Josep Cabayol, el periodista

Siscu Baiges

Hi ha tres vessants de la personalitat de Josep Cabayol de la qual podria parlar: de l’activista, de l’amic i del periodista. Com que estem en un portal concebut per intercanvis entre professionals de la comunicació, m’animo a parlar de la seva vessant periodística.

Ens havíem creuat moltes vegades al llarg de la nostra vida professional però mai no havíem

Josep Cabayol, en una imatge d'arxiu.

treballat junts a la mateixa redacció. A Com Ràdio vam coincidir un temps però ell estava centrat a l’àrea d’informatius i jo treballava a la de programes.

No vam començar a treballar junts fins que el vaig convèncer perquè assumís la presidència de l’oenegé Solidaritat i Comunicació-SICOM. Jo n’era el president però era un càrrec al qual no podia dedicar el temps i les energies que necessitava. Quan va acceptar presidir SICOM vaig pensar que podria dedicar-m’hi menys, però va ser tot el contrari. Va resultar que Cabayol era una força de la natura, amb el cap ple d’idees i projectes i que era impossible negar-se a les seves peticions de col·laboració.

Em va quedar clar des de ben aviat que no havia vingut a SICOM ni a la vida per anar fent. Estava jubilat però la pensió de jubilació li donava ales per fer mil coses. Combinava periodisme i activisme ciutadà, que per ell venien a ser part del mateix compromís.

A Sicom hem tocat diversos temes: la PAH, salut pública, immigració, política internacional o darrerament emergència climàtica. Eren temes que ja havia tocat amb anterioritat i sobretot a Ràdio 4. L’especialització que va aprofundir els darrers anys en la informació sobre els efectes del canvi climàtic el va convertir al meu entendre en un dels periodistes més ben informats i més interessants d’escoltar en aquest àmbit. Feia afirmacions que a mi, a vegades, em semblaven exagerades. “Vols dir, Pep?”, gosava demanar-li algun cop. “Ja veuràs!”, em contestava. I ho veia. La terra s’escalfa més del que ens deien fa uns anys, els materials bàsics que necessiten les empreses escassegen com ell ens havia avançat, les energies renovables no solucionaran el problema de l’escalfament del Planeta si no van acompanyades d’un decreixement del sistema de consum al qual ens hem acostumat.

A totes les conclusions hi arribava després d’una documentació exhaustiva. Deplorava, amb raó, els que parlen a les tertúlies de qualsevol cosa sense que s’hagin estudiat bé abans el tema del qual opinen. Que llegís molt no vol dir que visqués tancat en un despatx. Li agradava barrejar-se amb la gent i anar als llocs on passaven les coses, on hi havia la notícia. O, si més no, parlar directament amb els interlocutors que més bé coneixien la qüestió que volia investigar o de la qual volia informar. El llegat que deixa a SICOM, amb un canal de youtube farcit de vídeos d’informació i denúncia és enorme. La seva etapa a TVE es nota en l’exigència i qualitat d’aquest material audiovisual.

La seva filosofia superava la dita de “pensar malament i encertaràs”. Era “pensar fredament i documentadament i encertaràs”. I gairebé sempre encertava.

L’últim documental que havia impulsat i dirigit no podia ser més d’actualitat. Es diu “50º” i parla dels efectes del canvi climàtic a casa nostra.

Tenia previst fer una sèrie de sis articles a Catalunyaplural.cat recollint totes les seves reflexions i anàlisis sobre l’emergència climàtica. Cinc dies abans de morir va aparèixer el cinquè d’aquests articles. En un xat de whatsapp anava dipositant els enllaços a articles, documents i informes que havien de servir pel sisè, el que havia de tancar la sèrie.

Deia que les properes guerres seran per apropiar-se de l’aigua. M’agradaria que no es produeixin aquestes guerres, però ja us he dit que el periodista Josep Cabayol s’equivocava poques vegades.