Gabriel Jaraba
Vaig conèixer Fernando Onega una vegada en un dinar dels premis Ondas. Ens van fer asseure a taula a ell, a l'aleshores director de Radio Nacional, a altres dos periodistes i a un servidor. Va ser una conversa divertida i lleugera, amb el món del periodisme i la ràdio com a tema.
 |
| Adolfo Suárez i Fernando Onega, a la Moncloa. |
No recordo si Onega era ja aleshores director d'informatius de la Cope
però, en un moment que vaig defensar el paper de RNE tot queixant-me que la cadena pública havia abaixat la guàrdia davant l'impuls de les privades, Onega li va etzibar, referint-se a mi: "Ostres, sembla que aquest es coneix la programació de la teva emissora millor que tu". Aleshores em va semblar un elogi al meu coneixement de la ràdio i la tele però ara diria que era una altra cosa.
però, en un moment que vaig defensar el paper de RNE tot queixant-me que la cadena pública havia abaixat la guàrdia davant l'impuls de les privades, Onega li va etzibar, referint-se a mi: "Ostres, sembla que aquest es coneix la programació de la teva emissora millor que tu". Aleshores em va semblar un elogi al meu coneixement de la ràdio i la tele però ara diria que era una altra cosa.
Fernando Onega tenia l'agudesa i el talent que el van fer congeniar amb Adolfo Suárez quan en va ser 'speechwriter'. Potser l'únic d'aquest ofici que va agafar certa notorietat, a un país on els 'speechwriters' són amagats de manera vergonyant en lloc d'asseure'ls, com cal, al costat dels presidents. A mi m'agradava com a periodista però em va agradar més que captés el talent i agosarament de Suárez i hi donés suport. Era una bona persona.
