"Estamos jodidos, Iñaki"

Cristina Palomar

És molt fàcil donar lliçons sobre el futur del periodisme i explicar sopars de duro des d'un comfortable despatx. La tranquil·litat que dóna saber que cada final de mes tindràs la teva nòmina té uns quants efectes negatius. Un dels més greus és perdre el món de vista i no enterar-se del que passa realment amb la professió periodística. Ja avanço que això se soluciona ràpid: un ERO exprés i sense un euro d'indemnització perquè no hi ha ni un cèntim, encomenar-se a santa Fogasa perquè et doni una almoïna i, mentrestant, comprovar

Luis del Olmo i Iñaki Gabilondo, en una imatge d'arxiu.

que viure de l'aire ni alimenta ni paga les factures.

És una perversitat intentar convèncer des del pedestal de tòtem de la comunicació que "el periodisme és imprescindible" a un auditori format per professionals acomiadats fa temps i desesperats perquè no troben feina, i per estudiants que saben que tenen més futur en un túnel de rentat que en una redacció. És encara més pervers quan la conferència la paga la fundació d'un banc que, mentre amb una mà presenta al públic les seves obres de caritat, amb l'altra desnona famílies que no poden pagar la hipoteca. Parlo de la xerrada sobre el Futur, en aquest cas del periodisme, que van donar Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas aquest dimarts 3 de febrer al CaixaFòrum.

I, si seguim parlant de perversitats, també és de jutjat de guàrdia defensar la informació solvent i insistir en el nostre compromís amb la societat, i no esmentar que aquesta professió no va enlloc amb tanta precarització, que són les males pràctiques de la majoria de les empreses periodístiques les culpables del descrèdit del nostre gremi, que les facultats estan rebentant un mercat ja col·lapsat i que aquí pràcticament tothom es passa l'ètica periodística pel folre perquè "l'enganxosa relació del periodisme amb la política" segueix més vigent que mai.

La intenció del Col·legi de Periodistes --coorganitzador de l'acte-- de convertir l'hora i mitja de conferència en una mena de teràpia de grup per recarregar-nos les piles d'optimisme va resultar un fracàs. Curiosament, el primer encarregat d'aixafar la guitarra va ser un altre tòtem de la comunicació vingut a menys. Parlo de Luis del Olmo. Va agafar el micro, va explicar la seva amarga experiència professional a Punto Radio i va recordar a l'auditori que dels prop de 900 treballadors acomiadats, gairebé ningú ha tornat a trobar feina. "Como no venga Santo Tomás a arreglar esto, esto no lo arregla nadie. Estamos jodidos, Iñaki", va sentenciar.

Ni Gabilondo ni Bassas van saber què respondre quan se'ls va retreure durant el torn de preguntes que dibuixessin un escenari idílic de la professió periodística i no parlessin ni de la precarietat ni de l'explotació. Bassas va deixar de posar el seu diari com a exemple a seguir i no va tornar a repetir l'admiració que li provocava l'optimisme de la societat americana. Gabilondo va ser més franc i va admetre que ningú sap cap a on anem: "ha muerto un tipo de periodismo que dejará millones de cadáveres por el camino". Al pas que anem, igual no queda viu ningú.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/