David Caminada, el periodista íntegre

Xavier Roca 

Si hagués de sintetitzar el concepte d'amabilitat en una sola persona, probablement li posaria la cara del David Caminada.

Amant de les formes i de les bones maneres, el David era una persona de tracte exquisit, educada, cordial i respectuosa, practicant d'una cortesia que resulta francament rara de trobar avui en dia. No és d'estranyar que aquests valors siguin els que, de manera unànime, estiguin ressaltant aquests dies --amb motiu de la seva mort, del seu assassinat-- els seus amics, els qui han estat els seus companys de feina, els seus alumnes de la universitat. 

La seva pulcritud era patent a primer cop d'ull; sempre impecablement vestit, potser a l'estiu es permetia la llicència de vestir amb camisa de màniga curta i, algun dia, de prescindir de la corbata. Fonamentalment, el David era una persona civilitzada, que paradoxalment -i fatalment- l'atzar ha posat en el camí de la brutalitat, de la irracionalitat més absurda i arbitrària. 

El David era un professional tan culte com modest, poc amic de l'estridència però rigorós i perfeccionista. La seva elegància en el tracte no impedia la convicció apassionada amb què defensava la integritat i la justícia; a la redacció del diari 'Avui' --on va treballar a diverses seccions però sobretot a la d'Internacional, durant molts anys-- era dels pocs que plantaven cara amb fermesa als capricis despòtics d'algun col·laborador confirmat més endavant com un veritable psicòpata. 

A nivell personal, puc donar fe de la seva lleialtat com a amic i de la sincera preocupació amb què s'interessava pels problemes --de salut, laborals-- de la gent a qui apreciava, encara que els divergents camins professionals haguessin fet minvar la freqüència del contacte. Un interès actiu, traduït en dinars i cafès en els quals donava ànims, consells i opinions que trobarem molt a faltar.