El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

25 oct 2019

Y nadie sanciona a nadie

Sergio Mesa Galván, responsable de comunicación del Partido Comunista de España (PCE), tuiteó el pasado 24 de octubre la denuncia de una vulneración de la praxis periodística que a buen seguro ninguna institución profesional responsable sancionará --como casi siempre-- y ayudará a continuar con la decadencia del oficio de informar con honestidad y transparencia, sin atajos sensacionalistas ni trampas para el falso infoentretenimiento. A continuación, el relato íntegro de Sergio Mesa:
"Voy a contar una historia que nos sucedió ayer [23 de octubre] a raíz de la exhumación de Franco con un medio de comunicación de "izquierdas", propiedad de unos que juegan en la Segunda División del Ibex-35 y que usan por nombre La Sexta TV. Suena el teléfono y es un periodista de La Sexta que no identificaré ya que como confesó: "Lo siento, pero esto es lo que me piden". 
"Hola te llamo por que estamos preparando la cobertura para la exhumación de Franco y queríamos preguntaros si vais a seguirla en algún bar. Queremos sacar a miltantes del PCE celebrándolo. La derecha tiene bares como Casa Pepe o La Oliva y nos gustaría dar la otra visión. Gente vuestra brindando y tal". Le respondo que el PCE no va a organizar ninguna celebración de la exhumación, pero me insiste: "¿Podríais reunir a militantes en un bar para que les grabemos brindando?". En ese momento le pregunto que para qué programa de La Sexta trabaja. Y ahí es cuando el mosqueo va a más: no es de esos programas más "informales", ¡es de La Sexta Noticias! ¡De informativos!
Le planteo que sí, que hay una concentración en [la Puerta del] Sol y que le puede valer para su "marco" y su "relato". Me dice que no, por que es muy tarde y me insiste en lo del bar: "¿En qué bares se junta la gente del PCE con banderas republicanas y ambiente rojo?"
Le insisto. No existen tales convocatorias y que, más que sacar a frikis reales de un lado y falseados de otro, lo justo sería sacar a militantes del movimiento de la Memoria Democrática que llevan décadas trabajando para que ocurran cosas como la exhumación de Franco.
Me dice que ok, que gracias y quedo en pasarle el contacto. Le pongo en contacto con Virginia Díaz, abogada y militante del movimiento por la memoria democrática. ¿Y qué le proponen? Adivínenlo. ¡Grabarles en un bar brindando! 
Me cuenta Virginia Díaz que propuso al de La Sexta Noticias ofrecer declaraciones de compañeras y compañeros militantes de la memoria, algunos expertos en la materia. Que harían el esfuerzo para compatibilizarlo con sus trabajos al ser por la mañana. Pero nada: solo querían [emoticonos de muerte y brindis].
Parecía que el esperpento había terminado pero no. Enrique Santiago [secretario general del PCE y diputado de Unidas Podemos en el Congreso] me cuenta luego que un periodista de La Sexta Noticias le llamó para proponerle organizar un brindis con militantes del PCE en un bar. ¡La Sexta llama al secretario general del PCE para proponerle hacer un montaje!
Pues sí, este es el modus operandi de la tele entendida por demasiada gente como de "izquierdas" y que no es más que una terminal de la oligarquía nacida bajo el franquismo. Inventos, demagogia y superficialidad para más gloria (y beneficios) de sus dueños.
Quieren montar una película cutre de acción y un circo a partir de un acto administrativo y encima ¡nos quieren de extras! Ni caras de tensión ni payasos sonrientes: no vamos a participar en su mascarada.
Por lo demás, aquí tienen la posición del PCE ante la exhumación de Franco. Gracias por leer y más por difundir".

8 oct 2019

T'agrada la informació que reps? Si la resposta és no, et prego que segueixis llegint

Francesc Ràfols*
El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) posa en marxa la campanya de cofinançament o micromecenatge ‘Suma’t a la lluita de l’SPC per un periodisme digne!’ per reforçar la seva tasca en la defensa del Dret a la Informació de la ciutadania i dels drets laborals dels i les professionals del sector de la informació i la comunicació.

