La mort d'un elefant interessa més que 48 kenyans assassinats

Andreu Farràs

El mateix dia es va saber que uns militants islamistes de Somàlia van assassinar 48 persones en un atemptat terrorista a Kenya i que Satao, un dels elefants més grans del planeta, va ser mort per caçadors furtius, també a Kenya, al parc nacional Tsavo.

La primera notícia va aparèixer reflectida l’endemà a les planes de paper de dos dels quatre principals diaris espanyols. La segona, las de l'animal caçat, també en dos d’aquests quatre diaris. El rotatiu de més difusió del país no va donar cap de les dues notícies en la seva edició del 17 de juny, si més no a la que vaig llegir jo. En un altre diari, la mort de Satao, desitjat pels seus enormes ullals als mercat d'ivori, va ocupar quatre columnes. La matança de kenyans, cap.

Fotos de l'elefant  Satao preses per Tsavo Trust.

Son criteris periodístics discutibles com tots però fan més que sospitar sobre una certa insensibilitat davant de les matances d'essers humans que se succeeixen constantment al continent africà. Una tarda de maig, les agències internacionals van informar de dos atemptats mortals en una ciutat de Nigèria. Van morir més de 110 persones, la majoria dones i nens, i les bombes van causar centenars de ferits. L’endemà eren pocs els mitjans que se’n feien ressò. Quan, alguns dies abans, Michelle Obama va aparèixer demanant que les 200 noies segrestades a Nigèria fossin alliberades, tots els mitjans del món –fins i tot els que es queixen de que els EUA i les agències de premsa internacionals marquin tant el pas de les agendes informatives— van confirmar la seva pulsió gregària. En canvi, com que Michelle Obama i el ‘show business’ nord-americà no va sortir dies després amb cap cartellet plorant per les més de 110 dones i nens morts a la mateixa Nigèria, van ser pocs a Occident els que van moure una cella. I ningú va repiular cap ‘hashtag’ solidari en anglès; allò no era tan ‘cool’. Per cert, que les 200 noies segueixen raptades.

Tanmateix, els periodistes no hem de carregar sols amb la responsabilitat d’aquesta notòria insensibilitat. Sovint, no deixem de guiar-nos pel que demana la majoria de la societat, pel que creiem que interessa als lectors-clients. Tornem a les dues informacions de Kenya. A la web d’un dels diaris més llegits, la notícia de la mort del rei dels elefants (ningú va acudir aquest cop a la gracieta de conjugar el verb “abdicar”) va ser ‘facebookeada’ més de 1.400 vegades i tuitejada 63 cops. La informació de l’assasssinat de 48 persones va ser enviada per Facebook una sola vegada i va ser piulada 10 cops. 

Sí, ja ho sabem, en un cas és el nen qui mossega el gos i no a l’inrevès. “I aquestes matances a Nigèria passen cada dia”, em deia una companya molt foguejada en la informació internacional per minimitzar-ne la importància. Potser sí, però segueixo sense poder-me acostumar a que la vida d’una persona valgui informativament moltíssim menys si és natural d'un país en comptes d'un altre, encara que sigui una cínica lliçó que ja s’ensenyi a primer de facultat.