El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

24 dic 2016

Les petjades d'un assassí

Àngel Casas
Quan vaig conèixer Alfons Quintà, a principis dels setanta, no em va semblar pas que dintre seu hi havia un assassí potencial. Feia la fila d’un paio una mica estrafolari, però jo vaig atribuir-ho a la seva condició d’empordanès, ja se sap, tocat per la tramuntana. Érem companys a Ràdio Barcelona. Ell feia un programa cultural titulat 'El dietari' i jo –a part de 'Trotadiscos'– feia en català un programa sobre la nova cançó titulat 'La cançó'. Per cert, res de res d’això que s’ha publicat que va ser l’impulsor del català a Ràdio Barcelona. El pioner va ser Salvador Escamilla, no fotem.

Alfons Quintà, al canal Intereconomia.
Quan em va demanar que deixés TVE, l’anys 83, i que m’incorporés al projecte de TV-3, vaig acceptar il·lusionat. Tampoc aleshores em va semblar detectar senyals de criminalitat. A mesura que passaven els dies, les setmanes, els mesos, vaig anar descobrint un Quintà més complicat i extravagant. Colèric, egocèntric, misogin. Servil amb els de dalt –fins a extrems desconcertants i contradictoris– i dèspota amb els subordinats –fins a límits de crueltat inimaginable–. Va ser aleshores quan va córrer la brama que la seva etapa d’oficial de la marina mercant havia acabat amb deshonor. Intel·ligent i culte, parlava diversos idiomes, el japonès entre ells. Se’l veia acompanyat sovint de noies japoneses. Es deia que com que era dels poquíssims autòctons que a Barcelona parlava japonès, les turistes nipones es passaven el seu telèfon quan venien cap aquí i ell les passejava i “lo que surja”, que diuen els anuncis de contactes. Va ser aleshores quan va aparèixer el Quintà depredador que des del seu altell de jerarca assetjava les subordinades o s’allitava amb una treballadora de la casa, dona d’un dels seus subordinats, Tampoc aleshores vaig sospitar que podia assassinar-les, però sí que qualsevol dia li fotrien la cara nova.

Venut al millor postor


Va ser després del primer programa meu que vam topar, i de valent, per causa del striptease de Christa Leem. Allà em vaig adonar que era una mala persona, un falsari, un venut al millor postor. Tampoc aleshores vaig imaginar que, tot i la maldat que atresorava, un dia ens despertaríem amb la notícia que havia assassinat la doctora Victòria Bertran, que havia compartit amb ell els últims trenta anys. Des d’aquelles dates vàrem deixar, tàcitament, de parlar-nos. El van treure de TV-3 els mateixos que l’havien posat i mai més vaig tenir-hi contacte. I si algun cop ens vam creuar en algun indret tots dos ens vam ignorar.

Quan a la tele van començar a arribar històries surrealistes i vergonyoses de la seva etapa de jutge –el futur assassí jutjant la gent!– vaig tenir el convenciment que ens les havíem tingut amb un boig, amb un ésser covard i menyspreable, però tampoc aleshores vaig arribar a imaginar que cometria un crim.

I quan vaig llegir la notícia de l’assassinat amb nocturnitat i traïdoria de la doctora, d’un tret precís d’aquell malparit, vaig pensar un instant en totes les dones que havia assetjat i/o maltractat i/o menystingut i/o acomiadat per no cedir, i no em vaig notar gens sorprès. Massa tard.

Però quan vaig llegir el tractament inicial que es feia de la notícia apaivagant la cruesa del crim amb l’exhibició de la contradictòria biografia professional de l’assassí, vaig pensar que aquesta professió s’havia begut l’enteniment. Quin periodisme estem fent?

Només per arribar fins aquí he decidit d’implicar-m’hi. Després de donar-hi moltes voltes.

12 comentarios:

  1. He llegit uns quants testimonis semblants, els darrers dies, i el que més em sorpren és que, tot i que tothom sabia que era un assetjador i un dèspota, ningú va fer mai res! Ningú va donar la cara per les companyes abusades, per la dona que fa deu anys ja era prou sotmesa com per amoïnar tant sa mare, pels treballadors humiliats... potser, a més dels titulars, us hauria de preocupar això.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sara mho has tret de la boca--si senyora !!

      Eliminar
    2. Doncs si la seva mare estava amoïnada, tampoc no va fer res...

      Eliminar
  2. Quin schock! Era molt intel·ligent i cult. Però psicopàtic i excessiu. A mi em va donar una oportunitat de ésser millor i aprendre l'ofici.
    Pedro Luis González.

    ResponderEliminar
  3. Ara tothom el posa a parir, però va imposar el seu terror amb el suport de molts. L'espiral de silenci de la Arendt també val aquí.
    Cristina Palomar.

    ResponderEliminar
  4. Totalment d'acord amb els comentaris .Que fàcil és ara dir-ho , que difícil denunciar .Ara ja no te remei en el seu moment potser denunciant si
    Marta Bañuelos

    ResponderEliminar
  5. El pitjor del cas és que parlem molt i no fem res. Hi ha encara masses homes que abusen de tenir una situació de poder mentre tothom murmura per darrera... Els que patim caps covards i maltractadors ens trobem ben sols.

    ResponderEliminar
  6. Em sap greu veure com sempre, que un cop passa una desgracia despres correm hi tots. QPerque no som valents i donem la cara quan encara si es a temps.

    ResponderEliminar
  7. Doncs ara sí que estem a temps d'evitar noves desgràcies. Alerta, doncs!

    ResponderEliminar
  8. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  9. Ho diu Sergi Torró, que no és blogger..., però no ens fem paranoics, sisplau.

    ResponderEliminar
  10. Tenia una biografia de psicòpata...https://www.llibertat.cat/2018/07/2016-alfons-quinta-assassina-victoria-bertran-i-se-suicida-42729

    ResponderEliminar