Joc de miralls

Joan Barrera
Un dels hàbits que tinc el dia després de l’Onze de Setembre es repassar les portades dels diaris per veure com presenten la diada. Inconscientment, estableixo un palmarès en el que comparo la percepció que jo n’he tingut i la presentació que fan els mitjans de comunicació als seus lectors.
En alguns casos són visions diametralment oposades. Per mi, la Diada d’aquest any es resumeix en la imatge de les platges a vessar i en el distanciament, cada vegada més gran, entre la realitat oficial, que es repeteix de manera monòtona, i les preocupacions dels ciutadans, a vessar d’incerteses per l’angoixant crisi econòmica i de lideratge en que ha derivat la dictadura dels mercats.
Res d’espectacular. Però, si cada any repeteixo l’exercici d’anar al quiosc i mirar les portades és per un instint morbós. M’agrada el joc de miralls en els que es reflecteix la realitat i analitzar les diferències.
Reconec que aquest any ho han tingut fàcil. L’excel.lent palíndrom del Màrius Serra, ‘Català, a l’atac’, permet moltes possibilitats i una va ser la portada de El Mundo, deliberadament distorsionada, al il.lustrar l’expressió amb la fotografia d’uns joves cremant una imatge del Rei i una bandera espanyola.
Quin ensurt devia tenir més d’un lector en veure aquella combinació terrorífica. Catalunya crema. La recessió no és nota a l’habitació dels miralls. Quan la crisi ens atrapa i no hi ha solucions ni propostes, una adequada dosi de catalanofòbia actua com un potent analgèsic. No sé perquè em sorprenc cada vegada que miro les portades al quiosc i més sabent que d’aquí a dos dies tenim eleccions.
(www.joanbarrera.com)