Vargas Llosa, una mort incòmoda

Joan Barrera

El director de VilaWeb, Vicent Partal, ha escrit un comentari lúcid sobre la mort de l’escriptor peruà Mario Vargas Llosa. Lúcid no tant pel rigor i la precisió a l'hora de valorar l’aportació de l’autor en llengua espanyola al món de la literatura sinó perquè mostra, segurament sense adonar-se, la incomoditat de fer una anàlisi acurada sobre un gran escriptor però que arrossega el ‘pecat’ de bel·ligerància contra l’independentisme. La columna té un títol premonitori: ‘Vargas Llosa, aquest reaccionari que escrivia bé’.

L’article, que converteix l’anècdota en categoria i deixa de banda el

més substancial (l’obra de l’autor), reflecteix els prejudicis i l’aprensió que sorgeix entre aquells que sent fidels i conseqüents amb una determinada idea no admeten cap matís ni discrepància que pugui trastocar la visió particular que s’han fet del món i de la cultura. De persones així entre nosaltres n’hi ha un quants i per això en el magma que conformen els opinadors i mitjans independentistes dilluns passat va ser un dia complicat. Era indefugible donar la notícia de la mort, explicar qui era i quina és l’aportació de Vargas Llosa a la literatura universal, fer esment dels seus vincles amb Barcelona però amb contenció i posar èmfasi en el ‘pecat original’ no fos que algú, afectat pel mal del dogmatisme i qui sap si inculte, aixequi el dit acusador titllant la ressenya de massa benèvola i de traïdoria. Les dues edicions dels Telenotícies de TV-3 són un bon exemple.

Partal, en la seva columna d’opinió, interessant i detallada, reflecteix bé aquesta disjuntiva. Cap esment a la seva obra literària més enllà de reconèixer la vàlua com escriptor, si no la tingués ja no li dedicaria el comentari, i èmfasi en els posicionaments polítics fins arribar a l’assumpte capital: com pot ser, diu, que "un home que de jove adora el Tirant i el popularitza per tot el món de vell esdevé un obsés contra el català, supremacista espanyol com cap altre, violent i irascible contra la llengua de Joanot Martorell". Aquesta, sense matisos, és la causa de la condemna per la qual ja té la resposta: "L’art no necessàriament ens fa més bones persones".

No vaig entendre a finals dels 70 i inici dels 80 del segle passat la posició, alimentada per sectors influents de l’esquerra política, en contra de que es concedís a Josep Pla el Premi d’Honor de les Lletres catalanes. Mai el va rebre. S’adduïa per oposar-se la col·laboració de l’escriptor empordanès amb el franquisme durant la guerra civil, quan el guardó justament s’atorga i és un reconeixement a l’obra literària escrita en llengua catalana, en aquell moment durant els anys foscos de la dictadura.

I ara, anys més tard, tinc la mateixa sensació quan llegeixo i escolto que la desqualificació i el menyspreu a una determinada trajectòria literària i cultural es fonamenta en idees preconcebudes que res tenen a veure amb la llibertat de creació artística, la influència en la societat i més específicament a Catalunya amb una divisió arbitrària que cataloga els escriptors en funció de la llengua com si Manuel Vázquez Montalbán, Rosa Regàs, José Agustín Goytisolo, Eduardo Mendoza i Javier Cercas no siguin dignes d’entrar a l’olimp de la cultura catalana.

Mantinc l’esperança de que finalment hi hagi una reconsideració i de que sigui possible dissociar l’obra d’un autor –en definitiva, és el que perdura—d’actituds i posicionaments personals, tant destacats entre un sector del gremi periodístic català arran de la mort de l’escriptor peruà.

Partal, tot i la reacció inicial contra Vargas Llosa, em referma en aquesta confiança quan descriu en la seva columna la manera com sent jove va descobrir i el va impactar l’obra de Jorge Luis Borges, plorant d’emoció després d’haver llegit 'Abenjacán el Bojarí, muerto en su laberinto', en uns moments en que l’escriptor argentí aplaudia en públic la misèria i el reduccionisme extrem de les dictadures.

Ben mirat sembla com si en el moment d’escriure el comentari el director de VilaWeb hagués recordat la llegenda que encapçala la seva publicació: "No faces de la teua ignorància un argument". Una idea que s’haurien d’aplicar molts d’altres.

www.joanbarrera.com