L'SPC va fer pública aquesta iniciativa el 28 de setembre passat
–coincidint amb el Dia Internacional del Dret d'Accés Universal a la Informació, instaurat per la Unesco el 2016–, que té l'objectiu d'enfortir la seva capacitat de lluitar, entre d'altres, pel ple reconeixement d'aquest dret humà universal, tal com proclama la Declaració Universal de Drets Humans aprovada per l'ONU.
Ens dirigim a tu perquè, si ets professional de la informació, fa temps que ens coneixes i saps la tasca que fem a favor dels treballadors i treballadores de la comunicació, tant per defensar els seus drets laborals com per lluitar perquè puguin fer un periodisme lliure i independent. Si no ets periodista, ens coneixes perquè hem coincidit en diverses ocasions promovent actuacions en defensa del dret de la ciutadania a rebre una informació veraç i plural, que no estigui contaminada pels interessos polítics, econòmics i empresarials de molts mitjans de comunicació.
Demanem la teva complicitat en aquesta operació que ens permetrà ser més forts per desenvolupar els diferents projectes que tenim per desenvolupar un sindicalisme professional que ens permeti millorar la nostra feina en aquests àmbits que citem. El periodisme viu moments difícils per moltes i diverses raons que aquí no és el lloc d'analitzar. I qui paga els plats trencats d'aquest deficient sistema informatiu és la societat en general que no rep la informació en condicions òptimes. T’escrivim, doncs, per convidar-te a conèixer aquesta iniciativa i per convidar-te a què hi participis, pel que significa per a la professió i la democràcia.
La campanya es desenvoluparà a través de la plataforma Goteo. La pàgina web del projecte és operativa des d'aquest 7 d'octubre i a partir d'aquest moment ja es poden fer les aportacions que es vulguin –si desitgeu col·laborar-hi– i es podrà accedir a les actualitzacions sobre l'evolució de la campanya, de la qual anirem informant periòdicament. L'enllaç és: https://ca.goteo.org/project/spc-un-periodisme-digne. També vull demanar-te si ens pots ajudar a estendre aquesta campanya.
Defensar els drets dels treballadors i les treballadores del sector és garantir unes condicions de treball dignes, el respecte a la deontologia, a l’ètica i a la independència periodística; és garantir també el Dret a la Informació de la ciutadania. Sense un periodisme lliure, independent i rigorós és molt difícil defensar la resta de drets: a la sanitat, a l'educació, a l'habitatge, a la justícia, a l'atenció social, al treball, a uns serveis públics de qualitat... Sense periodisme independent no hi ha democràcia.
Gràcies per la vostra col·laboració, rebeu una cordial salutació.

*Francesc Ràfols és president del SPC.

2 oct 2019

El 'cas Joana Vallès', l’error de comunicació que no va existir mai

Guillem Sànchez
El conseller d'Interior, Miquel Buch, per pressions del president de la Generalitat, Quim Torra, va fulminar a finals del mes passat la seva cap de premsa, Joana Vallès, per haver comès un "error de comunicació". Els fets van succeir així: 

La comunicació. El divendres 20 de setembre una vintena de periodistes van ser citats a la seu de la policia catalana a Sabadell.
Joana Vallès, excap de premsa del Departament d'Interior.
Durant tres hores, la Brigada Mòbil (Brimo) va explicar que anava a dur a terme canvis en el seu model d'ordre públic: ús d'esprai de pebre en aldarulls, tanques per rebaixar tensió amb els manifestants, supressió de la perillosa maniobra de dispersió coneguda com 'carrusel' de furgonetes i més accions de mediació amb els convocants de les protestes. L'esprai de pebre interessava, van subratllar els policies, perquè "és menys lesiu que les porres" i un recurs comú en les "policies europees". Convenia explicar bé aquests canvis als periodistes perquè aquests després informessin a la societat i evitar així que la primera vegada que es fes servir l'esprai s'estengués el pànic entre els manifestants davant un gas desconegut. 
La notícia. Els periodistes van publicar el contingut de la trobada el dissabte 21 de setembre i gairebé tots van titular per l'esprai pebre. Ni Vallès va estar en la reunió de divendres --va arribar quan aquesta ja havia conclòs-- ni va suggerir després a cap informador com havia de titular el seu mitjà; Vallès no és aquest tipus de cap de premsa. 
La crisi. La notícia es va publicar pocs dies abans que la sentència contra els líders del 'procés' activi –previsiblement– mobilitzacions de protesta. El sector independentista es va enfurismar perquè va interpretar que els Mossos intentaven acovardir els protagonistes d'aquestes mobilitzacions i Torra, (mal) assessorat, va exigir Buch que ho arreglés. El conseller va ordenar als Mossos sortir públicament el dissabte a dir que la vintena de periodistes que van explicar en què consistia l'esprai s'havien equivocat a l'uníson i va haver de reblar la jugada el diumenge atribuint la crisi del pebre a l'esmentat "error de comunicació ".
El problema. Mai hi va haver cap "error de comunicació". El que hi va haver va ser una estratègia ordenada des del Palau de la Generalitat, una més, per reescriure el que havien publicat una vintena de periodistes perquè incomodaven massa les crítiques que arribaven des del seu propi bàndol. I perquè la invenció de l'"error de comunicació" tingués sentit calia acomiadar Vallès, que fins a la data s'havia esllomat 24 hores al dia, tots els dies de l’any, per ajudar Buch. La crisi del pebre ha deixat clar que al Govern tampoc li agrada aquest instrument d'ordre públic. El problema és que tard o d'hora algú des de Presidència haurà d'explicar què han de fer els antiavalots per sufocar aldarulls violents. I això, ara, ho hauran de fer sense la credibilitat, i l’afecte, que Vallès s'havia guanyat durant anys.

