Dues recomanacions de lectura i un suggeriment per a l’estiu

Siscu Baiges

A l’estiu se suposa que la gent té més temps per la lectura reposada de textos més llargs que les notícies del dia o les columnes d’opinió als mitjans escrits o digitals. Pot semblar que en els temps que corren recomanar llegir llibres durant les vacances és un exercici antiquat. Però, malgrat que reconec que costa abstreure’s a la temptació d’invertir el temps lliure en passejar per la xarxa devorant la informació que la desborda, m’animo a suggerir la

José Martí Gómez (foto: La Sexta)

lectura d’un parell de llibres. Ho faig pensant en periodistes o aspirants a ser-ho, en el ben entès que no cal ser del ram per treure’n profit d’aquestes lectures. 

Estic parlant de ‘El director. Secretos e intrigas de la prensa narrados por el exdirector de El Mundo’ (Libros del KO, en castellà, i Navona Editorial, en català), de David Jiménez, i de ‘Los Lara. Aproximación a una familia y a su tiempo’ (Galaxia Gutenberg), de José Martí Gómez. El primer és el repàs autobiogràfic a l’any que David Jiménez va ser director del diari 'El Mundo', entre l’abril del 2015 i el maig del 2016. El segon és una biografia de la nissaga dels Lara, creadors de l’editorial Planeta i impulsors d’un potent grup mediàtic, elaborada i servida per José Martí Gómez. 

Mai no s’havia escrit amb tanta claredat i des de dins del monstre com funciona un gran diari espanyol com ho fa Jiménez en explicar-nos les seves peripècies assegut a la cadira que havia ocupat en primer lloc un personatge tant peculiar com Pedro J. Ramírez. Jiménez entra en tota mena de detalls sobre les pressions que el poder polític i econòmic feien per influir en la línia del diari i algunes de les seves informacions. Llegint-lo se’t treuen les ganes de dirigir mai un diari com 'El Mundo' i, probablement, molts estudiants de Periodisme posin en dubte si han encertat triant aquesta carrera i professió. La conclusió, però, és que el periodisme triomfa quan Jiménez se sent obligat a explicar amb pèls i senyals, amb noms i cognoms, tot el que ha viscut en els mesos que va dirigir el diari. 

I a ‘Los Lara’ triomfa el periodisme i el treball ben fet de José Martí Gómez. És una biografia de Fernando Lara i els seus hereus, especialment José Manuel Lara. És la història d’un emprenedor de la vella escola. Del no res a dirigir l’editorial espanyola més poderosa, embolicar-se en la directiva del Reial Club Esportiu Espanyol, dirigir el Cercle d’Economia i crear un gran imperi mediàtic, capaç d’incloure a l’hora el diari espanyolista ‘La Razón’ i el catalanista ‘Avui’, la televisió conservadora Antena 3 i La Sexta progre. És la biografia dels Lara però incorpora part de la vida del propi José Martí Gómez, ja que va viure com a periodista alguns dels capítols i anècdotes que apareixen al llibre. 

Tant de bo ex-directors de 'La Vanguardia', TV-3 o 'El País' escrivissin memòries com les que ha fet David Jiménez explicant el seu pas per ‘El Mundo’ i periodistes com Martí Gómez (ell mateix?) publiquessin biografies d’altres magnats del món de la comunicació com la que ha dedicat a ‘Los Lara’. Qui s’anima amb ‘Los Godó’? 

El suggeriment per l’estiu és que si sou independentistes no mireu TV-3, no escolteu Catalunya Ràdio i RAC-1 ni llegiu Vilaweb, El Nacional i 'El Punt Avui' durant tot el mes d’agost i que si no sou independentistes no mireu TVE-1, no escolteu la SER i no llegiu 'El País' i 'El Periódico'. Feu un mes d’abstinència. No demano que us passeu a l’altre bàndol i que llegiu, escolteu o veieu els mitjans amb els quals no compartiu la visió del procés independentista. Simplement que desconnecteu, ni que només sigui l’agost. Si hi ha tardors que es preveien calentes, la del 2019 serà tòrrida! 

