El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

25 feb 2013

La baralla

David Casals Vila
Una crupier barreja una baralla. I s'obre progressivament el pla. Estem en un casino. En una carta, hi ha imprès el rostre del primer ministre britànic, el conservador David Cameron, i enlloc de piques hi ha el logotip del seu partit, un arbre pintat amb un pinzell. En una altra carta, surt el líder liberal demòcrata, Nick Clegg, el soci petit de la coalició.

A la 'veu en off', i en una entradeta enregistrada al mateix casino i amb la mateixa crupier de fons, el principal analista polític de la cadena de televisió explica que al dia següent hi ha prevista una remodelació de l'Executiu britànic.

Cada una de les cartes que exhibeix la crupier és un possible ministeriable. I tot forma part de la primera notícia de l’informatiu del vespre, el dia abans de la crisi de Govern.

Aquesta peça es va emetre el passat setembre a la BBC, símbol del periodisme audiovisual, en el seu noticiari de les 18.00 hores de la seva primera cadena.

En aquest treball, es demostra que és possible utilitzar elements de la cultura popular, com són les cartes, les crupiers i els casinos, en una narració d'una notícia d’actualitat política pura i dura.

Primerament, una peça així reflecteix que informar és una tasca d'equip: periodistes, productors, grafistes, realitzadors... Tots ells han d’exprimir al màxim el seu talent i les possibilitats del llenguatge pera aconseguir que la informació sigui intel·ligible per l'espectador. I també que li cridi l'atenció, però sense abandonar el llibre d'estil de la BBC, basat en el rigor i la pluralitat.

Què fan a uns quants graus de latitud més al sud la majoria de televisions, diaris i premsa digital? Grafismes eterns, imatges d’arxiu i a tot estirar una entradeta des de la façana de la seu presidencial.

El noticiari televisiu s’ha dilatat, i el millor exemple és el ‘Telediario 2’ de TVE: ara acaba sobre les 22.15 hores, fa cinc anys ho feia a les 21.45 hores, i a principis de la dècada dels 90, a les 21.30 hores.

A la BBC ho tenen clar i l'informatiu dura entre 25 i 30 minuts, i no s'allarga com un xiclet per fer pujar el 'share'. Qui vulgui més notícies, ja té Radio 5 (tot notícies), el canal BBC News 24 i la pàgina web, a més de programes especialitzats.

En aquests darrers anys, els informatius televisius de totes les cadenes ja no són un noticiari 'strictu sensu' i s’han anat convertint més aviat en un ‘magazine’ d’actualitat, un 'info-show', un híbrid, on guanyen protagonisme anècdotes, peces de color i curiositats, tot plegat farcit amb una allau de directes, molts d'ells innecessaris.
Els informatius incorporen la cultura popular, però ara bé, a diferència del que fa la BBC, no s'utilitzen aquests recursos per posar la informació al servei de l'espectador.

Del predomini de les 'soft news' no se'n salva ningú. Tampoc els informatius que s'autodefineixen com alternatius: precisament, 'La 2 Noticias', des dels seus inicis a mitjans del 90 posa èmfasi en explicar petites històries humanes que la resta de noticiaris no expliquen, però això no és ben bé del tot un resum informatiu del dia pur i dur.

En definitiva, l’edició de l'informatiu televisiu tendeix a posar-se al servei de l’espectacle i l’espectador està cada cop més despistat. Servei públic versus espectacularitat, superficialitat i intrascendència: quina és la vostra aposta?

Link amb la informació de la BBC sobre el canvi de Govern:

1 comentario:

Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)