Tres mesos sense el Marc

Imma Muñoz

Avui es compleixen tres mesos exactament del segrest del Marc Marginedas a Síria. Tres mesos en què amb prou feines hem tingut notícies d’ell.

A la darrera crònica que va enviar, que es va publicar un dia abans que el capturessin, en Marc explicava com veien els guerrillers sirians les declaracions d’Obama que feien presagiar un atac imminent dels Estats Units. Obama obria la boca i tenia mil micròfons a través dels quals expressar-se. La població siriana, en canvi, la que havia de rebre les conseqüències de les decisions del líder mundial, en tenia molts menys: els dels pocs que havien volgut o havien pogut anar a recollir-les sobre el terreny. Aquest és el gran valor dels que, com el Marc, són capaços de renunciar a la comoditat d’una llar o d’un dia a dia plàcid per anar-se’n fins a l’últim racó a donar veu als que no en tenen.

Marginedas, amb el seu darrer llibre, a la redacció
d'El Periódico, en una imatge d'arxiu.

En Marc ja havia estat a Síria un any abans, el 2012. I ell mateix explica al seu llibre, ‘Periodismo en el campo de batalla’, que aquell conflicte l’havia deixat especialment tocat.

“A diferencia de coberturas de guerra anteriores, arrastré algunas secuelas psicológicas por lo visto durante esas dos intensas semanas de trabajo, y tardé más de lo acostumbrado en reengancharme a mi vida cotidiana”, explica.

I, tot i això, hi va tornar. Al llibre continua explicant que la visió d’un vídeo fet per ciutadans sirians en què es mostraven dotzenes de cadàvers apilats en una sala, mentre una multitud els contemplava tot tapant-se el nas per evitar la fortor, el va sacsejar. El Marc va tornar a Síria perquè no els volia deixar sols, perquè no volia que caigués el silenci, ni sobre aquells morts, ni sobre les persones que els ploraven.

Per això us emplacem a reunir-nos aquí cada dimecres: perquè no caigui el silenci sobre ell, perquè ningú s’oblidi que el Marc encara no ha tornat. I perquè ni ell ni la seva família estiguin sols, encara menys en aquestes dates tan difícils que s’acosten. Per això ho farem tot el temps que calgui, fins que el Marc sigui un altre cop aquí amb nosaltres.

Marc, t’esperem.

(Aquestes paraules van ser pronunciades el dimecres, 4 de novembre, durant una de les concentracions davant de la seu d''El Periódico de Catalunya' que els familiars, amics, companys de feina i col·legues de Marc Marginedas realitzen cada dimecres per exigir el seu alliberament)  

Més posts sobre Marc Marginedas a PAIOS:
'Marc Marginedas', per Joan Barrera
'Els tòpics del periodisme', per Albert Sáez