Joan Barrera
Sé que formo part de la minoria, cada vegada més reduïda, que ens agrada llegir les notícies en fomat paper. No sé exactament la raó ni el perquè, ja que sovint quan obro el diari m'entra la sensació del 'dejà vu' suficient per admetre que és una tonteria gastar-se més euros en un producte al que alguns experts han posat data de caducitat. Sóc reincident i tot i les crides a deixar-ho estar (en tindria prou seguint les notícies per la Xarxa) cada matí em dirigeixo parsimoniosament al quiosc en busca d'un producte efímer, amb data de caducitat curta i amb uns continguts millorables.
Sé que tot el que dic és llençar-me pedres al terrat. Abundar en un error incomprensible per les generacions més joves, que han nascut amb la revolució digital i no hi entenen de fidelitats a una capçalera. Tant s'hi val, l'home és un animal de rutines, sovint incomprensibles.
Si em mostro d'una manera tan descarnada en relació al mitjans de comunicació en format paper no és per esnobisme. En tot cas, no m'agrada la idea que prediu la mort dels diaris, la trobo interessada, però no la descarto si continua l'actual deriva on la qualitat i el rigor informatiu cotitzen a la baixa i si segueix la descapitaltzació creixent de les redaccions amb l'expulsió de bons professionals. És un mal que afecta al conjunt de la professió, però als diaris més ja que són la baula feble del sistema.
El futur dels diaris, i dels mitjans de comunicació en general, està molt lligat a la crisi econòmica, a la necessitat de trobar un nou model de negoci que garanteixi la seva sostenibilitat i l'adaptació ràpida als hàbits dels consumidors i als nous suports digitals, però no totalment. Hi ha un altre factor a tenir en compte: la crisi de credibilitat. Per això cada vegada que escolto que el principal factor que determina la llista d'acomiadats a causa d'un ERO és el de la edat m'esgarrifo. Si el periodisme és un ofici i eliminem els encarregats de transferir el mestratge, estem fent el negoci de les cabres, Per aquesta via ni avui ni demà ni en el futur es podrà avançar i els que encara disfrutem d'aquest món, ni que sigui amb un punt de nostàlgia, anirem perdent la fe en uns productes que fins fa dos dies eren part substancial de les nostres vides.
Convertir l'edat en una daga és donar arguments als que asseguren que el periodisme té data de caducitat. Un mal negoci per una professió tan necessària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario