El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

29 ago 2017

Bons periodistes objectius o soldats de trinxera política

Siscu Baiges
Els mitjans de comunicació mai no han estat independents. Tots tenen uns propietaris concrets i una línia editorial determinada. Els públics haurien de ser objectius per definició. Els privats defensen els interessos dels seus amos. Seria bonic pensar que alguns mitjans privats es guien només per la qualitat dels seus reporters i col·laboradors i pels interessos i la curiositat dels seus seguidors. Però tots els mitjans tenen un biaix o un altre. Tant li fa que alguns es presentin com a ‘independents’. No ho són.

No estic parlant, ara, de la seva dependència dels anunciants o dels bancs que els financen. ‘El País’ era el diari dels progres de la mateixa manera que l''Abc' era el dels conservadors. A Catalunya, 'La Vanguardia' era el diari de la gent de bé, l’'Avui', el dels catalanistes i 'El Periódico', el de la classe treballadora.

Amb el pas del temps i la irrupció d’internet en el món de la
Estudiants de periodisme.
comunicació, el panorama s’ha diversificat, però la politització no només s’ha mantingut sinó que s’ha portar a uns extrems preocupants.

A Catalunya estem assistint els darrers temps –parlo d’anys ja- a un arrenglerament dels mitjans amb opcions ideològiques concretes que ha derivat a una veritable guerra entre ells. Es pot debatre si aquesta realitat és la causa o la conseqüència de la divisió que experimenta la societat catalana actual. Però és una realitat indiscutible.

El rigor i l’objectivitat informativa queden per darrere de la cursa política en què estan engrescats aquests mitjans. Massa ciutadans només es creuen les notícies que els expliquen els mitjans amb els quals sintonitzen i menystenen les que publiquen els del bàndol oposat. Consideren veritats immutables les que divulguen els ‘seus’ mitjans i desautoritzen les dels adversaris. "Vès, què han de dir aquests?", exclamen quan es neguen per donar per bona una informació que no els agrada apareguda en un mitjà de la trinxera rival.

En aquest context, què han de fer els periodistes que surten de les nostres universitats? No se’ls pot amagar la realitat i ells en són prou conscients. Saben que segurament els serà més fàcil trobar feina si es signifiquen com a propagandistes d’una determinada filosofia política que si demostren unes qualitats professionals excel·lents. Topen amb una doble barrera. Han de sumar l’acceptació a aquesta disjuntiva la precarietat laboral que els ofereixen.

Ser periodista a Catalunya avui és complicat. Ser jove periodista a Catalunya ho és especialment. 

L’únic consol que tenen és que el que pateixen i patim aquí no és altra cosa que la mateixa situació --corregida i augmentada, això sí-- que es viu a la gran majoria de països del món.

A hores d’ara és més dur que mai ser periodista amb idees progressistes i treballar en un mitjà de dretes o no ser independentista i treballar en un mitjà que ho és. I a la inversa.

És pretensiós donar consells a les noves generacions de periodistes que surten de les facultats. L’únic que se m’acut és que, passi el que passi i els toqui treballar on els toqui, sempre és millor fer la feina ben feta que de qualsevol manera. Els serà útil si algun dia poden exercir la professió sense necessitat de fer-ho des d’una de les dues trinxeres des de les quals es fan la guerra els mitjans actuals.

28 ago 2017

Repartidors de carnets de bon i mal periodisme

Xabier Barrena
Sempre he dit que el Periodisme dista molt de ser una ciència, si per tal entenem quelcom d'extrema dificultat. Ja entenc que, a l'hora de parlar dels mitjans, passa una mica com en el futbol, que tothom és entrenador. Ara bé, em sorprèn la quantitat de comentaris de persones alienes a aquest món que pretenen aprofondir en l'entorn periodístic. Tothom sap perfectament els límits de l'ètica periodística. Tothom sap, exactament, quan una foto és massa o no. Tothom ha passat per una redacció, sembla. És meravellós.

Punt i apart mereixen els comentaris d'altres periodistes. Ja sigui en exercici en un mitjà o bé en un gabinet de comunicació. Aquí el que em meravella és el seu sentiment de superioritat. La manera en com otorguen carnets de bon i de mal periodisme. Són gent que, ràpidament, assoleixen que el gruix de la població els passi la mà pel llom. Ells són bons i s'abracen. No importa que alguns d'ells tinguin els peus de fang. Creuen, sens dubte, que la memòria és feble. I potser tenen raó.
Només potser.

Fotos amb nens que alguns no haguessin publicat mai per "sensacionalistes"...

... però que han passat als annals del fotoperiodisme i han servit per il·lustrar --i denunciar-- diferents episodis infames de la Història universal dels últims segles.

