... però que han passat als annals del fotoperiodisme i han servit per il·lustrar --i denunciar-- diferents episodis infames de la Història universal dels últims segles.
 |
| Nens en una mina britànica, el 1911. (Autor desconegut) |
 |
| La Gran Depressió als EUA (1920-30). (Autora: Dorothea Lange). |
 |
| Gueto de Varsòvia, sota els nazis alemanys (1943). (Autor: Jürgen Stroop). |
 |
| Nens fugint d'un poble vietnamita bombardejat pels EUA, el 1972. (Nick Ut, d'Associated Press) |
 |
| Atemptat d'ETA contra el cuartel de la Guàrdia Civil a Vic, el 1991. (Pere Tordera) |
 |
| La nena Kong Nyong, a Sudan, el 1993. (Autor: Kevin Carter). |
 |
| El cadàver del nen kurd Aylan Kurdi, en una platja turca, el 2015. (Agence France Presse) |
 |
| Omran Daqueesh, en una ambulància, després d'un bombardeig a Alepo (Síria), el 2016. (Reuters) |
El debat aquest és molt delicat i no pot tenir una resposta global. Hi ha tants factors! El de la proximitat n'és un, per exemple. Les fotos que surten en aquesta entrada de blog són molt diverses. No veig cap problema en publicar fotos de denúncia d'explotació social. Però la mort, i la mort d'un nen, és tema diferent. A TV3, la foto del nen kurd Aylan vam decidir no donar-la. No calia. n'hi havien d'altres en que el policia que el recollia tapava bona part del cos del nen, i la cara. Si que vam donar les representacions icòniques que es van fer de denúncia. La foto dels presoners supervivents després de la revolta del ghetto de Varsòvia, evidentment, no era cap foto periodística. L'holocaust s'amagava. La deuria de fer un dels botxins. Per cert, molts anys després es va identificar el nen amb els braços alçats i es va saber que havia sobreviscut i encara era viu (ara ja no ho sé). La foto de la nena en braços del guardia civil, jo, ara, com a mínim li hauria tapat la cara (en el seu moment la sensibilitat en aquest tema era diferent). A més penso que així ho diuen les normes del CAC en defensa de la imatge dels nens. Les imatges del nen de Síria en estat de xoc després d'un bombardeig sí la vam donar a TV3. No estava mort ni ferit físicament. I no livam tapar la cara, cosa que probablement sí haguessim fet, perquè així ens ho mana la llei, si hagués estat un cas de proximitat. De la guerra de Síria n'arriben imatges esfereidores. I molt sovint, durant tot els temps que jo hi vaig treballar, les mostràvem o no després d'un debat. Però serveixen per denunciar una situació que molta gent desconeix. L'atemptat de la Rambla, jo crec que a l'endemà, ja no hi havia ningú que desconegués que havia passat. Amb la rapidessa de la xarxa, l'endemà quan sortien els diaris la noticia ja no estava en la foto dels morts. La notícia era en un altre costat: la rapidesa d'actuació de les forces d'emergència i seguretat, la solidaritat de la gent, etc...
ResponderEliminarEn el cas dels atemptats d'ara, jo crec que hi han fotos que no s'haurien d'haver donat, en tot cas no a tota plana i amb tot el seu abast. Com practicament cap televisió no va donar els dos vídeos horribles amb els cossos pel terra de les Rambles, just després de passar la camioneta, que al cap d'una hora ja circul.laven per whatsap i que a mi fins i tot em van arribar des de Nova York, enviades per una amiga.
Aquest és un tema inacabable i sense fòrmules màgiques. Jo crec que cada cas és diferent i requereix meditar-lo des del punt de vista de l'ètica professional i de l'interés informatiu. Una cosa, això de l'ética, que últimament no abunda gaire en la nostra professió.
Espero que t'hagi servit d'alguna cosa el meu comentari.
Jaume Bartrolí
Molt d'acord amb tu, Jaume Bartrolí. A més, quan la major part d'aquestes fotos es van publicar no existien les xarxes socials i el "tempo" informatiu era un altre. El morbo no equival a informació. I víctimes, i familiars i persones properes a morts i ferits q s'assabenten x internet dla desgràcia, també es mereixen un respecte. Els criteris de publicació evolucionen tant com ho fan els mitjans de comunicació i la societat. En premsa, no tot s'hi val ni tot és informació, especialment si es cau en l'espectacle morbós.
ResponderEliminar