Manifest per a un nou compromís ètic del periodisme

Santi Vilanova ha redactat un manifest en el qual es reivindica una nova governança democràtica de l'ordre informatiu mundial, també a Catalunya, que col·labori solidàriament amb la transició energètica i ecològica. Vol ser una resposta a l´allau invasor sobre els mitjans dels lobbies econòmics i dels Estats autoritaris. Tota aquella persona que estigui d'acord i vulgui, pot adherir-se a la iniciativa i signar el següent manifest: 

Durant la darrera dècada s'ha accentuat l'allau invasor sobre els mitjans de comunicació públics i privats de missatges dels poderosos grups energètics, agroquímics, farmacèutics i digitals, entre d'altres, que distorsionen l'opinió pública amb informacions al servei dels seus objectius comercials. Una opció legítima si no fos

que va encoberta amb continguts 'científics'. 

Les agències tradicionals de premsa, fins i tot les més reconegudes, corren el perill de ser desbordades per aquesta opa diària i constant de notícies emeses des dels departaments de comunicació d´aquests lobbies i que amb el seu aparent rigor científic són pura propaganda dels seus productes i estratègies d'expansió econòmica. D´aquesta manera cada vegada es fa més difícil pel receptor distingir el que és informació independent del que és publicitat.

En la majoria de telenotícies i seccions d´economia es divulguen com informacions el que són estratègies comercials d´aquests lobbies, especialment del sector de l’automòbil, la nàutica o l'energia, alguns amb descarada intenció de blanquejar l´impacte de les seves inversions (“ecowashing”).

Els grans grups que dominen internet sotmeten als seus objectius mercantils a les societats i entitats públiques i privades de comunicació. Les seves inversions queden vinculades a un determinat monopoli del progrés científic i tecnològic i són introduïdes als mitjans d'informació sense rèplica ni cap modernitat reflexiva i crítica. Correm el risc de caure a les mans d'uns nous “capitalistes del coneixement” que utilitzen la revolució digital per manipular l´opinió pública. Els Estats autoritaris s'aprofiten també d'internet i de les noves tecnologies per facilitar el centralisme tecnocràtic i el control de la població.

Les garanties constitucionals de la llibertat d'expressió i de premsa destinades a assegurar la democràcia participativa i l´accés a la governança del poble, i per les que els periodistes demòcrates ens vàrem mobilitzar i manifestar durant els anys 70 i 80, són diàriament vulnerades. I això és especialment greu en un moment de crisi social, política i ecològica com el que estem vivint a Catalunya, a Europa i al planeta. La complexitat transdisciplinària per analitzar la situació i la seva governança reclama més que mai un compromís de mitjans de comunicació lliures i no intervinguts pels poders fàctics.

La informació és un dret, no una mercaderia

Els efectes alliberadors amb els que es va introduir internet s´han pervertit i són avui minoritaris. Hem acceptat aquest gran Leviatan tecnològic sense cap principi de precaució i sense disposar d'una declaració Universal dels Drets Digitals ni d'un codi ètic que ens empari d´aquests abusos de poder dels lobbies econòmics, dels “banquers del coneixement” i dels Estats autoritaris.

La informació no és una mercaderia, és un dret, com diu el Decàleg de la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i a la Comunicació, que queda greument afectat per aquesta colonització del sector.

Caminem mansament cap una societat de vigilància massiva en la que la informació esdevé un instrument eficaç per modificar el comportament dels consumidors en un moment que aquests comencem a reclamar canvis en els models de producció per a que siguin més respectuosos amb l´entorn i la salut. Necessitem un paradigma nou, fruit d´un pacte social, o entrarem en un “món feliç” on el 'big brother' estarà permanentment present per educar-nos i informar-nos.

Habitatge, transport, turisme, treball, família, salut, entorn, sexe, política o informació són conceptes amb constant transformació degut a la velocitat en la que es desenvolupa la nostra era digital. I el periodisme corre el risc de no tenir temps per reflexionar-hi; de descriure l'impacte social, polític i cultural d´aquests canvis i les notícies que generen. El món virtual està envaint el món real. Com deia Paul Virilio --un dels intel·lectuals europeus junt amb Ivan Illich que ha denunciat el perills de la revolució cibernètica-- el repte democràtic és evitar que la tecnologia colonialitzi el cos de l'home i de la dona com ha colonitzat el cos de la Terra.

