Huertas, Udina, Estadella, Batalla

Siscu Baiges 

J. M. Huertas Claveria.

Quan ens anem fent grans anem deixant amics pel camí. Alguns els perdem perquè ens hi discutim o perquè s’han van a viure lluny de nosaltres. D’altres, simplement, perquè la mort se’ls emporta. De tant en quan, a aquests amics que ja no hi són, t’agradaria demanar-los què pensen de les coses que passen ara. 

Ernest Udina.

Ho pensava dijous 26 de juny quan assistia a l’acte de presentació de la web que recull la trajectòria i el treball de Xavier Batalla. Es titula 'El món és una idea', el mateix títol que portarà el llibre pòstum que sortirà a la tardor. ¿Què diria Batalla del debat actual sobre la independència de Catalunya? Difícil exercici. Molts companys i companyes m’han sorprès amb el seu posicionament entorn aquesta qüestió.

Jordi Estadella.

Jo diria que Batalla, persona acostumada a viatjar com va ser, optaria per una fórmula de convivència que no creï noves fronteres. Però ja us dic que no m’atreveixo a parlar per boca de ningú.

Miro enrere i penso en d’altres companys i amics periodistes que ja no hi són. Josep Maria Huertas Claveria, Ernest Udina, Jordi Estadella,... ¿serien independentistes? ¿Federalistes? ¿Aportarien idees noves?

Xavier Batalla.

Dels tres, Huertas era el més “catalanero”. Jo el situaria en l’independentisme, però segur que duria la contrària als sobiranistes més fanàtics. Udina era el més europeista. Me l’imagino, com jo, argumentant que la independència de Catalunya va en direcció contrària als Estats Units d’Europa que volem construir. I Estadella potser seria el federalista més convençut. Tants anys al 'Un, dos, tres, responda otra vez' xoquen amb “Espanya ens roba” o el nou lema de “Espanya ens frena” de la factoria mediàtica independentista.

Però ni el Josep Maria, ni l’Ernest, ni el Jordi, ni el Xavier hi són per confirmar-me o desmentir-me les meves suposicions. M’hauré d’espabilar sense ells. Les banderes es poden canviar. Avui poden portar un estel o no dur-lo. Les fronteres poden canviar. Poden diluir-se dins d’Europa o marcar límits amb Espanya. Els amics que se’n, però, malauradament, no es poden canviar ni substituir.