Nens en una mina britànica, el 1911. (Autor desconegut)

La Gran Depressió als EUA (1920-30). (Autora: Dorothea Lange).

Gueto de Varsòvia, sota els nazis alemanys (1943). (Autor: Jürgen Stroop). 

Nens fugint d'un poble vietnamita bombardejat pels EUA, el 1972. (Nick Ut, d'Associated Press) 
Atemptat d'ETA contra el cuartel de la Guàrdia Civil a Vic, el 1991. (Pere Tordera)
La nena Kong Nyong, a Sudan, el 1993. (Autor: Kevin Carter).

El cadàver del nen kurd Aylan Kurdi, en una platja turca, el 2015. (Agence France Presse)

Omran Daqueesh, en una ambulància, després d'un bombardeig a Alepo (Síria), el 2016. (Reuters)






16 ago 2017

Prisa revoluciona el sector periodístico

Albert Sáez
La intervención del presidente ejecutivo de Prisa, Juan Luis Cebrián, en la junta de accionistas del pasado 30 de junio va a marcar muchas decisiones de los próximos meses, tanto en los medios que pertenecen al grupo como en el conjunto del sector. Prisa es referencia para muchos actores de este mercado, desde las
Juan Luis Cebrián y César Alierta, en una imagen de archivo.
entidades financieras que acumulan miles de millones en créditos en el sector media hasta las consultoras que analizan otras compañías, los anunciantes, el resto de medios de comunicación y los profesionales del periodismo que aún hoy siguen confiando más en Prisa que en sus propias empresas.

¿Qué dijo Cebrián?

-- “El solo dividendo social no justifica la aprobación de la gestión. Nos encontramos firmemente empeñados en restaurar la rentabilidad de nuestra empresa”.
-- “Nuestra decisión es proceder a las desinversiones necesarias para hacer frente a las obligaciones crediticias con la complicidad de nuestros acreedores”.
-- “La empresa (El País) tiene un futuro brillante si somos capaces de invertir en tecnología y en capital humano de perfil acorde con los nuevos tiempos”.
-- “Procederemos a construir una estructura de capital estable”.
-- “Será inevitable reducir el perímetro del grupo”
-- “Pretendemos revisar igualmente la política salarial de la alta dirección ajustándola a las condiciones del mercado”.
-- “Vamos a vivir un proceso de consolidación de las empresas de medios, y queremos no solo estar presentes en él sino capitanearlo en lo posible”.

¿Qué se puede desprender en los próximos meses de lo que dijo?


1. Prisa no va a reclamar más esfuerzos a sus accionistas institucionales (Santander, CaixaBank, Telefónica) basados en su capacidad de influencia política y social. Prisa ha entendido el mensaje del presidente de Telefónica, José María Álvarez-Pallete en el mismo diario 'El País': “Telefónica está para ayudar, para invertir, y no para otras cosas”.

2. Prisa va a vender lo que se pueda vender. Ya tiene en venta Santillana y Media Capital (Portugal) y en el discurso de Cebrián no hay ni una línea sobre el futuro de la Cadena SER, solo habla de la transformación digital de 'El País'.

3. Más reestructuraciones de personal para adaptar los costes salariales al mercado digital.

4. Los accionistas con ánimo especulativo van a salir cuando recojan beneficios de las ventas de activos.

5. Prisa va a ser fundamentalmente la actual Prisa Noticias, o sea, 'El País' como primer medio informativo global en lengua española

6. A menor tamaño del grupo, menos estructura directiva.

7. Empieza el baile de fusiones en el sector media en España al comprobarse que el final de la crisis económica no acaba con la crisis sectorial. Prisa va a estar en esas fusiones e intentará absorber antes que ser absorbida. (Quienes conocen la habitual altanería de Cebrián entenderán lo que le debe haber costado pronunciar el final de esa frase: “en lo posible”).

Este discurso junto con el perfil del nuevo consejero delegado, Manuel Mirat (al que se insiste una y otra vez en destacar como líder de la transformación digital de 'El País' --no del grupo-- y coordinador de la compañía con las grandes tecnológicas --léase Google y Fabebook--) indican que los rumores reiterados sobre la venta de Santillana, Media Capital (Portugal) e incluso la Cadena SER pueden tomar forma en los próximos meses o semanas con el objetivo de amortizar crédito y reorganizar el capital para concentrarse en ser el primer periódico en español en todo el mundo en alianza con Google y Facebook. En este contexto no se descartan operaciones como la que se insinuaba la pasada semana que implicaría a Henneo ('Heraldo de Aragón', '20 minutos', 'La Información'), capitaneada desde la sombra por quien ha estado hasta el último día intentando que Cebrián fuera relevado en esa junta del 30 de junio: César Alierta. Cebrián se quedó, pero hizo el discurso que le pedían quienes pretendían echarle.