Jo, de tu, canviaria de carrera

Cristina Palomar

Tots els periodistes que van fer de becaris a la secció de política del diari 'Avui' recorden els meus reiterats consells perquè deixessin de perdre el temps estudiant periodisme i canviessin de carrera. Per sort, cap d'ells em va fer cas. Dic per sort, perquè la majoria han donat mostres de sobres que són molt bons professionals, tot i que alguns han patit també la crisi de la professió en forma d'acomiadaments o precarització, i han hagut de reinventar-se.

Cristina Palomar (al centre, dreta, de negre), amb un grup 
d'estudiants de la UPF.

El 21 d'abril passat vaig tenir de nou l'ocasió de recordar als estudiants de periodisme que encara eren a temps de replantejar-se el seu futur professional en el marc d'una xerrada que vaig fer als alumnes de primer de carrera a la Universitat Pompeu Fabra. L'excusa era parlar del llibre sobre la Marta Ferrusola 'Això és una dona!' aprofitant la proximitat de Sant Jordi però, com sempre passa, la conversa va acabar derivant cap a aspectes laborals.

Tot i haver promès al professor que no donaria consells ni criticaria la falta d'oportunitats en el sector periodístic per no posar-lo en un compromís, no em vaig poder controlar quan un dels alumnes em va preguntar què pensava de la professió. El consell que m'ha fet famosa entre els becaris de l''Avui' va sortir disparat sense contemplacions.

Tan bon punt vaig deixar anar la frase maleïda, vaig constatar que mentre la immensa majoria de l'audiència que no havia fet preguntes encaixava el cop amb indiferència i seguia concentrada en la pantalla de l'ordinador, un petit grupet es removia a la cadira i posava cara d'indignació davant de la meva provocació. Aquests, vaig pensar, són els que algun dia seran bons periodistes.

La frase té un origen i una intenció. L'origen es remunta al 1986 quan jo estudiava primer de periodisme a la UAB i vaig conèixer un noi de quart que treballava a Correus. Un dia me'l vaig trobar al portal repartint cartes i em va dir que "el periodisme no dóna de menjar". Lluny de fer-li cas, em vaig reafirmar en l'elecció, vaig deixar de fer campanes i em vaig concentrar a aprendre malgrat el lamentable nivell d'alguns docents. Jo volia ser periodista 'malgré tout'.

Aquesta és la intenció.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/