Cristina Palomar
La setmana passada ens vam anar tots a dormir amb la notícia del tancament de Canal 9 i la rebel·lió dels seus treballadors denunciant pràctiques vergonyoses i censura durant anys. Jo me'n vaig anar al llit amb la meva pròpia dosi de rebel·lió després d'haver cantant les quaranta a un cap explotador i a la seva mà dreta, barreja de Terminator i Hannibal Lecter. I és que avui en dia negar-se a treballar com un esclau en la nostra professió és un petit gran acte revolucionari. Potser si en sovintegessin més, la professió periodística no es trobaria en la situació catastròfica actual.
 |
| Anthony Hopkins com Hannibal Lecter. |
La meva història comença fa un mes i mig. Em vaig apuntar a una oferta de la bossa de treball del Col·legi de Periodistes perquè em podia ajudar a complementar els meus ingressos. Buscaven redactors per fer continguts de qualitat en un blog corporatiu. La feina s'havia de fer des de casa, però et donaven suficient llibertat com per organitzar-te el dia còmodament. Al cap de dos dies em van cridar per fer una entrevista. La trobada va durar més d'una hora i mitja i, per a la meva sorpresa, no van estalviar lloances al meu perfil professional.
Evidentment, el miratge es va trencar quan vam arribar a l'aspecte econòmic.A diferència de molts altres, aquests estaven disposats a pagar-me per la feina feta. Les condicions no eren per tirar coets: 5 euros per text publicat, però vaig calcular que em podria anar bé per sumar un sou digne a final de mes. Escriure és la meva professió, m'agrada molt i ho faig ràpid. Vaig dir que sí i de seguida em vaig posar a fer feina.
Jo, com l'Eva Piquer, també crec que la bona gent és majoria i em resisteixo a canviar malgrat els gripaus que m'he empassat perquè també he trobat bones companyes. Tanmateix, les alarmes es van disparar al cap d'uns dies quan el que havia de ser una feina fàcil es va convertir en un abús en tota regla. No només havia de buscar els temes i escriure'ls. També havia de traduïr-los al català, editar-los per doble al word-press, il·lustrar-los amb fotos de qualitat, posar-hi tots els enllaços correctament i fer el seguiment on-line dels comentaris.
La gota que va fer vessar el got va ser un informe fet dimecres passat per Terminator-Hannibal Lecter de tot el que feia malment. De fet no era el primer. Cada dia em feia arribar un amb la seva mala educació característica, però el to de l'últim atribuint la falta de seguiment del blog a la qualitat dels continguts que curiosament ell aprovava prèviament em va fer donar el cop de puny a taula.
Ara sóc més pobre que ahir, però més lliure. Ja sé que amb la dignitat no es menja, però crec que és molt pitjor la indignitat de convertir-te en un esclau per 5 euros. Els periodistes ens hauríem d'acostumar a plantar cara als explotadors. I hauríem de fer-ho de bon començament i no al final i quan ja ho tens tot perdut com han fet els col·legues de Canal 9.
No hay comentarios:
Publicar un comentario