'Diari de Sabadell' i el periodisme de proximitat

Joan Brunet i Mauri

Dues característiques són les que ens permeten establir algunes de les principals diferències que es donen entre els mitjans de comunicació d’àmbit local (és a dir, premsa escrita, premsa i canals digitals, ràdio i televisió) i els mitjans de comunicació d’àmbit i difusió nacional i/o estatal.

La primera, que des dels mitjans de comunicació locals i

comarcals, pel seu propi caràcter i destinataris, és des d’on es fa un periodisme més de proximitat; un periodisme que parla del nostre entorn immediat; un periodisme que dóna notícia del què s’esdevé a prop nostre i que explica com som i com ens comportem com a col·lectivitat en tots els ordres i sentits; un periodisme a través del qual podem descobrir allò en què som forts i allò en què potser no ho som tant.

La segona diferència rau en què els mitjans de comunicació locals i comarcals són una autèntica escola de formació de periodistes pel fet que la notícia, l’actualitat, l’han d’anar a buscar al carrer i no pas esperar que els arribi a la redacció. D’aquesta manera es potencia un dels valors que crec que s’han perdut en l’exercici de la professió periodística: l’afany, el nas, per buscar la notícia, contrastar-la i descobrir –per poder-ho explicar millor-- què, per què i qui hi ha al seu darrera.

És des d’aquest punt de vista que el periodisme d’àmbit local i comarcal entronca amb aquell periodisme compromès amb la ciutadania; aquell periodisme que amb rigor vol explicar els fets i esbrinar-ne les causes; aquell periodisme de casa que ens ajuda a conèixe’ns una mica més perquè explica qui som, com som, què fem, com ens comportem... En definitiva, un periodisme que alhora és crític i cohesionador.

Aquests dos aspectes diferencials entre mitjans locals i nacionals i estatals als quals m’acabo de referir (proximitat amb la notícia i escola de formació de nous periodistes) són els que han regit al llarg de l’etapa de ‘Diari de Sabadell’ que fa uns dies tancava la seva singladura de 41 anys; etapa de la que se’n pot escriure i se n’escriurà molt i, com passa en tots els ordres de la vida, se’n explicaran també moltes coses... moltes de bones i d’altres potser no tant. Però d’allò que no en tinc cap dubte és que amb tots els seus encerts i amb totes les seves falles, la tasca feta pel ‘Diari de Sabadell’ fins la darrera edició sota l’ègida de Vallesana de Publicacions SA i pels professionals que hi treballaven, va estar guiada per la voluntat de servir a la ciutat i a la ciutadania.

Però la vida segueix i si el 29 de març finalitzava una etapa del ‘Diari de Sabadell’ (una mala notícia), aquest dimarts en començava una altra (una bona notícia) amb Novapress Edicions, S. L. com a empresa editora. Només desitjo que aquesta nova etapa del ‘Diari’ sigui plena dels èxits i dels encerts que una ciutat com la nostra reclama i es mereix. I que ningú no en tingui cap dubte: en la consecució d’aquest objectiu tots hi estem implicats.

Llarga vida a ‘Diari de Sabadell’!