Joan Barrera
La societat no valora el paper dels periodistes. Només cal escoltar el comentaris de carrer o desxifrar les enquestes per percebre que la seva credibilitat està sota zero. Per això, és més colpidora la notícia del segrest de Marc Marginedas, el corresponsal de guerra de ‘El Periódico’, a Síria. Convé que la societat hi reflexioni, com quan capturen un cooperant que fa tasques humanitàries en un racó perdut de món. No es tracta d’un fet desgraciat o dels efectes col·laterals d’un conflicte bèl.lic. És quelcom més. Hi perdem tots en la mesura que s’estronca una veu dedicada a explicar-nos la veritat, a fer-nos més lliures.
 |
| Marc Marginedas. |
Per un dia han saltat pels aires els estereotips, entre d’altres raons perquè Marginedas representa el model més genuí de la professió: treball discret, assumpció de riscos per narrar de manera directa la notícia, rigor, coherència i honestedat. Convé dir-ho en veu alta, en un moment que la societat percep al periodista com un personatge histriònic, amant de les frases fetes, geni de la vacuïtat i proper als xarlatans de poble.
Sempre he cregut que un bon periodista, no importa la categoria, ni la feina que fa en el dia a dia, és un anti-heroi, eficient i eficaç, conscient del paper que voluntàriament ha decidit realitzar, tremendament discret i al·lèrgic a la reverència. N’hi ha molts a les redaccions i al carrer a l’espera d’una oportunitat, bandejats per la maleïda crisi.
Des d’aquesta insignificant finestra expresso la meva solidaritat i el suport als seus companys de treball, a més d’un desig: que torni ben aviat entre nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario