L'Estadi Olímpic no es diu Samaranch per pura xamba

Maria Favà

Agafo el testimoni de l'amic Tomeu Ferrer i m'afegeixo a la llista de greuges contra el senyor Joan Antoni Samaranch. I convido a altres companys que recordin que era d'implacable contra els que periodistes que s'atrevien a criticar les seves accions o a recordar el seu passat franquista. Va demanar més d'un cap, i els amos dels mitjans l'obeïen. I pel que explica el Tomeu en el seu article, el poder del Samaranch és com el del Cid, que encara guanya batalles després de mort.

El 8 de setembre de 1989 es va inaugurar, de forma precipitada, la

Pàgina de l''Avui' del 28 de novembre del 1989.

renovació de l'Estadi Olímpic de Montjuïc amb la Copa del Món d'Atletisme. Però aquell dia van caure 80 litres per metre quadrat en poca estona i per totes les costures de l'edifici, que no s'havien acabat de cegar, va entrar aigua a raig. I de poc que l'estadi no es converteix en piscina olímpica.

El 27 de novembre d'aquell any, el fotògraf Robert Ramos i jo vàrem fer una visita d'obres amb els arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit, coautors de la remodelació i encarregats d'arreglar els danys que va provocar el diluvi. Aquests dos catedràtics d'estructures eren, en aquells anys, els apedaçadors imprescindibles de totes les ruïnes de la ciutat com el monument a Colom que el van salvar de caure, i anys més tard també van contribuir a solucionar l’esfondrament del túnel del Carmel.

Aquell dia de novembre els dos professionals anaven recorrent la instal·lació i detectant els possibles defectes. El fotògraf i jo anàvem darrere seu. En un moment que ens vam endarrerir vam veure una cortina que tapava alguna cosa afixada a la paret. Vam buscar un pal, vam enretirar el drap i vam descobrir una placa de marbre en honor a Samaranch. Estava davant de la porta principal de l'Estadi Olímpic.

La placa deia: "La ciutat de Barcelona a Joan Antoni Samaranch en reconeixement a la seva contribució al foment de l'esport i de l'olimpisme". Estava datada el 10 de setembre del 1989, el dia que es va estrenar l'Estadi, però amb tot el mullader la placa no es va descobrir aquell dia.

Els primers sorpresos van ser els arquitectes que no sabien res de la col·locació de la placa. L'Institut Municipal de Promoció Urbanística SA --l'ens que tutelava les obres olímpiques-- van assegurar que tampoc en sabien res. L'Ajuntament no havia comunicat res ni s'havia aprovat en cap plenari municipal.

Després de fer totes les consultes possibles, vam arribar a la conclusió que era el primer pas per batejar l'Estadi amb el nom de Joan Antoni Samaranch, tal com tenia intenció l'Ajuntament des de feia temps.

El descobriment de la placa col·locada d’amagatotis va aturar la maniobra. Aleshores es va intentar donar el nom de Samaranch a una porta però aquesta proposta tampoc va reeixir. Finalment, l'Estadi va continuar amb el nom tradicional de Montjuïc i dotze anys més tard, el 2001, se'l va rebatejar com estadi Lluís Companys.

Però Samaranch no es podia quedar sense monument de pedra. Davant de l'estadi es va construir el Museu Olímpic i de l'Esport i el 2010 se li va donar el nom de Joan Antoni Samaranch.

Una dada per a l'hemeroteca. L''Avui', el diari que va descobrir la placa, va donar la notícia en uns baixos discrets. Deu dies després 'El Periódico' obria una pàgina amb la notícia de la placa i reconeixia que el descobriment l'havia fet el diari 'Avui'.