Andreu Farràs
Tres de cada quatre catalans s’informen de les notícies a través de la televisió, una proporció una mica inferior a la de fa 10 anys, perquè en aquest període de temps s’ha més que duplicat el nombre de persones que s’informen a través d’internet. En una dècada, s’ha reduït a la meitat els ciutadans que llegeixen els diaris per saber què ha passat al món. Un terç dels catalans continua assabentant-se de les notícies a través de la ràdio, el mitjà que menys ha notat els canvis en les dietes informatives particulars entre el 2010 i el 2020, segons assenyalen les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya.
La comparació de les dades que ofereixen el darrer baròmetre del
CEO, del novembre del 2020, i el de la primera onada del 2010, del mes de febrer, confirmen la profunda transformació que han experimentat els hàbits dels catalans a l’hora d’informar-se i el consegüent terratrèmol que ha causat en nombrosos mitjans de comunicació, en especial, la premsa escrita. La causa principal cal cercar-la, com es de preveure, en l'auge fenomenal d’internet i l’emergència dels periòdics digitals així com de les xarxes socials, cada cop més usades com a mitjans informatius tot i la dubtosa qualitat i rigor de les notícies que transmeten, perquè sovint només comuniquen rumors o directament 'fakes news'.
A l’hora d’informar-se dels temes polítics, el 74% dels catalans acudeix a la televisió. Fa 10 anys, era el 83% de la població. De la mateixa manera, si ara un terç dels catalans llegeix els diaris per assabentar-se’n, fa 10 anys era el 60%. Una caiguda que gairebé es correspon amb l’augment espectacular dels usuaris d’internet que passen del 21% al 53%. La ràdio continua sent escoltada pel mateix percentatge de gent (31%-34%) tot i que, com veurem, han variat les preferències de les emissores. Cal tenir en compte que la resposta en aquest cas podia ser múltiple per part dels enquestats; es a dir, podien respondre que seguien tant les notícies per ràdio com per televisió i també per internet.
Així com ha caigut el percentatge de persones que miren la tele per
informar-se, també ho ha fet en aquests darrers anys la proporció de catalans que segueixen TV-3, encara que continua sent, de lluny, la que compta amb més audiència com confirmen altres estudis especialitzats. Segons els darrers baròmetres del CEO, TV-3 té actualment un 46% d’audiència, més que la suma de les quatre següents televisions més vistes (La 1, Antena 3, Telecinco y La Sexta), cadascuna d’elles amb el 10% de seguiment. Tanmateix, fa 10 anys, TV-3 era seguida pel 54% dels enquestats, vuit punts més que en l’actualitat. Dins de l’apartat de televisió, cal destacar també la desaparició de Cuatro entre les cinc cadenes més seguides, fet que sí passava fa 10 anys; ha estat substituida per La Sexta.
La principal ràdio de la Generalitat, Catalunya Ràdio, també ha 
perdut audiència tot i que només dos punts percentuals en els darrers 10 anys. Però la pitjor notícia per a ella és que ha deixat d'ostentar l’hegemonia i l’ha cedit a RAC-1, que ha passat del 19% del 2010 als gairebé 34% del 2020. A molta distància d’aquestes dues emissores es troben la cadena SER (12% el 2020 i 17% el 2010) i Onda Cero (que ha caigut del 9% del 2010 al 5% del 2020). Aquestes quatre emissores son escoltades per 3 de cada 4 catalans que fan servir la ràdio per seguir l’actualitat, que, cal afegir, no arriba ser ni un terç de la població.
També ara només és un de cada tres catalans els que acudeixin als diaris
(en versió paper o digital) per informar-se. Dins d’aquest terç de la minvant població lectora, un terç opta per 'La Vanguardia' (33% al 2020 i 32% al 2010). Fa 10 anys, un altre terç preferia 'El Periódico de Catalunya', però en una dècada ha passat del 31% al 18% (12% en castellà i 6% en català). El tercer diari favorit dels lectors catalans és ‘Ara’, que al febrer del 2010 encara no havia aparegut, i que en l’actualitat obté un 11%, per davant del 6% d’’El País’ i del 4% d’’El Punt Avui’. ‘El País’ tenia un 8,4% de seguiment; ‘Avui’, un 7%, i ‘El Punt’, un 3,3%, del que es podria deduir que la fusió d’aquests dos diaris no ha aconseguit contrapesar l’embranzida de l’’Ara’, nascut a la tardor del 2010. Totes aquestes capçaleres son les preferides per tres de cada quatre catalans que llegeixen diaris per seguir les informacions polítiques.
Les múltiples causes del declivi de determinades fórmules informatives i de l'auge i decadència de certs mitjans de comunicació son prou complexes com per deixar-ho per a posteriors comentaris.