé que passarà finalment aquest diumenge. A tots ens hagués agradat que el 9-N se celebrés en unes altres condicions, però això no es atribuïble ni a Artur Mas ni a cap altre dirigent català, sinó a aquells que ho han impedit i que s’entesten en no voler veure què està passant a Catalunya (i que, tot sigui dit de pas, han contribuït en una mesura incalculable a que haguem arribat a aquesta situació). 

Ningú privaria a Baiges ni a qualsevol altre ciutadà votar 'no' a la pregunta de si “vol que Catalunya esdevingui un Estat”. I, encara que ho intueixo, segueixo sense entendre per què algunes persones que en altres temps difícils van lluitar per les llibertats individuals i col·lectives, rebutgen ara que la ciutadania digui la seva sobre una qüestió que no s’esfumarà per art de màgia.