Un carnet per punts per a periodistes i mitjans de comunicació

Siscu Baiges

Un periodista escriu un article dient que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, se n’ha anat de vacances amb la seva dona a Andorra mentre ha esclatat la crisi de l’entrada de 80.000 immigrants a Ceuta saltant-se la frontera i publica una foto dels dos dalt un telecadira com a demostració gràfica de la seva informació. És mentida. Sánchez i la seva dona no han anat a Andorra i la foto es va fer dos anys abans.

Tot i que la falsedat es descobreix immediatament, d’altres mitjans

La verificació de la falsedat sobre Sánchez per RTVE.

de comunicació se’n fan ressò, les xarxes van plenes de crítiques al president espanyol per la seva suposada indiferència envers el cas ceutí i, fins i tot, polítics destacats del PP i Vox l’escampen i insulten Sánchez. Televisions i mitjans de la 'Fachosfera' posen micròfons davant de veïns de Ceuta i els demanen què els sembla que Sánchez els faci aquest lleig. Els veïns, clar, mostren la seva indignació desconeixent que la notícia és falsa.

Cap jutge intervé per corregir el despropòsit. Les associacions de premsa romanen callades. Cap sanció cau sobre el periodista i mitjà que han escampat la falsedat i promogut l’odi d’una forma tan descarada.

Cal donar per inevitable aquesta impunitat? No. Proposo que es creï una entitat pública que vetlli per la veracitat de les informacions que es distribueixen a les xarxes i a través dels mitjans de comunicació. Seria una entitat basada en la tasca excel·lent que fan els portals que verifiquen aquesta veracitat: Maldita.es, Newtral.es, Verificat.cat,…

Aquesta entitat tindria capacitat sancionadora i actuaria sobre un carnet per punts obligatori pels periodistes i mitjans. Cada professional i mitjà del món de la comunicació començaria l’any amb un nombre de punts determinat, posem-ne 10. Per cada mentida que publiquessin, i en funció de la seva magnitud, serien castigats amb la retirada de 1 a 5 punts. Quan consumissin els 10 punts del seu carnet el periodista seria expulsat de la professió i no podria publicar res fins a final de l’any. El mitjà que publiqui mentides serà sotmès al mateix tractament i consumits els seus deu punts se’l tancaria fins que l’1 de gener següent podria reprendre la seva funció.

Una clàusula addicional indicaria que quan un mitjà o un professional han sofert tres sancions amb la retirada de tots els punts del carnet quedarien definitivament exclosos de la professió i de l’autorització a continuar informant (en aquest cas, deformant).

No seria una idea exclusiva per Catalunya i Espanya sinó que s’hauria d’implantar a nivell europeu i internacional. Un òrgan de la Comissió Europea i un altre de les Nacions Unides serien els encarregats de complir la funció de supervisar que les notícies que arriben a la gent no siguin falses.

Aquesta política hauria d’arribar també a les plataformes socials. D’entrada, se les obligaria a identificar tots els usuaris. I se’ls exigiria que publiquessin només informacions verídiques. Els seus supervisors haurien de confirmar que no circulen mentides per les seves xarxes. Quan aquestes plataformes es quedessin sense punts a les seves xarxes quedarien bloquejades en l’àmbit corresponent. Per garantir aquest control cal preveure que l’única solució eficaç és prendre el poder de les plataformes als magnats que ara les controlen i cedir-los a les administracions públiques adequades, local, regional, nacional o internacional.

Tothom té dret a circular amb el seu vehicle per la carretera sempre i quan no cometi un nombre determinat d’infraccions. Per la carretera de la informació també s’ha de circular complint les normes establertes a les societats democràtiques. I una d’aquestes normes és que els ciutadans tenen dret a una informació ajustada a la realitat.

I, ja posats, jo establiria també un carnet per punts a la professió de magistrat. Quan un magistrat comet infraccions al dret dels ciutadans a una justícia justa, hauria d’anar perdent punts del seu carnet.

Aquesta normativa és urgent i goso proposar que s’apliqui amb criteris retroactius. És a dir, que Eduardo Inda, Pedro J.Ramírez, Iker Jiménez, Ana Rosa Quintana, Federico Jiménez Losantos, 'The Objective', 'La Razón', 'El Mundo', 'Abc', 'El Debate', Juan Carlos Peinado, Manuel García Castellón, Manuel Marchena i un munt de periodistes, mitjans de comunicació i jutges més haurien de buscar feina al sector privat. Sense punts no es podrà treballar al sector públic.

Un altre dia parlarem del carnet per punts dels polítics que vomiten odi cada cop que obren la boca.