Una sentència per vantar-se’n

Josep-Maria Ureta

El diari digital 'El Confidencial' va publicar el dia 19 de novembre un text que començava així:

“La Audiencia Provincial de Madrid ha desestimado la demanda

Ignacio Cembrero, en una imatge d'arxiu.

por “acción de jactancia” presentada por el reino de Marruecos contra el periodista Ignacio Cembrero, que señaló a los servicios secretos marroquíes como los responsables del pirateo de numerosos teléfonos móviles, incluido el suyo, con el programa malicioso Pegasus, de fabricación israelí”.

Recordem breument que l’anomenat 'cas Pegasus' es refereix a un programa d’espionatge de telèfons creat pels serveis secrets d’Israel i que en principi es va vendre a alguns estats com un element innovador de vigilància i protecció contra persones i organitzacions desestabilitzadores de règims polítics. Hi havia indicis de la seva existència des del 2017, però no es va revelar la seva existència per Forbidden Stories fins el juliol de 2021.

En realitat els serveis secrets d’alguns països els varen fer servir amb objectius estrictament polítics. El cas més emblemàtic va ser l’espionatge als líders i organitzacions que varen protagonitzar el moviment independentista a Catalunya. També es va saber, el maig del 2022, quan la Advocacia de l'Estat ho va denunciar a l’Audiència Nacional, que fins i tot varen estar punxats els telèfons del president del Govern, Pedro Sánchez, i dos ministres, a més de tot un reguitzell d’alts càrrecs espanyols, francesos i d’altres països.

Després del rebombori corresponent i acusacions de tota mena, un cop es va enredar el cas fins on va convenir als controladors de l’'Estat profund', el tema es va esvair als jutjats espanyols “per falta de col·laboració de l’estat d’Israel”. I tal dia farà un any.

Precisem: la web Forbiden Stories “publicó el 18 de julio de 2021 los nombres de los titulares de cientos de móviles espiados por Marruecos con Pegasus, desde el presidente francès Emmanuel Macron, ministros, periodistas... y cuadros del Frente Polisario”.

Però en aquella llarga llista només hi havia tres números de telèfons espanyols. Després se’n varen anunciar més... que tanmateix no es varen difondre. Entre els tres números esmentats suara, hi havia el de l’Ignacio Cembrero. La sentència explica que Cembrero era un periodista especialitzat en la zona del Magreb des de fa dècades. I ell mateix va ser qui més i millor va explicar l’abast de l’asumpte Pegasus a Espanya. I cal recordar també que Cembrero ja ha tingut quatre accions jurídiques marroquines contra ell a Espanya des del 2014.

En la informació d''El Confidencial' s’explica també que “el tribunal ratifica una anterior sentencia de marzo de 2023, contra la que el reino de Marruecos interpuso un recurso. La Audiencia Provincial considera que ‘aquella sentencia está perfectamente motivada’ y así lo notificó el pasado lunes”.

És més, en el text esmentat es recorda que ja altres tribunals espanyols, inclòs el Suprem, han dit que “la vigencia de la acción de jactancia se encuentra en entredicho, está trasnochada”, i afegeix una consideració més pregona sobre les conseqüència que podria tenir: “La posibilidad actual de una condena al silencio del demandado [Ignacio Cembrero] como pretendía obtener el Reino de Marruecos”.

Un concepte antiquat

No digueu que no feia anys que no sentíeu la paraula “jactancia”, fora de textos literaris antics o obres de teatre lleugeretes. Però en dret és una “acció judicial en que una persona demanda a una altra que diu que té drets contra el demandant amb la finalitat que exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu”.

Traduït a termes periodístics ben entenedors: Marruecos es considerava amb el dret de manar a l’Ignacio Cembrero que callés. Doncs ja posats a sentir-se satisfets (jactados) val a dir que la sentència estableix que si algú pot sentir-se recompensat és en Cembrero. No ho farà per dues raons: els qui el coneixem, sabem de la seva actitud sempre sòbria i raonadora; i segona, ja son massa anys de patir les pressions del regne del Marroc com perquè ara es vanti de la resolució judicial.

Tanmateix, hi ha una lectura en clau interna espanyola que cal subratllar en aquest cas reiterat de la persecució del periodista per part del regne alauita: la indiferència espanyola, des del Gobierno de Sánchez i els anteriors. Hi ha com un consens vergonyós de que si s’ha de triar entre els drets d’un periodista i l’amistat (interessada sempre) amb el Marroc, cal sacrificar a l’informador per la via de la ignorància dels seu dret de protecció. Només els falta vantar-se ('jactarse') d’haver-ho fet.

Cal afegir, seguint el text d''El Confidencial', el següent: “El tribunal sostiene que invocar la acción de jactancia para defender el derecho al honor como ha pretendido el reino de Marruecos, es ‘practicamente imposible’. El mecanismo eficaz es la ley orgánica de derecho al honor, pero las autoridades marroquíes no pueden acogerse a ella: las entidades de naturaleza jurídico-pública como Marruecos no son titulares del derecho al honor”.

El gener del 2023, tal com recorda 'El Confidencial', el Parlament Europeu va aprovar per una amplia majoria una resolució instant a les autoritats del Marroc a deixar d’assetjar per via judicial a Cembrero. A Espanya no s’ha fet.

Nova directiva europea

I des del febrer passat existeix la directiva anomenada 'anti-Slapp' (Strategic Lawsuits against Public Participation (Demandes estratègiques contra la participació pública), és a dir, demandes manifestament infundades o procediments judicials abusius plantejats per grups de pressió (lobis).

Si no fos per la seva tendència a no ser gens presumit, a Espanya d’aquesta directiva s’hauria de dir “llei Cembrero”.