Cristina Palomar
Això de tenir periodistes treballant per a tu sense contractar i cobrant a tant la peça tard i malament no és només patrimoni de la dreta ultraliberal, lamentablement. Fa uns dies em va arribar a través d'una amiga una peculiar oferta de feina que em va provocar un atac d'indignació del qual encara no m'he recuperat. Es tracta de la secció d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) a Barcelona, que buscava un periodista extern que donés suport al seu gabinet de comunicació durant aquest 2014.
Cartell propagandístic d'ICV-EUiA de Barcelona. |
L'oferta de feina no tenia desperdici perquè estipulava molt clarament els requisits exigits, inclosa l'afinitat ideològica als postulats ecosocialistes, però passava olímpicament d'explicar les condicions de treball --només parlava "d'assessorament i serveis externs de comunicació"-- i el sou --només avisava que serà "mitjançant facturació". És com si el fet de treballar per a Iniciativa ja fos un premi. A qui l'importa saber les condicions de feina i els diners? Només a un periodista subversiu, suposo.
Les tasques a desenvolupar eren:
- Implementar l'estratègia 2.0 i el posicionament a la xarxa d'ICV de Barcelona.
- Donar suport a la gestió 2.0 d'ICV de Barcelona i del grup municipal.
- Donar suport a la gestió web d'ICV de Barcelona.
- Editar , muntar i gestionar el material audiovisual d'ICV de Barcelona i del grup municipal.
- Elaborar infografies
Es valoraven :
- Estudis de periodisme o comunicació audiovisual
- Experiència en les tasques a desenvolupar.
- Domini de software per a edició i muntatge de videos.
- Domini de software per a l'elaboració d'infografies.
- Disponibilitat
- Vinculació i coincidència amb els valors que defensa ICV.
Demanar a un periodista la lluna en un cove i disponibilitat absoluta, i no estar disposat a pagar-ho s'ha convertit en una pràctica habitual, fins i tot en els partits que no dubten a denunciar la reforma laboral del PP i les pràctiques d'explotació laboral imposades pel capitalisme a tot arreu, començant pel nostre sector professional. Fa uns anys, aquestes condicions gangsterils haurien estat motiu de denúncia davant magistratura i de sentència favorable al treballador.
No sé si us heu fixat, però resulta que l'afortunat o afortunada haurà de treballar també com a extern per al grup municipal d'ICV, que després dels últims comicis municipals va jivaritzar el seu departament de premsa deixant-lo sota mínims.
http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/
Cristina, pensava, en un principi, que la teva postura era molt extremada. He reflexionat. Tampoc ho és tant. Tanmateix, no acabo d'estar massa d'acord amb el contingut de l'article. Abans de tot, penso que s'hauria de demandar professionalitat en l'oferta de treball personalitzada de qualsevol feina. Però no estem parlant del sector privat pur i dur. Si una empresa del sector privat discrimina a un individu per motius ideològics està conculcant l'article 16.1 de la CE. Qui contravingui el 16.1 de la CE, pot recórrer en última instància, sense perjudici que els Jutjats i Tribunals inferiors dictin decisions judicials contràries als drets i llibertats del litigant, mitjançant el recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. Penso que no és el cas, perquè un partit polític es fonamenta sobre la ideologia política que defensa. Si hom no combrega amb la ideologia política d'un partit és un contrasentit anar a treballar pel mateix. Estem tractant d'ens privats de base associativa molt especials -els partits polítics- regulats a l'article 6 de la CE i en una llei orgànica. Penso, des del desconeixement, que tots els treballadors dels partits polítics tenen en major o menor grau certa afinitat ideològica amb el seu partit. I quan contracten a una persona suposo que observen que hi hagi certa convergència amb la seva ideologia. Ho trobo lògic. No m'imagino a un periodista afí al PP treballant en el gabinet de comunicació -o com a periodista extern- per ERC. No és coherent. Des d'un punt de vista normatiu, potser, no hauria de ser així. Però com deia el meu professor d'introducció a la sociologia, Joan Estruch, les coses són com són, i no com m'agradaria que fossin. Sempre tens la llibertat d'escollir de no treballar en un lloc on t'imposen unes condicions que trobes rebutjables. No s'obliga ningú a treballar a un lloc que vagi en contra dels seus principis. Tu has pres la decisió de no acceptar les condicions de ICV per conviccions. Però si ICV actúa de conformitat amb el dret laboral i, per extensió, amb l'ordenament jurídic vigent no se li pot retreure res.
