Mitjans de comunicació públics

Joan Brunet i Mauri
L’afer del Consell d’Administració de RTVE de la setmana passada a l’aprovar una mesura –que després va rectificar–, per la qual els seus membres podrien accedir al sistema informàtic que utilitzen els i les periodistes de l’ens públic per elaborar les notícies, no ha fet més que posar de bell nou damunt la taula les evidents insuficiències que es venen observant tant pel què fa a la concepció i al model com al govern i a la gestió dels mitjans de comunicació de titularitat pública. I és que des que vivim en democràcia no hem sabut o no hem volgut aprendre que una de les premisses a tenir en compte per garantir que els mitjans de comunicació públics compleixen amb la seva funció de servei a la ciutadania i a la democràcia, és que els seus òrgans de govern actuïn amb plena independència i que en conseqüència no estiguin sotmesos al dictat dels governs de torn. Ens hem acostumat a què, malgrat l’esperit de la reglamentació que els sustenta, els Consells d’Administració i altres òrgans similars encarregats de vetllar pel bon fer dels mitjans públics, estan formats per persones que han estat proposades per les formacions polítiques en funció del seu pes parlamentari. I si bé aquesta circumstància no hauria necessàriament d’afectar a la independència en la presa de decisions de cadascun dels membres, tampoc no és menys cert que el comportament d’aquestes persones és casualment un reflex de les formes de fer i de pensar dels partits que les han proposat.
Clar que perquè això sigui així, quelcom hi deu tenir a veure el model de ràdio i de televisió pública que actualment regeix a Espanya, i també a Catalunya. Un model que està supeditat als interessos i dictat dels governs de torn. Hora deu ser d’apostar per un model de mitjans audiovisuals públics que avantposin els valors inherents a la prestació d’un servei públic als dels posicionaments ideològics dels partits polítics que en cada moment siguin dominants. Un model de ràdio i de televisió pública que es fonamenti en la independència d’acció i en la professionalitat i la idoneïtat de les persones que l’han de regir i gestionar que hauran de rendir comptes al Parlament. Mentre això no sigui així, no cal que ens continuem enganyant en relació a la bondat del model i del paper que exerceixen els seus Consells de govern.
La decisió que va adoptar el Consell d’Administració de RTVE la setmana passada, a partir de la votació i posicionament de cadascun dels seus membres, ha confirmat que encara ens trobem lluny, molt lluny, de poder disposar d’un sistema públic de ràdio i televisió autònom, capaç de prendre les seves decisions amb l’objectiu d’enfortir els valors democràtics, i amb un ple respecte als criteris professionals de les persones que en ells hi treballen. Cert és que hi va haver –gràcies fonamentalment a la pressió de la professió periodística i de les xarxes socials–  una immediata rectificació i també una única dimissió, quan allò que hauria d’haver passat després del guirigall que la decisió del Consell va  desencadenar, és que s’haguessin produït més dimissions; com a mínim les dels consellers que van votar-hi a favor que pels desmemoriats cal recordar que varen ser els consellers nomenats a proposta del PP i de CiU.
Ser conseller d’un ens públic que ha de vetllar per l’acompliment d’objectius de servei públic d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que entre tots sostenim, exigeix que el càrrec sigui desenvolupat amb una plena responsabilitat. Des d’aquest punt de vista no és justificable un error en una votació sota l’excusa de que se’n desconeixien les conseqüències…
Publicat a Diari de Sabadell, el 29 de setembre de 2011
(http://blogs.cperc.net/jbrunet/?p=1133)