Albert Sáez
El Nieman Lab ha ressenyat aquesta setmana dos interessants estudis empírics entorn del paper de l’audiència en l’escenari de la informació digital. El primer és un estudi de Angela M. Lee i Hsiang Iris Chyi sobre l’interès del públic en les notícies que publiquen els mitjans digitals. Els autors determinen que l’audiència va considerar irrellevants i sense interès dos terços de les notícies que havia llegit. Només en el cas de la informació local, el material aprofitable sumava el 50 per cent del total dels continguts publicats. L’estudi pot tenir moltes lectures però la primera d’urgència és que els periodistes encara no han aprés a utilitzar la interactivitat per determinar l’interès periodístic dels fets i segueixen pensant que el públic no ha de ser l’epicentre de les seves decisions.
Un segon treball apunta una mancança similar. Es tracta d’un treball de Hong Vu Tien que ha entrevistat 318 editors de diaris digitals, allò que abans anomenàvem els 'gatekeepers'. El 60 per cent continuen assegurant que les mètriques d’audiència que proporcionen els editors digitals i els buscadors no condicionen la seva selecció dels fets que converteixen en notícia tot i que un terç reconeix que si alteren la seva planificació informativa.
Un tema de gran actualitat també a Catalunya ha propòsit de la traslació a l’àmbit periodístic del debat sobre la independència. El triangle entre la posició editorial, els interessos i la dinàmica del propi públic condiciona aquests dies les estratègies dels mitjans informatius que sistemàticament són acusats pels observadors de traspassar línies vermelles en una o altra direcció. ¿Quan aprendrem que els mitjans són del seu públic i, per tant, el mirall on descobrim l’alteritat que no pensa com nosaltres? L’entorn digital ens ho facilita encara que no ho aprofitem prou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario