On és Espanya?

David Casals

La decisió del president rus, Vladímir Putin, d’agredir Ucraïna se salda amb un bon nombre de sancions per part de la Unió Europea, els seus aliats occidentals i institucions internacionals multilaterals com la OTAN o el G-7. Aquestes mesures afecten al sector financer, a l’energètic, als visats, als oligarques i també als mitjans de comunicació d’àmbit internacional, on Moscou porta 15 anys sent especialment actiu.

La Unió Europea ha anunciat que als estats membres, ja no es podrà

Vladímir Putin, a Russia Today.

tenir accés al diari digital Sputnik, que ofereix contingut en més de 30 llengües, i tampoc es podrà sintonitzar la senyal de la televisió Russia Today (RT), centrada en l’actualitat, i que emet en rus, anglès, àrab, francès i també en castellà.

La UE es mostra molt crítica amb el seu contingut “propagandístic”, quelcom que des de fa temps porten afirmant diferents experts. A Espanya, l’audiència de la senyal televisiva RT era molt minsa, ja que només es podia sintonitzar en plataformes de televisió de pagament con Movistar + i Vodafone.

Ara bé, malgrat les fortes queixes per manipulació i governamentalització, el mitjà havia experimentat un fort creixement a la xarxa, i s’enorgulleix d’explicar els fets des d’una perspectiva diferent a la resta de mitjans occidentals. A més, RT es vanta de ser un dels més seguits en castellà a tot el món: a Youtube, té gairebé sis milions de seguidors, i Google ja anunciat que també retirarà els seus continguts.

Rússia no és l’únic país que aposta per aquest tipus de productes: també s’hi sumen França i Alemanya. Tot plegat contrasta amb l’absència d’Espanya en un camp on en teoria, li hauria de ser fàcil despuntar: els continguts adreçats als parlants d’una de les llengües del món amb més usuaris, el castellà.

A Alemanya, l’empresa pública que s’encarrega dels continguts globals és DW, sigles de Deutsche Welle (Ona Alemanya, en català). Ja oferia des dels anys 90 un canal específic per a Amèrica Llatina que combinava continguts en castellà, alemany i anglès, però al 2012, va decidir anar un pas més enllà i oferir una senyal exclusiva en llengua espanyola.

França li va seguir els seus passos. És un país que històricament ha donat una gran importància a aquest tipus de continguts, segurament en consonància amb el seu passat imperial. A les emissions de Radio France International, Monte Carlo Doualiya

Emissió en espanyol de France 24.

(emissora en àrab) i la generalista TV5 Monde, un consorci on participen altres països francòfons (Bèlgica, Mònaco, Canadà, Suïssa), s’hi suma també France 24. És un canal ‘tot notícies’ que inicialment emetia en francès, anglès i àrab, a la que s’hi va sumar al castellà al 2017.

Russia Today, France 24 i DW ofereixen una programació que pretén cobrir les necessitats informatives del continent llatinoamericà, amb noticiaris, documentals, debats i espais de servei públic les 24 hores del dia. D’altra banda, la BBC manté les seves emissions radiofòniques en castellà, i té un diari digital (BBC Mundo) però l’espanyol no forma part de les llengües que compten amb un canal televisió específic de notícies: anglès pel públic britànic (BBC News), anglès per a les audiències internacionals (la prestigiosa BBC World News) i senyals en àrab, indi, urdú i persa. En aquest cas, l’herència imperial també es fa patent.

A tot plegat, s’hi suma un projecte amb vocació europeista. Es tracta del canal multilingüe amb seu a Lió (França) Euronews, que al seu origen, era una iniciativa que van decidir impulsar les televisions públiques europees, entre elles RTVE, després de copsar el fort protagonisme que havia adquirit durant la primera Guerra del Golf CNN, el canal ‘tot notícies’ pioner, nascut a Estats Units al 1980, i que entre 1999 i 2010 va tenir una filial a Espanya, CNN+, adscrita al Grupo Prisa.

Euronews fou privatitzada i des de finals de 2021, el seu principal accionista és el fons d’inversió portuguès Alpac Capital, el conseller delegat del qual té forts vincles amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, un dels líders que més mal de cap ha donat a les autoritats comunitàries.

I, davant de tantes iniciatives, què fa Espanya? El Canal Internacional de TVE va començar a emetre en proves al 1989 i al 1991, va posar en marxa una senyal específica per Amèrica. Avui dia, TVE-Internacional ofereix una programació generalista en quatre senyals diferents (Europa i Àfrica, Àsia, costa atlàntica d’Amèrica i costa del Pacífic, que compta amb un fus horari propi).

A més del canal generalista, que no emet en obert sinó per subscripció, la seva oferta es complementa amb Star TVE (un canal d’alta definició que reemet sèries de producció pròpia), la versió internacional del canal infantil Clan i el Canal 24 Horas.

Aquest darrer va començar a emetre al 1997 i en un principi, havia de ser un revulsiu al panorama audiovisual espanyol. El seu primer lema així ho reflectia: ‘Hecho en España para el mundo’. Ara bé, des del principi van sorgir crítiques, ja que el seu contingut es basava fonamentalment en l’actualitat estrictament espanyola.

Vint-i-cinc anys després, els espais dirigits a l’audiència internacional tenen un pes testimonial a la graella, amb els següents programes de periodicitat setmanal: ‘Conversatorios en Casa de América’ (entrevistes a personalitats que visiten la Casa de América de Madrid), ‘América en 24 Horas’, ‘Europa 2022’ i ‘El mundo en 24 Horas’ (resums informatius setmanals) i ‘La hora Cervantes’ (que es fa ressò de les activitats del Instituto Cervantes). Tot plegat es complementa amb les reemissions d’'En Portada’, un històric espai de periodicitat quinzenal que emet reportatges de 50 minuts centrat en actualitat internacional, i que es programa a La 2 a la mitjanit, quan bona part de l’audiència ja està dormint.

Al Canal Internacional, l’oferta de programes pensats pels espectadors que no resideixen a Espanya és molt minsa. De fet, les edicions del migdia i de la tarda del ‘Telediario Internacional’ van desaparèixer fa dues dècades i les dues de la nit (a les dues i a les quatre de la matinada, hora peninsular) són, a efectes pràctics, una ronda informativa del Canal 24 Horas.

Aquests dies l’actualitat internacional és la protagonista i, un cop més, els professionals de RTVE demostraran la seva solvència. Ara bé, no deixa de cridar l’atenció l’escàs pes que polítics i directius han donat als continguts dirigits al públic internacional a la televisió, un fet que contrasta amb el fort pes que segueix tenint l’agència pública de notícies Efe, que compta amb una forta presència i tradició a tot el continent americà. Convindria reflexionar-hi.