El bon periodisme no ha d’amagar la informació

Siscu Baiges

Ryszard Kapuscinski defensava allò que “per ser un bon periodista s’ha de ser bona persona”. No hi estic d’acord. Conec bons periodistes que són autèntiques males persones.

Un altre debat en el nostre sector és si el periodisme que oculta

Foto de l'accident de Vila-seca,
firmada per Alba Mariné i publicada
per 'Diari de Tarragona' el 13 de juny.

informacions, les distorsiona o falseja obertament se’l pot qualificar així o cal buscar-li un altre qualificatiu.

El meu parer és que periodistes són els que treballen als mitjans de comunicació, facin com ho facin, informin o menteixin, siguin bones o males persones.

Si els retiréssim l’etiqueta de ‘periodistes’ a tots aquells que juguen brut o fan trampes amb les seves informacions reduiríem molt els membres de la nostra família professional.

Hi he pensat en veure com alguns mitjans amagaven la implicació de trens de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) en els accidents que es van produir el 16 de maig a Sant Boi de Llobregat i el 12 de juny a Vila-Seca. Als mitjans propers o convençuts de la causa independentista --inclosos TV3 i Catalunya Ràdio-- els costava un munt informar que un tren de FGC estava implicat en un accident, especialment en el de Sant Boi on va morir el maquinista del tren de la Renfe afectat. El manual del bon independentista (abans nacionalista) diu que Renfe funciona fatal i que els trens de FGC funcionen amb una qualitat i puntualitat suïsses.

Un mitjà que es va retratar molt en això que dic és el 'Diari de Tarragona' en les seves informacions sobre l’accident de Vila-Seca. Una locomotora d’una empresa propietat de FGC es va saltar un semàfor i va topar de cara amb el tren de RENFE que feia el recorregut Barcelona-Tortosa. Els dies 12, 13 i 14, el 'Diari de Tarragona' va publicar diverses informacions sobre l’accident al seu portal. En vaig veure quatre. En aquelles notícies, la paraula Renfe hi sortia 16 vegades i les sigles FGC només un cop, i era per explicar que la locomotora causant de l’accident estava alquilada a l’empresa Cargometro, participada en un 51% per FGC i en un 49% per Captrain.

Però el detall més divertit i exemplificador pels estudiants de Periodisme eren les quatre fotos que acompanyaven les notícies. A les quatre hi sortia el tren de Renfe i en tres d’elles es llegia perfectament el nom de l’empresa. La locomotora de FGC sortia en tres fotos. En una pràcticament ni es veia. En una altra sí que es veien les sigles FGC. La millor era, tanmateix, la que no deixava veure aquestes sigles perquè l’enfocament de la fotografia les ocultava darrera una branca d’arbre molt oportuna.

Periodisme és també això. Com ho és que Carles Puigdemont estigués negociant amb uns emissaris russos que li oferien soldats i diners a canvi que proclamés la independència de Catalunya i la convertís en un paradís fiscal per les criptomonedes i una part de la 'Brunete mediàtica' catalana miri cap a un altre costat. O que l’invent del 'CatalanGate', preparat a consciència durant dos anys pel sanedrí independentista, sigui una veritat indiscutible de la qual no es poden tractar els punts foscos.

Periodisme és que Elisenda Paluzie agraeixi a un senyor que es diu Elies Campo que el 'CatalanGate' no hauria existit si no hagués estat per la seva dedicació, que TV-3, RAC1 i 'Ara' li dediquin entrevistes extenses i que, quan es descobreixi que és un impostor, que es feia passar per un alt càrrec de l’empresa Telegram Messenger, ningú no demani excuses per la relliscada monumental en què han incorregut. Cristina Puig, Jordi Basté, que són els que el van entrevistar, són periodistes. No sé si bones o males persones. Tendeixo a pensar que són bones persones.

I, a més a més, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.