Joan Barrera
El reconeixement de Manuel Fuentes dient que no havia fet bé la seva feina amb el to i el tracte al catedràtic Vicenç Navarro a l’entrevista que li va fer a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ és un gest que l’honora, però no l’exculpa.
El periodista ha de saber quin són els seus límits i un d’ells és que mai, mai, es pot convertir en el protagonista d’una entrevista. És pot ser més o menys agressiu, dur, sec, tallant, però sempre deixant que el entrevistat s’expliqui o s’equivoqui.
Com no es tracta de jutjar un cas concret, passo pàgina. M’interessa més recalcar el fet que l’incident és produeixi en un mitjà públic i l’ús interessat que n’estan fent els mitjans de la competència. És lícit que s’aprofitin de les errades del contrari, però en aquest moment i en aquesta situació, quan la competència és extrema, el professionals de la ràdio pública haurien de ser més curosos.
Catalunya Ràdio entra en una fase crucial de la seva història, la d’acostumar-se a ser segon plat a taula. I precisament és ara quan flaqueja, quan és més necessari un lideratge fort, uns professionals compromesos i una línia d’actuació clara.
Fuentes és només el símptoma, com en el seu moment ho va ser Pere Mas amb la conversa amb el Rei, aprofitant l’equívoc de que el trucava el president de la Generalitat. Diria més. El cas de Fuentes potser un acte deliberat per aparèixer com a víctima davant de poders ocults i així col.locar-se la bena abans de la ferida, per si algun dia les audiències no acompanyen.
I mentrestant què?, em pregunto. La ràdio nacional de Catalunya ha entrat en una deriva perillosa i de difícil retorn. És el mal de les ràdios públiques? No ho crec. En tot cas és el senyal de qui considera l’envoltori com una cuirassa protectora, un blindatge per interpretar el periodisme com li doni la gana i en benefici propi. Fuentes és la mostra d’un comportament que té moltes derivades: la de creure’s que periodisme és sinònim d’impunitat, sense admetre que tothom té les seves pròpies mancances i de tant en tant també comet errors.
El reconeixement de Manuel Fuentes dient que no havia fet bé la seva feina amb el to i el tracte al catedràtic Vicenç Navarro a l’entrevista que li va fer a ‘El Matí de Catalunya Ràdio’ és un gest que l’honora, però no l’exculpa.
El periodista ha de saber quin són els seus límits i un d’ells és que mai, mai, es pot convertir en el protagonista d’una entrevista. És pot ser més o menys agressiu, dur, sec, tallant, però sempre deixant que el entrevistat s’expliqui o s’equivoqui.
Com no es tracta de jutjar un cas concret, passo pàgina. M’interessa més recalcar el fet que l’incident és produeixi en un mitjà públic i l’ús interessat que n’estan fent els mitjans de la competència. És lícit que s’aprofitin de les errades del contrari, però en aquest moment i en aquesta situació, quan la competència és extrema, el professionals de la ràdio pública haurien de ser més curosos.
Catalunya Ràdio entra en una fase crucial de la seva història, la d’acostumar-se a ser segon plat a taula. I precisament és ara quan flaqueja, quan és més necessari un lideratge fort, uns professionals compromesos i una línia d’actuació clara.
Fuentes és només el símptoma, com en el seu moment ho va ser Pere Mas amb la conversa amb el Rei, aprofitant l’equívoc de que el trucava el president de la Generalitat. Diria més. El cas de Fuentes potser un acte deliberat per aparèixer com a víctima davant de poders ocults i així col.locar-se la bena abans de la ferida, per si algun dia les audiències no acompanyen.
I mentrestant què?, em pregunto. La ràdio nacional de Catalunya ha entrat en una deriva perillosa i de difícil retorn. És el mal de les ràdios públiques? No ho crec. En tot cas és el senyal de qui considera l’envoltori com una cuirassa protectora, un blindatge per interpretar el periodisme com li doni la gana i en benefici propi. Fuentes és la mostra d’un comportament que té moltes derivades: la de creure’s que periodisme és sinònim d’impunitat, sense admetre que tothom té les seves pròpies mancances i de tant en tant també comet errors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario