L'enemic número u del periodista digital

Cristina Palomar

Que el periodista ha vingut a aquest món a patir ho sabem tots els que malvivim d'aquesta professió. A la brutal crisi al sector per la caiguda de lectors i de publicitat, al descrèdit guanyat a pols per la manipulació informativa i les sucoses subvencions, i a l'indigne retrocès en les condicions laborals que ens aboca a molts a treballar com a autònoms obligats i a altres a cobrar un sou jivaritzat, ara s'afegeix un nou perill per als periodistes, sobretot els digitals.

Es tracta d'un personatge tremendament antipàtic que s'ha convertit en el nostre enemic públic número u. Acostuma a ser jove majoritàriament home, la seva cultura no és enciclopèdica però això

Belén Esteban, en dues imatges d'arxiu.

a ell no l'importa, i no té ni idea del que és fer periodisme perquè ell té el cap ple d'algoritmes. El valor de la teva informació rau, segons el seu parer, en la quantitat de likes que rebi i en el seu ressó a les xarxes socials. Parlo del Search Engine Optimitation (SEO), una figura molt de moda que les empreses periodístiques fitxen pensant que els treurà del forat i que la majoria dels redactors odiem a mort.

Fa més d'un any, vaig cometre l'error de prendre'm seriosament una feina que el Col·legi de Periodistes havia penjat a la seva borsa de treball. El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) buscava un redactor de continguts per millorar el seu blog immobiliari i jo m'hi vaig presentar. Les condicions de la feina eren vergonyoses. Pagaven 5 euros bruts per cada text (redactat i editat) i 2,5 euros bruts per la traducció al català. Tanmateix, això no era el pitjor encara que us sorprengui. El pitjor de tot era el SEO: un tirà maleducat i poc respectuós amb la feina dels redactors.

Dies enrere, en un sopar de Nadal amb col·legues celebrat en diferit, va tornar a sortir el tema dels SEO. Gràcies a personatges com aquests, les webs d'alguns diaris amb cert pedigrí de seriositat i solvència s'estan convertint en una mena de 'The Sun' a la catalana, on es dóna molta més importància al biquini que llueix la Kardashian-cul gros o a la psicòpata que ha tallat la titola al marit dos cops per infidel que a una entrevista sobre el 'cas 4-F', per exemple.

De poc serveix que el redactor hagi trigat dies a recopil·lar totes les dades per redactar la informació o que el tema sigui una exclusiva. Si al cap d'una hora la teva notícia no ha tingut un bon ressó a la xarxa i el seu posicionament als buscadors no passa de ser discret, el SEO donarà l'ordre que el tema sigui enviat a galeres sense comtemplacions. El periodista tindrà molta sort si la notícia acaba arraconada al final de la home on gairebé ningú arriba tret del lector friqui. En aquest món dels SEO només sobreviuran l'enèsim estirabot d'una tal Belén Esteban i les tetes de la nova nòvia petarda del futbolista de moda.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/