El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) recomana a les emissores de ràdio que no barregin ni confonguin periodisme i publicitat en els seus programes informatius, en general, i, en especial, a les transmissions esportives. La recomanació del CIC és reiterada en la resolució de l’expedient obert arran d’una queixa expressada en un article de PAIOS sobre els anuncis de Caixabank que durant 'La Transmissió de Torquemada' de Catalunya Ràdio locuta el mateix col·lega Ricard Torquemada.
Com que el quadern PAIOS és una de les parts implicades en aquest
litigi, el més convenient és que el lector pugui interpretar el que diu el CIC a través del text de les observacions formulades pel mateix organisme a les al·legacions de les dues parts i de l’acord final. Per llegir tot l’expedient es pot clicar aquí. Ara el que caldria veure és si Catalunya Ràdio i les altres emissores interpel·lades segueixen les recomanacions del CIC. A continuació, un ampli extracte de la resolució del Consell de la Informació:
Bernat Soler (esquerra) i Ricard Torquemada. |
litigi, el més convenient és que el lector pugui interpretar el que diu el CIC a través del text de les observacions formulades pel mateix organisme a les al·legacions de les dues parts i de l’acord final. Per llegir tot l’expedient es pot clicar aquí. Ara el que caldria veure és si Catalunya Ràdio i les altres emissores interpel·lades segueixen les recomanacions del CIC. A continuació, un ampli extracte de la resolució del Consell de la Informació:
Les observacions i l’acord del CIC
Sense voler ser exhaustius, hem de considerar els principals punts de la queixa i de les al·legacions anteriors. Respecte la queixa, el principal argument que porta a considerar que s’ha vulnerat el criteri 7 del Codi Deontològic és el de que, mentre s’està desenvolupant un partit de futbol del Barça, s’encaixen en el programa frases publicitàries que pronuncien els mateixos periodistes interrompent la narració de les incidències del partit sense cap element indicatiu que posi en guàrdia els oients de que es va a produir a un tall publicitari. No es qüestiona, per tant, la licitud de que durant la transmissió en joc efectiu es procedeixi a fer publicitat o patrocini de l’emissió, en lloc d’esperar als temps morts. La vulneració es produeix, segons sembla que interpreta l’autor de la queixa, perquè qui emet verbalment la publicitat és el propi locutor o l’analista esportiu, cosa que pot comportar la confusió dels oients respecte a si és mera publicitat o és una recomanació personal de qui radia, el que suposaria “una fórmula de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”. (criteri 7, paràgraf 2).
Per evitar aquesta situació, el queixant proposa que les frases publicitàries “es podrien incloure sense cap problema donant pas a una veu “no informativa” o “no periodística”, sinó publicitària, aliena a l’equip encarregat de la transmissió”. Respecte les alꞏlegacions del Sr. Torquemada i de Catalunya Ràdio, hem de fer les següents consideracions:
a) Que el Sr. Torquemada no pertany als serveis informatius de la CCMA, sinó que és director de la transmissió dels partits del Barça per establir-ho així el contracte atorgat entre Catalunya Ràdio i la productora del propi Sr. Torquemada contractada per portar a terme el programa “La transmissió d’en Torquemada”.
b) Que el locutor Sr. Bernat Soler no intervé personalment en l’emissió de la publicitat de Caixabank.
c) Que la CCMA és l’encarregada de l’explotació i política comercial del programa i que els contractes publicitaris vinculats als programes que s’emeten, els subscriu la CCMA amb els corresponents anunciants. En conseqüència, l’única participació que té el Sr. Torquemada en la publicitat del programa mentre el partit de futbol s’està jugant, és la locució personal de la publicitat que ha contractat la CCMA amb Caixabank.
d) Que, malgrat que ho negui el Sr. Torquemada, la seva participació en 'La transmissió d’en Torquemada' és informativa sobre el que està esdevenint en aquells moments en el terreny de joc juntament amb el locutor del partit, entre altres coses perquè actua com a director presencial i participatiu de l’emissió mitjançant la seva veu, fent l’anàlisi futbolístic del que està succeint en el terreny de joc en el que inclou també elements informatius.
Sobre l’aplicació de l’article 7 del Codi Deontològic a la queixa presentada
L’article 7 del Codi Deontològic disposa en el paràgraf segon que “Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”. I en el paràgraf tercer: “Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar que posi em qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.
En aquest aspecte cal tenir present també el fulletó que té publicat el CIC sobre conflictes d’interessos. En la recomanació 1 declara que “els mitjans de comunicació han de preservar, defensar i promoure la diferenciació entre publicitat i continguts periodístics. Els continguts periodístics (d’entreteniment, informatius, etc.) poden tenir el format que es consideri més oportú, però mai no han de disfressar la presència de la publicitat. La ciutadania té dret a poder distingir quan li arriba un missatge periodístic i quan es tracta d’un missatge publicitari per tal de fer-ne la valoració oportuna”.