Un problema afegit de la globalització és el risc que corren els periodistes que volen exercir el seu ofici alliberats d´aquestes supeditacions i cerquen la veritat en el lloc on es produeixen els fets. Sense intermediaris; investigant amb coratge. Segons l'associació Reporters Sense Fronteres en els darrers 15 anys han mort assassinats 1.035 periodistes d´arreu del món. En el que portem d´any ho han estat 16, i 170 han sigut empresonats injustament. La vigilància electrònica, la violència i la intimidació contra els periodistes és altament preocupant i hauria de motivar als nostres governants i a les institucions internacionals per aturar aquesta situació que s´ha fet crònica.

Per un nou ordre informatiu a Catalunya

Per tot això reclamem una mobilització de la professió periodística i un compromís renovat per recuperar els valors i els drets a una informació lliure i veraç; lliure de la publicitat encoberta i que fomenti el debat democràtic entre els sectors científics responsables i independents dels lobbies econòmics i polítics.

Reivindiquem un nou ordre informatiu a Catalunya i al món occidental al servei d´un exercici lliure i democràtic de la professió i de l´ús dels mitjans digitals.

La nova governança que reclama la transició energètica i la lluita per mitigar el canvi climàtic, el repte més gran de la història de la humanitat (veure el Manifest del Club de Roma de Barcelona. www.clubderoma.org), ens exigeix també, i de forma simultània, una nova governança de l´ordre informatiu que estigui al servei de la supervivència de les actuals i futures generacions.

En el document 'L’ètica mediambiental en el Codi Deontològic', publicat en l'Informe Memòria de 1998-99 del Consell de la Informació de Catalunya, ja es va avançar la urgència d´aquest compromís.

El periodisme del segle XXI requereix una ètica al servei d´una societat post-industrial emergent, de la justícia social i dels drets als béns comuns naturals que pertanyen tant als pobles del Nord com del Sud.

Catalunya disposa d´una estructura informativa i d´una xarxa digital sòlida i extensa per contribuir decididament amb aquest compromís. Com deia l'ecòleg Ramon Margalef, del que enguany celebrem el centenari del seu naixement, la informació és la clau per entendre els missatges de la Naturalesa i per protegir els ecosistemes bàsics per la nostra supervivència. Sense l´exercici d´una informació lliure el trànsit a l´era solar no podrà esdevenir ni just ni democràtic.

Periodisme enfront de publicitat, un món sense llei

Francesc Ràfols

La setmana passada es va presentar a Barcelona el llibre La ética de los periodistas que hacen publicidad, escrit per Manuel López, periodista i doctor en Ciències de la Informació i professor emèrit de la UAB. Està editat per Ediciones Carena, una petita editorial independent encapçalada pel llibreter José Membrive. L’amic Manel va tenir l’ocurrència de demanar-me a mi que fes el pròleg, cosa que he fet de la millor manera que he estat capaç.

La presentació va consistir en un diàleg entre l’autor del llibre i el prologuista i també amb les persones que van acudir a la Casa del Llibre –que va acollir l’acte– en una conversa força amena no només sobre les pràctiques en què se centra el llibre sinó també

sobre el periodisme en general. Una de les conclusions és que el periodisme no viu un bon moment perquè els interessos econòmics, polítics i empresarials estan –a la majoria de mitjans, especialment els més grans– per sobre del dret a la informació de la ciutadania. I alguns professionals en són còmplices en primer grau.

El llibre analitza els professionals de la informació que combinen la seva tasca periodística amb la publicitat, una pràctica no permesa pels codis deontològics repartits per tot el món. La qüestió és que els codis deontològics només són una referència, no són d’obligat compliment i, per això, hi ha empreses de comunicació –tant públiques com privades– que vulneren l’articulat sencer diverses vegades al dia. I els i les periodistes que –a canvi d’un sobresou– es presten a posar la seva professionalitat en qüestió, també fan nul·la observança dels seus preceptes.

Manel López aporta en la seva recerca dades molt il·lustratives y rellevants sobre aquesta situació. L’obra la podeu adquirir en un grapat de llibreries o a la mateixa editorial. El pròleg, si us ve de gust, el podeu llegir en aquest enllaç. Entre altres coses, hi reclamo una llei que estableixi que els codis deontològics siguin d’obligat compliment i estipuli sancions per a qui els vulneri. ¿Us imagineu què passaria si el Codi de Circulació fos només un seguit de recomanacions de bones pràctiques sense que calgués respectar-les perquè no passaria res a qui l’infringís? Doncs això és el que passa en el periodisme on a les normes deontològiques de trànsit no cal fer-los cap cas.