Més sobre les dubtoses xifres de la Copa Amèrica

Josep-Maria Ureta

Hauria pogut respondre als companys de TV3 que han criticat el seguiment informatiu de la Copa Amèrica tot recordant el reportatge d'investigació que ha publicat La Directa... i ningú més fins ara. El que escriuen a PAIOS els companys de TV3 tenen tota la raó, però podrien plantejar-se, amb valentia, traslladar aquests consideracions als òrgans reguladors de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). Crec que també s’haurien de plantejar aquesta via. De moment, però, és de justícia recordar que la informació més completa que s’ha publicat és l’esmentada de La Directa.

La Copa Amèrica és una absurditat des del principi i només serveix

els interessos de gent molt influent. No cal recordar a quins barris viuen i la relació que hi ha entre ells, tots aficionats a navegar en iots i vaixells de motor o de vela. La força d’aquest col·lectiu, molt adherit al seu concepte de “discreció”,  és la que ha impedit que es denunciï des del primer moment que aquesta competició elitista mai ha tingut interès massiu i que tota la informació que s’està fent supera la imaginació dels qui narren la cavalcada de Reis.

És una vergonya sentir i veure cada dia informacions triomfalistes dels milions d'euros que genera la competició: van arribar a dir que tenia 1.300 milions d’espectadors acumulats i que es tracta de la tercera competició més vista després dels Jocs Olímpics i el Mundial de futbol. Quina barra. I la final del futbol americà? I els tornejos de golf? N’hi hauria prou en demanar al molt ben organitzat servei de documentació de TV3 que ens digui la suma de minuts d’emissió que estan dedicats a cada esport. I demanar també les audiències mundials de totes les competicions. Es molt probable que les de vela no estiguin ni entre les 10 primeres.

I també mirem la majoria de diaris que informen de la Copa Amèrica: només columnetes, fotos i poca cosa més, a banda del “parte meteorològic” que l’acompanya. I de passada, que els mitjans i les autoritats públiques ens expliquin si és cert que es demana als veïns de la Barceloneta que s’identifiquin o tinguin una acreditació especial... per entrar a casa seva! Adeu al dret constitucional de lliure circulació de les persones.

També es pot recordar com les darreres ciutats organitzadores, València i Auckland, ja han deixat clar que no optaran mai més a organitzar aquesta cursa: son les dues últimes que l’han acollit, amb fortes pèrdues milionàries de diner públic. No és suficient indici? Fins ara les xifres que han donat els organitzadors, mai contrastades, barregen ingressos i despeses amb dubtosos principis comptables.

No s’ha pogut saber mai la xifra exacta de la inversió pública i com es diferencia de la privada, encapçalada per la molt luxosa marca Louis Vuitton.

També s’ha dit que la cursa aquesta de normes incomprensibles generarà un esclat d’afició a la vela. Esperem que TV3 publiqui d’una vegada les audiències dels seus canals que ho segueixen diàriament. Per cert: les xifres que s’han difós abans de començar-se la competició son resultat d’un estudi de professors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que es neguen a donar-lo als qui els ho demanen. O sigui, ben pagats per donar una tesi preconcebuda? UPF és pública, per cert.

Son molts els periodistes avergonyits de veure com ningú --ningú!-- ha desemmascarat les xifres de la Copa Amèrica. Es clar que els organitzadors ens faran saber que és una organització privada: quan convé, diner públic; quan es demanen explicacions, és una organització privada.

Tant de bo que hi hagi més textos com el del col·lectiu de redactors de TV3 que ha publicat PAIOS.