ResponderEliminarFèlix Torras Solsona
Analista i Trader
Jo no critico tant el requisit de la coincidència ideològica com les condicions laborals exposades per una força política que, públicament, denuncia les polítiques de retallades de la dreta i que resulta que a nivell privat se n'aprofita. I pel que fa a la coincidència ideològica, també es
ResponderEliminarpodria qüestionar, tot i que tens raó quan dius que és una empresa privada. No sé exactament on és la frontera ètica. Crec que tant la ideologia, com la situació familiar i la orientació sexual són coses de l'àmbit privat i utilitzar un d'aquests punts com a filtre per descartar o admetre candidats vulnera els drets de les persones i situa a un nivell secundari la professionalitat del candidat.
D'acord Cristina, d'acord. Ningú no n'ha de fer res de la situació familiar i orientació sexual. Crec que no es pot ficar els tres temes en un mateix sac quan es tracta de treballar per un partit polític. Si ICV t'ha preguntat sobre la situació familiar i orientació sexual és immoral i discriminatori. Conseqüentment, denunciable davant del Jutjat Social corresponent. No crec que valgui la pena. La qüestió ideològica que planteja el cas és d'ordre moral. No hi ha cap discriminació. Cristina, els partits polítics no són empreses. Són ens privats de base associativa que expressen una determinada ideologia. Són les úniques organitzacions, a l'empara de la CE i regulades per llei orgànica, que canalitzen la participació política dels ciutadans cap als càrrecs públics electes. Està muntat així. Jo ja t'entenc el que m'estàs dient. Del que et queixes és de la seva manca d'ètica. A mi no m'estranya que ICV hagi tingui aquesta manera d'actuar sent un partit situat clarament a l'esquerra en l'espai ideològic. Els partits polítics siguin d'esquerres o de dretes o de centre actuen racionalment per maximitzar la seva utilitat. Tots ells venen els seus discursos ideològics en el mercat de vots. Però com diu l'adagi espanyol: "de lo dicho al hecho hay un trecho". I el seus objectius són a curt termini. Actuen amb la màxima racionalitat per guanyar les properes eleccions. I ho fan tots. A nivell públic fan mítings pomposos venen la ideologia a la qual estan adscrits, i a nivell privat no actuaran d'acord amb el que han preconitzat en els seus fastuosos discursos en públic si no els hi convé. Tant és que siguin d'esquerres, de dretes, liberals, neoliberals o conservadors. Els partits polítics institucionalitzats són maquinàries molt racionals maximitzadors del seu propi profit. El que ells hagin definit com a objectiu a curt termini amb la finalitat de que en les properes eleccions aconseguir millorar el seu resultat electoral. I de portes endins són una altra cosa. I està bé que facis aquest article, perquè d'aquesta manera els hi vèiem el llautó. A més, el teu article estimula a que es posin les piles i siguin més coherents entre el que masteguen i el que són en realitat de portes endins. Penso que si el PSC i ERC, per posar dos exemples de partits d'esquerres, t'haguessin ofert la feina et demanarien afinitat ideològica. Insisteixo," les coses són com són i no com a mi m'agradaria que fossin". Aquest darrer extrem el trobo lògic. Encara que entenc que discrepis. Els partits polítics són partits polítics, i les empreses privades són empreses privades. No són el mateix. En absolut.
ResponderEliminarTorras
Trader i Analista
No puc afegir res més que dir-te que tens tota la raó. Per a un article posterior em guardo la segona part del culebrot perquè les reaccions a la publicació del meu post han estat, com a mínim, sorprenents. També en política és més fàcil veure la palla a l'ull de l'altre que la biga al propi...
EliminarM'acabo de connectar a Paios. Acabo de veure el teu comentari, Cristina. No, no, no tinc tota la raó. No vull que aquestes paraules traspuïn falsa modèstic. Res més lluny que la realitat. Simplement expresso la meva percepció a partir dels meus coneixements teòrics des de la distància. Intentant parar atenció al cas. Especejar-lo -el cas- per fer un anàlisi buscant sempre la màxima objectivitat. Tinc ganes de llegir aquest article posterior. Sí, sí. Em pica la curiositat. No sé quina són aquestes reaccions sorprenents... Estaré amatent, Cristina. I molt sort. De debò. Escrius molt bé. I no es per fer-te la gara-gara... Totes les "paios dones" i els "paios homes" articulistes de Paios sou bons periodistes escriptors. Sempre n'aprenc...
ResponderEliminarSalutacions
Torras
Trader i Analista