Andreu Farràs
Alguns dels set magnífics del periodisme que la setmana
passada van acompanyar Xavier Casinos en la presentació del seu perspicaç
llibre ‘El misterio del yogur caducado’ van citar com a una de les moltes
causes de la crisi que pateix la premsa el progressiu allunyament que s’està
produint des de fa molts anys entre els mitjans de comunicació tradicionals i
la ciutadania.
Una de les raons d’aquesta mútua alienació, encara que no la
única, és la irrupció invencible de les xarxes socials i les seus nombrosos
avantatges, un dels qual és l'enorme resistència que oposa davant de
qualsevol frontera o obstacle provinent del poder. Un cop engegada la
maquinària, és molt difícil aturar una informació llançada a la xarxa, sigui
certa o fictícia. És ja un lloc comú parlar de l’importància que van tenir
Twitter i Facebook en la difusió, agitació i propagació internacional de les
primaveres àrabs, ara tristament ferides a Egipte.
Sense cap ànim de comparar el cas que exposaré amb les
revoltes d’aquestes poblacions oprimides en societats governades per fanàtics
totalitaris i corruptes, en les darreres setmanes una altra xarxa social,
Youtube, ha demostrat a Catalunya que el poder polític, judicial i mediàtic van
per un costat (disciplinadament arrenglerats) mentre la societat pot
informar-se de fets autèntics, interessants i rellevants per un altre. En un
món paral·lel encara que sovint tan real o més que l’oficial.
Des de fa algunes setmanes corre per internet un enllaç a
Youtube amb resums de la conversa que van matenir al restaurant La Camarga de
Barcelona la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, i Victoria
Álvarez, que va ser parella de Jordi Pujol Ferrusola. Es tracta de fragments d’una
gravació suposadamente realitzada per l’empresa de detectius Método 3 i el
contingut de la qual no pot ser difosa per ordre judicial, sota pena de sanció.
La justícia i Camacho han aconseguit que cap mitjà convencional gosi reproduir fragments d’aquestes converses entre la líder
conservadora catalana i l’exdona del fill de l’expresident de la Generalitat.
Però ni la justicia ni Camacho –ni el mitjans de comunicació-- han pogut
evitar que desenes de milers de ciutadans encuriosits, indignats, cabrejats o
senzillament xafarders puguin assabentar-se a través de Youtube de les
confidències de caire personal i polític creuades entre aquelles dues dones. I,
per si els usuaris no entenen la conversa gravada amb un micro amagat al florer,
algún voluntari de la xarxa amb ànim pedagògic els hi ha transcrit i contextualitzat, perquè puguin
saber quin és el nom del jutge pròxim a ERC que alenteix un procés per corrupció
o quin és el d’un fiscal “de confiança” de la cap del PP català. Sense necessitat de llegir diaris ni escoltar ràdios.
No hay comentarios:
Publicar un comentario