Les subvencions als mitjans mai són gratis

Cristina Palomar 

Fa uns quants anys, quan el diari on jo treballava estava a un pas de naufragar estrepitosament, la direcció no va tenir cap embut a arraconar alguns dels seus redactors de política més polèmics i brillants a canvi d'aconseguir del govern de torn --en aquell moment el segon tripartit-- una sucosa injecció de diners que els permetés frenar la patacada. L'aleshores director, un tal Carles Flo que

Ada Colau irromp en un mitin d' Imma Mayol (ICV)
a la campanya de les municipales del 2007. 

esmolava la destral amagat al seu despatx a les fosques i il·luminat només per una fantasma-

gòrica espelma, no va dubtar a tallar uns quants colls per ordre de l'aleshores responsable d'organització del PSC, José Zaragoza, amb qui despatxava sovint i, fins i tot, es reunia al mateix diari. Explico això perquè no vull que ningú m'acusi de sectària.

Després d'anys d'estar allunyada de l'actualitat política, he tornat momentàniament per fer seguiment electoral de la campanya de Barcelona En Comú per a eldiario.es. Només m'ha calgut estar un temps fora d'onda per constatar fins a quins extrems ha crescut la misèria humana en la nostra professió. Alguns partits, començant per CiU, no han dubtat a posar en pràctica una guerra bruta sense precedents en la història política i periodística d'aquest país utilitzant en el seu profit els mitjans a qui alimenta amb sucoses subvencions públiques que paguem tots i els redactors sense escrúpuls afins a la causa del masisme.

Deixant de banda la vergonya aliena que he sentit al comprovar com l'equip de campanya de Xavier Trias --l'alcalde de tots, segons deia el seu eslògan de campanya-- ha vetat els mitjans crítics amb la gestió del seu candidat negant-los el dret d'entrevistar l'alcaldable convergent i, fins i tot, exigint per avançat el qüestionari i posant com a condició prèvia a qualsevol trobada l'eliminació de les preguntes més incòmodes, em referiré només a tres exemples perquè la cosa em supera. 

El primer té a veure amb la notícia que va publicar 'El Punt/Avui' recuperant un video d'Ada Colau disfressada de SuperVivienda i boicotejant un acte polític de l'aleshores representant d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol. Al marge de confirmar que el passat sempre torna per deixar-nos en evidència, la notícia tenia altres objectius molt més foscos: ridiculitzar la candidata que més mal podia fer --segons les enquestes-- a Trias i posar de manifest la contradicció que suposa anar d'alternativa després d'haver pactat amb un partit que ha governat amb el PSC a la ciutat durant dècades.

Sense entrar en el debat deontològic de si el periodista que firmava l'article es podia haver negat a fer-ho o si li va poder més l'afany de notorietat momentània que el de dignitat professional que mai dóna de menjar, a ningú se li escapa que 'El Punt/Avui' és un dels mitjans privats més subvencionats per la Generalitat fins al punt que seria impossible la seva viabilitat sense aquests diners (i també sense el continu sacrifici que fan els seus redactors assumint la jibarització constant del seu sou).

El segon exemple és la notícia publicada a elsingular.cat sobre l'apartament turístic de Jaume Asens. ¡Quin filó descobrir que el número quatre de la llista de Colau, que tant demonitza el model turístic de Trias i els apartaments turístics il·legals de la Barceloneta, resulta que té un apartament turístic! M'estalviaré preguntar al periodista qui li ha passat la informació perquè tots els indicis apunten a una filtració interessada de Sant Jaume sector muntanya. Segons 'El País', Asens és propietari d'un habitatge que té llicència des del 2012. L'advocat el va llogar a un tercer i aquest és qui el lloga a turistes. 

El tercer, i segurament el més delirant, ha estat obra de 'La Vanguardia', el degà de la propaganda que es fa passar per informació. Vincular Bin Laden amb Ada Colau només perquè el terrorista més buscat del món llegia llibres del jueu-comunista Noam Chomsky, el mateix que ha firmat un manifest de suport a Barcelona En Comú, és d'una genialitat indiscutible. Sense cap dubte la notícia serà estudiada a les facultats de comunicació com a exemple de nou periodisme. No cal dir que el diari dels Godó, en caiguda de vendes constant, és el més subvencionat pel govern d'Artur Mas. Ningú regala res.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/