1 oct 2019

Periodistes corruptes

Andreu Farràs

Pepe Oneto, Luis del Olmo, Federico Jiménez Losantos, Manuel Cerdán i Pedro Aparicio, director de 'PR Noticias', son alguns dels noms esmentats a ‘Informe TEM’, un especial del programa ‘Todo es mentira’ (Cuatro) sobre la corrupció en el món del periodisme.
Va ser emès a finals del mes de setembre passat. Conduit per Risto
Eduardo Inda i Alfonso Rojo, en un programa de La Sexta.
Mejide
i sota el títol ‘Las cloacas del periodismo’, el reportatge dona una àmplia repassada a las grans i petites taques ètiques de l’ofici periodístic i no estalvia esmentar casos, amb els seus noms i cognoms.

Altres professionals que hi apareixen com a presumptes “venuts” o “llogats” a empresaris, banquers, polítics i policies que els van temptar en el seu moment son: Eduardo Inda, director d’’OK Diario’; Alfonso Rojo, director de 'Periodista Digital'; Alberto Pozas, exdirector d’’Interviú’, Bieito Rubido, director d’’Abc’; Miquel Serra, director d’'Última Hora’ de Mallorca; Antonio Ramírez, exdirector d’antena de Canal Sur TV; Carlos Mier, Daniel Montero y Esteban Urreztieta.

En el programa també hi apareixen els que en el seu moment foren totpoderosos Juan Luis Cebrián, Pedro J. Ramírez y José Miguel Contreras, que van protagonitzar als anys noranta tèrboles operacions financeres, mediàtiques i polítiques per aconseguir l’hegemonia dels corresponents grups empresarials i, també, els seus colossals egos. Antonio García Ferreras, ara directiu de La Sexta, també corria llavors per aquells jardins, segons el programa de Cuatro.
En la segona i última part del programa apareix l’advocat Emilio Rodríguez Menéndez, exeditor del diari ‘Ya’, qui assegura que ell en persona havia pagat per determinats serveis a periodistes d’’El País’, ‘El Mundo’ i ‘La Razón’. Les remuneracions podien anar des dels 50.000 als 80.000 euros. No dona cap nom, amb la qual cosa segueix la vella tàctica de plantar la merda i engegar el ventilador. Com quan l’exdirector d’’El Mundo’ David Jiménez afirma que Luis Bárcenas, extresorer del PP, li va confessar que havia donat una maleta amb 180.000 euros a “un dels quatre principals radiofonistes d’Espanya” perquè tractés amb afecte al partit d’Aznar i Rajoy. Una verinosa revelació de Bárcenas i Jiménez que fa emprenyar Iñaki Gabilondo, que respon en el mateix programa que l’exdirector d’’El Mundo’ hauria d’haver donat el nom del subornat o no escriure res, perquè és escampar les sospites sobre tot plegats “com si fos una metralleta”.
‘Informe TEM’ sobre les clavegueres del periodisme ha estat un programa agosarat elaborat amb encert que conclou amb una sentència tan lúcida com trista de Gabilondo: “Ara és el millor moment per fer periodisme i el pitjor moment per viure del periodisme”.