Presidència de l'agència Efe: mal nom, mal mètode

Ramon Espuny

Ha creat polèmica la proposta del govern espanyol de nomenar nou president de l'agència Efe Miguel Ángel Oliver després d'haver cesat Gabriela Cañas, també nomenada pel Govern fa tres anys. És cert que el nom d'Oliver afegeix arguments d'inadequació al càrrec, per haver estat secretari d'Estat de Comunicació del Govern, i a diferència de Cañas no serà avalat per la majoria de grups parlamentaris del Congrés. Però el que ho permet és el procediment progovernamental de nomenament dels presidents de l'agència, que es fa directament des de l'Executiu. Un mètode que ha estat qüestionat des de fa anys pels representants dels treballadors d'Efe,

Oliver pren posessió com a secretari d'Estat
 de Comunicació el 2018. (Foto: Moncloa)

que han reclamat reiteradament un Estatut propi (*), que blindi la seva independència respecte del Govern de torn, en la línia del reclamat des de fa dècades als mitjans de comunicació de les corporacions públiques audiovisuals, com RTVE, la CCMA o altres. És més, quan presidia el Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, i a redòs de les iniciatives que s'havien iniciat a Catalunya per desgovernamentalitzar els mitjans de comunicació públics, es va reclamar a l'executiu la reforma integral dels mitjans de titularitat estatal, perquè deixessin de ser progovernamentals. Ja abans, el 2003, en carta al candidat Rodríguez Zapatero d'Enric Bastardes, llavors secretari general de la FeSP (Federació de Sindicats de Periodistes) s'advocava per la regulació de la professió periodística i del dret ciutadà a la informació. Tot plegat va desembocar en la formació d'un Consell d'Experts (altrament dit "Comitè de savis") que va dibuixar les grans línies de la reforma de RTVE del 2006 i també reclamava el control parlamentari de l'agència Efe a partir d'un consell d'administració nomenat pel Congrés, per acabar amb la dependència directa del Govern, que encara continua, perquè aquesta proposta no va tenir mai desenvolupament legislatiu.

De manera que des de llavors s'han succeït els nomenaments governamentals de presidents de l'agència, i això perquè no s'ha avançat en fòrmules per assolir la independència orgànica d'Efe, que a més s'han replicat en mitjans com l'Agència Catalana de Notícies (ACN), i de forma encara més compromesa, perquè la presideix sempre qui ostenta a la Generalitat la funció de secretari de Comunicació del Govern. Per això, tot i que un nomenament governamental pugui buscar en determinats contextos el consens amb altres forces polítiques, el sistema perverteix els criteris d'independència i imparcialitat que ha de tenir tot mitjà de comunicació públic. Uns criteris que històricament ha defensat el Comitè Intercentres d'Efe, que el 2010 insistia en carta a Zapatero en la necessitat d'un Estatut propi de l'agència. Que hi tornava el 2011 i que es reiterava ara amb motiu del nou nomenament : "Seguiremos exigiendo la concreción de un Estatuto público para Efe, reclamación que en su momento hicieron suya tanto PSOE como PP, y que, sin embargo, sigue siendo una asignatura pendiente de los sucesivos gobiernos de este país".

Tocaria que el PSOE recapacités sobre el desprestigi que comporta el nomenament de Miguel Ángel Oliver per presidir l'agència, i també sobre aquest residu antidemocràtic de funcionament, equiparant Efe amb les reglamentacions que regeixen mitjans públics com RTVE. Igualment, a Catalunya, el Parlament no hauria de ralentitzar la proposta de desgovernamentalitzar l'ACN, a partir del reclam dels seus treballadors i de l'acord pels Pressupostos del 2023 entre el Govern i el PSC, que finalment han portat el tema a la Comissió de Control de la CCMA, d'integrar l'agència catalana en la Corporació. Una integració que hauria de comportar també l'equiparació laboral i salarial dels seus professionals amb els de TV3 i Catalunya Ràdio, i que no hauria de trobar obstacles per aquest motiu, com és de témer si atenem a la posició de determinats partits, que poden argumentar dificultats econòmiques, organitzatives o legislatives per no abordar aquesta integració. En tot cas, però, fins i tot si no es produís aquesta absorció, l'ACN hauria de deixar de dependre immediatament del Govern i passar al control parlamentari, com els mitjans de la CCMA, perquè és també un mitjà públic de la Generalitat, participat a més en un 30% per la CCMA. I l'agència Efe, igualment, hauria de respondre per fi al nom d'agència pública, passant a mans del Congrés, per allunyar les ombres de sospita que projecta la seva dependència orgànica de la Presidència del Govern espanyol.

(*) Un estatut que no s'ha de confondre amb l'Estatut de Redacció que existeix, amb el seu corresponent Consell de Redacció, des del 2006.