El periodisme de trinxera, un obstacle per als nous professionals

Siscu Baiges

Els joves periodistes que es formen a les facultats de Comunicació es topen amb un panorama mediàtic que sembla més un camp de batalla ideològica que un ventall d’opcions professionals divers i apassionant. De tota la vida, cada mitjà de comunicació ha tingut un segell ideològic determinat. Fa un munt d’anys, tots sabíem que 'El País', la SER i 'El Periódico' eren bastant pro-sociates, que 'El Mundo', l’'Abc' i la COPE eren conservadors, que l’'Avui' era nacionalista català i que Catalunya Ràdio i TV-3, per un costat, i Radio Nacional de España i TVE, per l’altre, coixejaven una mica o molt del partit que governava Espanya i Catalunya, en aquells moments. I 'La Vanguardia' volia quedar bé amb els dos governs alhora.

Enmig d’aquest panorama, però, era possible que els periodistes

exercissin la seva professió amb una certa dignitat i llibertat. He dit "certa", eh! Tots els que hem treballat de periodistes els darrers 30 o 40 anys podem explicar històries de censures, imposicions, acomiadaments per raons ideològiques i pressions variades.

Des de fa uns anys, molts mitjans han radicalitzat les seves posicions partidàries. La introducció de l’element “independència de Catalunya” en el debat polític i social n’és el factor més determinant. Estem vivint un periodisme de trinxera que no només asfixia l’objectivitat de les informacions sinó que deteriora la credibilitat del periodisme i complica la vida dels professionals de la comunicació que surten de les nostres universitats.

Tinc exalumnes de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona que sé que estan treballant en mitjans on se’ls demana redactar notícies no per informar del que han vist o escoltat sinó per afegir llenya al foc de la discussió entre independentistes i no independentistes. No se’ls valora pel que han après a les aules universitàries sinó per la seva ductilitat en convertir-se en peons de batalla en una guerra en la qual ells no necessàriament estan definits o interessats.

És bo que els mitjans tinguin la seva línia editorial ideològica sempre i quan no es produeixin monopolis excessius o estiguin sobrerepresentades unes opcions per damunt de les altres. I és millor que n’hi hagi que donin veu a opinadors enfrontats i que promoguin el debat més que l’insult i la caça de l’adversari polític. I és molt pitjor, lamentable, que els mitjans públics prenguin partit en aquesta guerra.

A la Universitat s’explica als estudiants allò que les notícies han de contenir la resposta a les 5W ('what', 'when', 'where', 'who' i 'why') (què ha passat, quan, on, qui ho ha fet i perquè). Hi afegim una H, de 'how' (com ha passat). Darrerament, també se’ls explica (ells ja ho veuen i ho saben) que vivim temps de periodisme de trinxera. Tot i així, la funció de la Universitat és formar bons periodistes, no soldats de cap exèrcit.