Els diaris s’autoavaluen

Mitjà digital	Subscripció anual	Subscripció mensual
Abc	99,99 €	9,99 €
El Confidencial	89 €
El Diario.es	80 €
El Mundo	69 €	7,99 €
El Periódico	67 €	10 €
El País	60 €	10 €
El Nacional.cat	60 €
La Vanguardia	59,99 €	5,99 €
Ara	59,99 €	9,99 €
Nació Digital	59,90 €
Vilaweb	60 €
El Punt Avui	48 €
Catalunya Plural	40 €
El Español	39 €

Dades preses el 24 de setembre del 2021 a les respectives webs.

Andreu Farràs

Amb l’arribada de la tardor i el començament del curs, El Periódico ha estat el darrer dels grans diaris en incorporar el mur de pagament a la seva versió digital. S’està acabant l’accés a la informació gratuïta a la Península. O, si més no, la possibilitat de llegir des de qualsevol dispositiu les informacions periodístiques pròpies de les redaccions i les opinions de columnistes qualificats sense haver de pagar res. La lentitud dels reflexos dels editors ja ha causat prou estralls en les últimes dècades. La decisió d’obrir les

webs només als subscriptors ha arribat possiblement massa tard. Els empresaris han trigat molt en adonar-se que no podien sobreviure només amb els minúsculs ingressos dels anuncis per internet mentre les vendes dels diaris de paper queien per un precipici sense fons ni possible recuperació. Tot i així, val més tard que mai.

Primer, els editors –potser amb l’ajut dels seus poderosos creditors-- van haver de decidir quan bastien el mur de pagament; uns van ser més àgils que altres. Després, han hagut de determinar quin preu posaven a les seves tarifes.

Fins no fa gaires anys, la majoria dels diaris de paper tenien el mateix preu. Potser perquè llavors tenien certa influència i autonomia, els editors (presumptament) de les principals capçaleres pactaven entre ells els preus. Per tant, (també suposadament) actuaven en càrtel, però cap autoritat encarregada de vetllar per la lliure i recta competència gosava dir res. O potser també aquell silenci tenia un preu...

Els temps han canviat i, ara, cada mitjà, sigui natiu digital o no, fixa el preu que considera just i necessari per cobrir les despeses de la seva publicació, entre les quals les nòmines dels seus treballadors. Un d’aquests mitjans, a l’hora de justificar per què fan pagar, afirma: “Detrás de cada noticia está el trabajo de todo un equipo de periodistas que velan por traerte una cobertura rigurosa y amplia”. Quan costa aquest treball? Quant costa aconseguir aquesta informació "rigorosa i àmplia"?

El poeta Antonio Machado, que tenia poc d’economista, afirmava en rodolí que “solo el necio confunde valor y precio”. Però els economistes que assessoren les empreses periodístiques sí ho fan. I cada editor ha determinat una nota-preu al treball dels seus periodistes.

Al quadre superior es poden observar els preus-avaluacions que els editors d’alguns dels mitjans de comunicació més llegits a Espanya i Catalunya s'han fixat per a qui vulgui accedir al bo i millor de la seva web. Cal precisar que algunes tarifes pertanyen a campanyes promocionals, si bé també s’ha s'afegir que les ofertes son constants en aquests mateixos mitjans, possiblement perquè no hi ha manera de que els lectors estiguin disposats a pagar per quelcom que fins fa quatre dies era de franc. Els editors amb reflexos paquidèrmics els han malacostumat. Alguns digitals natius no tenen cap mur de pagament i consideren la tarifa un donatiu per poder continuar oferint "una informació seriosa i independent".