En la resolució de la queixa que ens ocupa cal ajustar el criteri 7 del Codi Deontològic a les transmissions dels partits del Barça per Catalunya Ràdio que inclouen interrupcions publicitàries radiades personalment pel Sr. Torquemada mentre s’està jugant el partit de futbol. La primera qüestió a considerar és si en la realitat es pot produir en l’oient una confusió entre informació i publicitat atenent al format del programa “La transmissió d’en Torquemada”. Vegem el que diu l’article 1 del fulletó editat pel CIC, abans citat: “Els mitjans de comunicació han de preservar, defensar i promoure la diferenciació entre publicitat i continguts periodístics”. Aquesta regla s’ha d’interpretar a través del que el mateix article completa dient que els mitjans “mai han de disfressar la presència de la publicitat. La ciutadania té dret a poder distingir quan li arriba un missatge periodístic i quan es tracta d’un missatge publicitari per tal de fer-ne la valoració oportuna”.
Escoltant els partits del Barça per Catalunya Ràdio, podem observar que la transmissió del que està succeint al camp de futbol no seria correcta si ens atenem a la necessitat de diferenciació explícita entre: la narració i l’anàlisi futbolístic d’un partit en directe en el que es descriu el que està passant en aquells moments al camp de futbol; i el tall de veu que s’insereix vocalitzat per un dels locutors sense un avís explícit de que s’està procedint a uns segons de publicitat. Però en casos com el que ens ocupa, i donat que les especials característiques de la informació radiofònica així ho aconsellen, no hem de recórrer només a la fórmula general de diferenciació explícita, sinó que hem d’aprofundir en si el ciutadà pot distingir fàcilment si el missatge que li està arribant és periodístic o és publicitari.
En la radiodifusió d’un partit de futbol l’atenció de l’oient està posada en l’esdeveniment esportiu (informació). Tot el que s’allunyi del món del futbol (com pot ser la publicitat), l’oient ho considera una intromissió no desitjada o un peatge que s’ha de pagar per al finançament de l’emissora, a la qual cosa està acostumat, però en cap cas confon una vinculació esportiva i unitària entre les dues situacions. No és dubtós que l’oient distingeix clarament entre un partit de futbol i la publicitat o el patrocini d’una marca que res té a veure amb les competicions del futbol. En aquest sentit considerem que, en el cas que comentem, la publicitat de Caixabank no queda disfressada en la informació, sinó que l’oient percep nítidament que és publicitat perquè no té cap relació amb el partit que s’està jugant.
Una segona qüestió a considerar és la fórmula publicitària que s’empra per introduir la publicitat. Segons el paràgraf segon de l’article 7 del Codi: “Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”. En el cas que es ocupa, no podem extreure del format del programa que hi hagi cap intencionalitat “deliberada” de relacionar o confondre la publicitat de Caixabank amb una informació periodística per les mateixes raons apuntades al paràgraf anterior. És més, les característiques de les interrupcions publicitàries que s’han esmentat al final del punt 5 anterior (“Caixabank amb l’esport sempre...”), expressen per sí mateixes que es tracta d’una publicitat sense relació amb la informació dels esdeveniments del partit que s’estan narrant.
Per aquestes raons considerem que no hi ha vulneració del criteri 7 del Codi Deontològic. No obstant, volem afegir que hi ha fórmules radiofòniques molt més adequades amb la norma ètica de diferenciació entre informació i publicitat, entre elles les que proposa el queixant d’excloure de la locució de la publicitat els periodistes que narren o analitzen l’esdeveniment esportiu, és a dir, els que fan informació. Concretament, el Sr. F. proposa que les frases dels talls publicitaris “es podrien incloure sense cap problema donant pas a una veu “no informativa” o “no periodística”, sinó publicitària, aliena a l’equip encarregat de la transmissió”.
A partir d’aquestes consideracions, el Consell de la Informació de Catalunya, un cop debatuda la queixa presentada pel Sr. A.F. relativa a la inclusió de publicitat en les narracions dels partits del Barça emeses per Catalunya Ràdio, adopta el següent
ACORD:
1. El CIC considera que no hi ha hagut vulneració de l’article 7 del Codi Deontològic del Colꞏlegi de Periodistes de Catalunya.
2. Tanmateix, recomana a Catalunya Ràdio i a les altres emissores que retransmeten per ràdio partits de futbol o esdeveniments esportius, que la presència de publicitat en el curs de la narració esportiva ha de fer-se de manera que la ciutadania pugui distingir nítidament –a través de fórmules de diferenciació, com l’assenyalada pel Sr. F.- si el que li està arribant és un missatge periodístic i bé es tracta d’un missatge publicitari per tal de fer-ne la valoració oportuna”.