Com s’informen els votants catalans

Andreu Farràs

Les xarxes socials son el principal --per no dir gairebé únic-- mitjà de comunicació usat pels joves catalans per informar-se dels esdeveniments polítics. La televisió és, de lluny, el mitjà més usat pels majors de 35 anys, que cada vegada llegeixen menys diaris i escolten menys emissores de ràdio per assabentar-se del que passa al món. El mapa televisiu reflecteix la divisió ideològica catalana amb dues cadenes especialment polaritzadores: TV3 i Antena 3. El canal públic és seguit majoritàriament pels votants del partits independentistes i els comuns, mentre que la privada de Planeta De Agostini és la preferida pels simpatitzants del PP, Ciutadans i Vox.

Un de cada tres electors catalans no llegeix ni compra diaris i la meitat dels votants no escolta cap butlletí de notícies radiofònic. Aquests son alguns dels fets destacables del darrer Barómetre d’Opinió Política, elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a la relació dels electors amb els mitjans de comunicació. Com adverteix el CEO, aquestes dades no permeten oferir un estudi d’audiències, però sí que poden aportar informació sobre els perfils sociopolítics de la gent que segueix els diferents mitjans. De vegades sembla que es compleixi la dita: digue'm que escoltes o llegeixes, i et diré que votes.

Per franges d’edat, els majors de 65 anys son els que consumeixen
informació política amb més freqüència, principalment a través de la televisió (59%), seguit dels informatius de radio i els diaris (26%, cada mitjà). Per contra, els catalans de més edat son els que usen menys les xarxes socials per assabentar-se dels esdeveniments polítics (14%). Ho deixen per als seus fills o nets.

El darrer percentatge contrasta amb els de les altres franges d’edat, que utilitzen molt més les xarxes. De fet, és el mitjà que els joves de 18 a 34 anys prefereixen per informar-se (ente el 26% i el 36%, segons edats), bastant per damunt de la tele, la ràdio o els diaris. La televisió continua sent el mitjà favorit entre els electors de 35 a 64 anys, seguit de les xarxes socials. A la franja de 35-49 anys, el consum d'internet supera ja a ràdios i diaris. I a la franja de 50-64 anys és a punt de fer-ho.

Les teles

Quatre de cada deu electors catalans prefereixen els canals de Televisió de Catalunya (43%) per informar-se de política. Els altres sis votants es reparteixen de forma gairebé idèntica entre Antena 3 (12%), La 1 (10%), Telecinco (9%), La Sexta (8%) i els que no miren cap informatiu, no veuen la tele o, senzillament, no tenen aparell.

Com es de preveure, les inclinacions ideològiques condicionen l’elecció del prisma informatiu a través del qual es vol conèixer què està passant al món. L’enquesta del CEO confirma algunes suposicions i dona alguna sorpresa curiosa. Així, la gran majoria dels votants de Junts (80%), ERC (76%), la CUP (76%) i, en menor mesura, En Comú Podem (38%) opten per seguir els informatius de TV3 i el 3/24. Els canals preferits pels votants del PSC son TVE-1 (20%) i La Sexta (18%), seguida molt de prop per Antena 3 (17%).

La cadena principal de la corporació Atresmedia és la més escollida pels electors catalans del PP (35%), Ciutadans (26%) i Vox (23%). La segona preferida pels populars és La 1 (22%). La segona per als seguidors de Ciutadans i Vox és Telecinco (21% i 19%, respectivament).

La polarització televisivo-ideològica és tan accentuada que Antena 3 i Telecinco son vistes per menys d’un cada deu votants d’ERC, Junts i la CUP. I, a la inversa, Televisió de Catalunya és punxada per només el 6% dels electors del PP i Vox i el 0% de Ciutadans. Els votants socialistes tenen més disperses les seves preferències; gairebé les mateixes per La 1 (20%), La Sexta (18%), Antena 3 (17%), TV-3 (14%) i Telecinco (un altre 14%).

Els diaris

A l’hora d’escollir diaris, tant en paper com digitals, també les preferències estan força dispersades. En primer lloc, perquè un de cada tres electors no llegeix ni compra cap diari. Aquesta proporció de no lectors puja per damunt de la mitjana entre els votants del PP (42%), Vox (37%), PSC (36%) i Ciutadans (36%). Els que llegeixen més diaris son els seguidors de Junts i d’ECP (tots dos el 81%). Els diaris més llegits pels electors catalans son La Vanguardia (17%), El Periódico (9%), Ara (6%) i El País (5%). Hi ha un 23% d’electors que trien altres diaris en paper o digitals, però el CEO no els precisa perquè registren percentatges inferiors al 2%. Es pot deduir que aquesta dispersió de lectors-electors és conseqüència de la profunda fragmentació registrada des de l’expansió d’internet i el naixement de nombroses publicacions digitals, algunes de les quals no han requerit uns esforços financers gaire elevats.

Els periòdics més llegits pels socialistes son La Vanguardia, en seves versions castellana i catalana (17%+4%) i El Periódico (12%+3%). Els d’ERC segueixen també La Vanguardia (7%+14%), El Periódico (3%+6%) i Ara (9%), tot i que un de cada quatre seguidors republicans prefereixen altres diaris. Els votants de Junts també aposten per La Vanguardia (3%+15%) i Ara (15%) i un de cada tres segueixen altres publicacions. L’Ara és el diari preferit pels simpatitzant de la CUP (20%) seguit d’El Periódico (2%+7%), tot i que també un de cada tres s’estimen més altres capçaleres menys majoritàries. Observi's que els votants de forces independentistes aposten per les versions catalanes del diaris 'bilingües'.

Els electors dels Comuns llegeixen sobretot La Vanguardia (10%+11%), El País (12%) i El Periódico (6%+3%), tot i que un de cada tres s’informen a través d'altres diaris.

Els votants de Ciutadans segueixen La Vanguardia i El Periódico, però únicament les seves edicions castellanes (21% i 6%, respectivament). No hi ha cap enquestat de Ciutadans que llegeixi Ara, com tampoc n’hi ha entre els votants del PP i Vox. Els seguidors populars opten per La Vanguardia (16%+4%) i El Periódico (7%+1%). Un de cada quatre electors de Vox llegeixen altres publicacions. La Vanguardia és llegida pel 14% d’ells. Cap dels altres diaris majoritaris no arriba al 4% entre els votants del partit ultra.

Les ràdios

Gairebé la meitat dels catalans majors de 18 anys no escolten les ràdios per informar-se. L’altra meitat es reparteix entre els que segueixen els informatius de RAC-1 (15%), Catalunya Ràdio (13%), la SER (6%), la COPE (3%) i una quantitat indeterminada d’emissores (13%), cadascuna de les quals no arriba al 3% de seguiment pels enquestats.

Els votants socialistes segueixen en primer lloc la SER (14%), mentre que els votants dels partits independentistes –ERC, Junts i CUP- prefereixen RAC1 i Catalunya Ràdio, en percentatges que van del 22% al 31%. Els electors d’En Comú Podem escolten sobretot SER (18%) i RAC1 (16%). Els seguidors de Ciutadans, PP i Vox, en canvi, prefereixen escoltar la COPE i “altres emissores”. Cap enquestat de Vox i el PP sintonitza Catalunya Ràdio, segons el CEO, de la mateixa manera que cap de la CUP busca què diu la COPE.

Aquesta enquesta va ser realitzada mitjançant la recollida de dades de forma presencial (domiciliària), entre el 7 de juny i el 7 de juliol de 2022. Van ser entrevistades 2.000 persones de 18 anys i més.