El rampell chavista d’Artur Mas amb els mitjans audiovisuals

Siscu Baiges

La decisió del Govern de la Generalitat d’exigir als mitjans audiovisuals està emparada per l’article 82 de la llei de comunicació audiovisual de Catalunya, que en el seu apartat 1 diu textualment: “Els prestadors de serveis de comunicació audiovisual estan obligats a difondre, gratuïtament i amb indicació de llur

Hugo Chávez, en una imatge d'arxiu.

origen, els comunicats i les declaracions que el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat estimin convenients per causes justificades d'interès públic”.

Això no treu que la mesura recordi l’obligació imposada pel que va ser president veneçolà Hugo Chávez als mitjans audiovisuals del seu país de connectar amb algunes de les seves al·locucions. A mi, fins i tot, em recorda les setmanes santes del franquisme, quan la televisió es limitava a emetre pel·lícules i transmissions cristianes.

Però legal ho és. I, a més, la llei permet al Govern català expedientar i sancionar els mitjans que es neguin a passar les falques convocant a la consulta del 9 de novembre. Ho farà? No ho crec. Però la potestat i el dret per fer-ho els té.

Lògicament, als mitjans que responen a ideologies que no comparteixen la necessitat de la celebració de la consulta del 9-N, no els agrada haver de passar-ne la propaganda a la força. Ho haurà fet Radio Intereconomia, per exemple? Sabem que la SER no els ha difós, basant-se en un informe dels seus serveis jurídics.

El debat se centra en les “causes justificades d’interès públic” que justifiquen l’exigència del govern d’Artur Mas. Ara que sembla que Podemos està en alça i imaginant un escenari polític futur en què aquest partit governi Catalunya, ¿es podria considerar una “causa justificada d’interès públic” convocar per totes les ràdios i televisions a ocupar les oficines dels bancs que insisteixen a desnonar els ciutadans que no poden pagar les hipoteques?

M’encantaria.