La meitat dels recent graduats en Periodisme no exerceixen la professió

Andreu Farràs

El 49% de les persones que en els darrers anys han obtingut el grau de Periodisme no estan exercint les funcions específiques de la titulació, segons l’informe del 2020 sobre inserció laboral dels graduats publicat per l’Agència per a la Qualitat dels Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Aquest percentatge contrasta amb les xifres generals dels graduats a totes les carreres universitàries: vuit de cada 10 llicenciats treballen en funcions específiques de la titulació. Tot i així, en els darrers vint anys, ha augmentat la satisfacció dels recent graduats en Periodisme amb el contingut de la feina que estan realitzant després de la carrera i amb el nivell de la retribució que reben, encara que el sou mitjà sigui inferior al del 2001.

L’informe de la AQU, organisme depenent de la Generalitat, indica

que el 86% dels graduats en Periodisme està ocupat i que d’aquests graduats amb feina el 51% realitza funcions específiques de la titulació, el 38% treballa en funcions universitàries i l’11% en funcions no universitàries.

L’estudi assenyala que en els darrers 20 anys ha augmentat l’índex de qualitat ocupacional (IQO) dels graduats en passar dels 53,3 punts (2001) fins als 62,5 (2020). L’IQO pren valors de 0 a 100 i es construeix a partir de quatre indicadors: contracte, satisfacció amb la feina, retribució i adequació. Com més elevats els valors, millor qualitat ocupacional (major estabilitat, satisfacció, retribució o adequació).

Els nous graduats triguen força més temps en trobar feina que fa 20 anys. Si ara el 12% ha tardat més d’un any en trobar-ne, al 2001 només era l’1,7% dels recent llicenciats. Potser sigui aquesta una de les raons per les quals si al 2001 set de cada deu llicenciats de Periodisme repetiria la titulació, el 2020 son poc més de la meitat els que ho farien.

Pel que fa a les condicions laborals dels que estan ocupats, el 76% té contracte a temps complet, una mica menys que al 2001 (78%), però la mitjana del sou brut mensual que es cobra és significativament inferior respecte a vint anys enrere; 1.646 euros bruts al mes ara i 1.822 euros bruts al mes el 2001. Sensiblement inferior a la mitjana de totes les facultats. Segons l’AQU, el 51% dels recent graduats en totes les carreres universitàries amb ocupació cobren més de 2.000 euros bruts al mes. En el cas del enginyers, la proporció s'enfila al 81%.

Entre els graduats en Periodisme, han crescut el nombre de contractes fixos o indefinits (del 48% del 2001 al 55%) i també els que treballen sense contracte, tot i que son percentatges baixos (de l’1,2% al 3,8%).

L’ocupació dels recent graduats s’ha 'descentralitzat' lleugerament i en aquests vint anys s’ha incrementat el nombre de recent graduats que han trobat feina fora de la circumscripció de Barcelona. A les comarques de Tarragona s’ha triplicat el percentatge (de 2% a 6%) i duplicat a Girona (2% a 4%). A Lleida es manté en el 2%.

Menys sous i més contents

Tot i que les condicions laborals no han millorat, els joves graduats se senten més satisfets amb el contingut de les seves feines, amb les perspectives de millora, amb les retribucions i, en general, amb les feines que tenen en l’actualitat. Una satisfacció que no es reflecteix tant a l’hora d’avaluar la formació que han rebut a les aules, sobretot pel que fa a les competències específiques que han rebut en la seva formació tant teòrica com pràctica. Pot ser un dels motius que expliquin que en vint anys hagi augmentat el nombre de graduats que continuen la seva formació a través de cursos especialitzats, màsters, postgraus o un altre grau. El 2001 ho feia el 59% dels enquestats i ara ho fa el 73%.

Destaca l’increment del percentatge d’estudiants de Periodisme que durant la carrera han compatibilitzat els estudis amb alguna feina. Així, si el 2001 més de la meitat dels alumnes estudiava a temps complet (55%), el 2020 ho feia menys de dos de cada cinc (38%). ¿Hi tindrà alguna cosa a veure l’augment escandalós del preu de les matrícules universitàries en aquestes dècades? I la recessió econòmica del 2008?

A la carrera de Periodisme –com en moltes altres— es manté la proporció de dos terços de dones estudiants i un terç d’homes en els darrers 20 anys. I creix sensiblement el percentatge de graduats nous amb un o dos dels progenitors amb estudis superiors. Si al 2008 eren el 43%, el 2020 eren el 55% (no hi ha dades del 2001).

Per a realitzar el seu informe sobre els graduats de Periodisme, l’AQU va enquestar antics alumnes de les universitats Autònoma de Barcelona, Pompeu Fabra, Ramon Llull, de Girona, Rovira i Virgili, de Vic, Internacional de Catalunya i Abat Oliba. Tanmateix, només s’han publicat els resultats de les tres primeres institucions, perquè les altres no tenien suficients enquestats i, per tant, l’error mostral era massa alt.

L’any passat es van matricular 3.012 alumnes a les diferents facultats catalanes, segons la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat. El curs 2000-01 en van ser 2.312. L’increment de les matrícules durant el que portem del segle XXI ha estat del 30%. L’any en què es van aconseguir més matriculats va ser el 2013 amb un total de 3.294. Des de llavors hi ha hagut un progressiu decreixement. Actualment ja no s’estudia únicament la carrera de periodisme, sinó un grau que molts cops està compartit amb una altra matèria: Periodisme i Ciències Polítiques, Periodisme i Comunicació Corporativa, Periodisme i Comunicació Audiovisual, Periodisme i Publicitat, i Relacions Públiques i Màrqueting, etc.

Els resultats de les enquestes i de les matriculacions, així com el panorama professional i laboral dels treballadors dels mitjans i gabinets de comunicació fan plantejar-se diferents preguntes sobre la carrera de Periodisme. Algunes d’elles poden ser: té sentit matricular més de 3.000 alumnes en vuit facultats universitàries en una carrera professional que absorbeix laboralment només a la meitat dels seus graduats? Estan prou adaptats els programes acadèmics a les necessitats professionals dels nous mitjans de comunicació si els recent graduats es mostren poc satisfets o insatisfets pel nivell i la utilitat de les formacions teòrica i pràctica que se’ls ofereix a la facultat?