"Dóna'm un adjectiu"

Pere Cullell

Joan Barril va començar a aparèixer per la redacció de la revista 'El Món', quan era a la Rambla de Catalunya a tocar de la Gran Via, a principis dels 80. Hi feia una col·laboració setmanal, 'Barres i estrelles', crec recordar que es deia. Jo era un aprenent o un meritori (el concepte becari no existia), encara no havia acabat la carrera, i de seguida vaig veure que l'"article del Barril" era el primer que s'havia de llegir de cada número que fèiem. Al cap de poc el van fer director i ell va tenir l'ocurrència de fer-me redactor en cap de política. "Jo no sóc socialista", se'm va ocórrer dir amb ingenuïtat, ateses les simpaties de la revista pel PSC. I es va posar a riure, mostrant les seves dentetes de conill entremaliat i parapetat rere unes ulleres rodones d'intel·lectual del anys 30.

No sé si era un home d'idees, del que estic segur és que era un home d'adjectius. Un caçador de paraules precises a l'entorn de les quals organitzava articles memorables. Una tarda vam estar rient per haver escrit "humor cítric" en referència a algú que seria àcid i dolç alhora, suposo. Aprendre a ser feliç pel valor d'una paraula és un luxe que li dec al Joan.

El destí professional ens va separar però sempre que ens hem retrobat he tingut la sensació de recarregar les bateries. Vaig treballar en la promoció del disc 'Material sensible' de Joan Manuel Serrat que incloia una cançó, 'Salam Rashid', amb lletra d'ell. Va batejar el llibre 'El 23-F a Catalunya' que vam escriure amb Andreu Farràs fent-nos l'honor de presentar-lo al Col·legi de Periodistes a canvi de res, naturalment. Cadascun dels llibres que he fet, amb l'Andreu o sol, ha tingut ressó allà on ell es trobés: Barcelona Televisió, COM Ràdio, Catalunya Ràdio, El Periódico de Catalunya...

A la facultat de Ciències de la Comunicació, a l'Autònoma, encara circula la llegenda del professor que va memoritzar i aprendre el nom de tots els alumnes de la seva classe des del primer dia, un rara avis de la personalització. Parlo del Joan, és clar. I sovint tinc la sensació que treurà el cap del darrera de l'armari que separava la redacció de 'La Porteria' a BTV, on treballo ara, de la redacció de 'Qwerty', de la que vam ser veïns uns anys. Quan treia el nas volia dir que volia fer-la petar, que sempre era un privilegi i plaer.

De tot el que he compartit, de tot el que l'he llegit, de tot el que li he escoltat, de tot el que li he d'agrair, em quedo amb la seva passió pel mot precís. "Dóna'm un adjectiu i t'escriuré un article", em va dir a la redacció d''El Món', i jo el vaig mirar admirat com el deixeble contempla al mestre repartint veritats. Encara ara penso en ell i bado la boca, humilment.